EL GEN APLAUDEIX LA INICIATIVA DE L’EMPRESA MARÍ MAYANS PEL CULTIU DE PLANTES AROMÀTIQUES (29/11/2008)

EL GEN ESPERA QUE LA INICIATIVA S’EXTENGUI A ALTRES CULTIUS TÍPICS DEL NOSTRE CLIMA

El GEN considera que la iniciativa de l’empresa eivissenca Hierbas Ibicencas Marí Mayans, per a la creació d’una indústria de plantes aromàtiques al camp pitiús, és una molt bona notícia ja que pot suposar no només una revalorització de l’agricultura a l’illa sinó també una diversificació de l’economia actualment basada únicament en l’incert mercat turístic i en la insostenible construcció.

El GEN-GOB espera que aquesta iniciativa sigui recolçada com cal per les administracions públiques que semblen sovint interessades únicament en invertir els diners públics en continuar afavorint l’avanç de l’asfalt i el formigó, objectiu al qual dediquen bona part dels esforços i els impostos dels contribuents.

L’impuls a noves indústries relacionades amb l’explotació agrària del camp afavoreix no només la economia, sinó que també el paissatge, amb el que suposa pel potencial turístic, que en pot resultar molt beneficiat per la recuperació d’aquesta activitat. Per aquest motiu el GEN desitja que aquesta iniciativa no sigui l’única i s’estengui a altres tipus de cultius.
Exemples d’iniciatives semblants, que estan donant molt bon resultats, s’han donat a Itàlia, França i Grècia i han donat com a resultat la creació de productes d’alta qualitat, molt apreciats en diversos sectors, com l’alimentari, el cosmètic o el farmacèutic. A França, l’oli d’ametlles de gran qualitat per a usos va ser una iniciativa sorgida de l’interès per conservar i fer rendibles els camps d’aquest arbres, que es trobaven en perill per la manca de rendibilitat en la seva comercialització als mercats alimentaris tradicionals. A Menorca s’han posat en marxa iniciatives per a l’aprofitament integral dels garrovers, amb el suport de les administracions públiques.

Actualment, degut a polítiques territorials i urbanístiques absolutament desfassades i mancades de tota lògica, que continuen seguint el desastrós model dels anys 80, s’ha convertit el camp en un sòl amb un ús únicament urbanístic quan, en realitat, es necessiten polítiques de recuperació de la seva funció, polítiques en les quals no s’han implicat suficientment les administracions públiques que únicament han afavorit l’especulació en una demostració d’irresponsabilitat esgarrifadora, alhora que s’han discriminat, infravalorat i menyspreat aquestes iniciatives.