L’AUTOVIA DE L’AEROPORT EXTREU AIGUA DE L’AQÜÍFER TOT L’ANY. EL PROJECTE ES VA APROVAR I CONSTRUIR TOT I INCOMPLIR LES INSTRUCCIONS TÈCNIQUES PER A DRENATGES DE CARRETERES DEL MINISTERI DE FOMENT (23/09/2008)

QUATRE BOMBES DE GRAN POTÈNCIA I CABDAL EXTREUEN L’AIGUA DE LA CAPA FREÀTICA I LA BOMBEJEN A L’EXCAVACIÓ QUE S’HA INICIAT PEL CANAL DE DRENATJE

En repetides inspeccions al lloc, el GEN-GOB ha pogut comprovar com, pels drenatges situats a l’alçada de l’hipòdrom de Sant Jordi s’ha estat drenant de forma continua l’aigua de l’aqüífer ja que, en pujar per sobre del nivell dels sifons de l’autovia es produeix un fluxe pels túnels de drenatge, la qual cosa provoca la posada en marxa de les bombes d’extracció d’aigua que es col·locaren i que en teoria només havien de servir per evacuar l’aigua de pluja en cas de necessitat.

D’aquesta manera, la instal·lació d’aquest mecanisme ha provocat una continua extracció d’aigua de la capa freàtica que no s’ha aturat ni tan sols en ple estiu. De fet, a les fotografies que s’adjunten, corresponents al passat 19 de setembre, es pot apreciar que continua la sortida de l’aigua mesos després de les últimes pluges a la zona. Així, el mecanisme es converteix en una autèntica sangonera per l’aqüífer i provoca la seva irreversible degradació en provocar la sortida d’aigua i la seva substitució per aigua marina per intrusió degut a la proximitat de la mar. Els fets poden comportar una davallada en alguns pous de la zona, però l’efecte més significatiu i negatiu és sense cap dubte el creixement de la cunya d’aigua salada que, provinent de la mar, penetra a l’interior de l’aqüífer provocant la salinització de forma irreversible a escales de temps humanes.

Des del GEN GOB ja s’ha denunciat l’afectació de l’autovia a la capa freàtica. Com a resposta a aquestes denuncies, la Direcció General de Recursos Hídrics s’ha limitat a manifestar que “no se aportan datos objetivos”. Òbviament cap responsable d’aquest organisme s’ha molestat en sortir de Palma per visitar la zona i comprovar en problema in situ.
En primer terme, les bombes d’extracció i les mangueres cap a la trinxera del drenatge
Des del GEN-GOB també s’ha advertit que el nivell de la capa freàtica de la zona és cada vegada més superficial a mida que ens acostam a la mar i per tant que les obres dels drenatges projectats poden suposar també una nova afectació de l’aqüífer de la zona.

Després dels problemes presentats per infraestructures viàries soterrades o realitzades per sota del nivell natural del terreny, es va emetre la Orden Circular 17/03 “Recomendaciones para el proyecto y construcción de drenaje subterraneo en obras de carretera” on s’especifica textualment:

Durante la fase de proyecto, y aún antes si fuese posible, se estudiarán las condiciones hidrogeológicas de la zona de las obras, prestando especial atención a la determinación de niveles freáticos, flujos de agua subterránea, existencia de acuíferos, zonas inundables, carstificaciones, etc. Debe tenerse en cuenta que durante los periodos secos prolongados, los indicios de presencia de aguas subterráneas tales como manantiales, fuentes, humedades en taludes, etc., pueden resultar de difícil detección.

......

Al menos deberá llevarse a cabo una lectura de niveles piezométricos al final del periodo húmedo más prolongado posible, durante el tiempo en que dichos sondeos se encuentren practicables (esto puede ocurrir con cierta frecuencia al final del invierno, aunque no en todos los casos). Asimismo se efectuarán observaciones periódicas de afloramientos de agua en taludes, que se registrarán convenientemente.

......

Cuando el nivel freático se encuentre próximo a la explanada, podría alcanzarla por ascenso capilar. Respecto a las distancias mínimas a respetar entre la cota de la explanada y el nivel más alto previsible de la capa freática, en función del tipo de materiales que constituyen el terreno de apoyo, se estará a lo especificado al respecto en la norma 6.1 IC Secciones de firme

La explanada debe estar a la mayor distancia posible del nivel freático. El valor mínimo para dicha distancia, se fija en las normas 6.1 IC Secciones de firme y 6.3 IC Rehabilitación de firmes


Resulta obvi que en aquest cas no només no s’ha respectat cap distància mínima entre la capa freàtica i el ferm de l’autovia, sinó que s’ha ignorat per complet l’existència de les normes més elementals a l’hora de projectar i construir aquesta obra viària.

En qualsevol cas, quan es porten a terme tasques d’esgotament del nivell freàtic és necessària l’autorització de l’administració d’aigües al igual que el punt de vessament de l’aigua extreta. Malgrat les greus conseqüències que pot estar comportant l’extracció continua i incontrolada de l’aigua del subsòl des de ja fa més de tres anys, no es té coneixement que aquestes autoritzacions existeixin o, al manco, que s’hagi publicat l’expedient corresponent al Butlletí de la Comunitat Autònoma.

A l’aqüífer afectat, els darrers informes dels que es disposa, parlen de l’existència d’una cunya d’aigua marina que ha penetrat fins a cinc quilòmetres cap a l’interior per mor de la sobreexplotació de l’aqüífer. Les extraccions provocades per la construcció de l’autovia i per la nul·la impermeabilització dels sifons de desaigua pot estar provocant, de fet pot haver provocat ja, una degradació irreversible d’aquest aqüífer.

Evidentment la concessionària de les obres, que ha muntat el dispositiu de bombeig de l’aigua, és perfectament conscient del problema però no ha fet res en absolut per solucionar-lo. L’administració tampoc ha fet cap control tot i haver rebut advertències respecte de la negativa afectació que provocaven les obres a la capa freàtica.