El GEN demana mesures anti contaminació lumínica al PTI (04/08/2004)

Malauradament, el Pla Territorial Insular en fase de elaboració per part del Consell Insular, lluny de ser la ferramenta esperada per ordenar racionalment el territori, s’està convertint en un texte normatiu que està dedicat i concebut especialment per a l’especulació depredadora del territori.

Els grans temes i els enormes errors en que incorre el PTI no poden fer perdre de vista altres que, tot i poder ser considerats menors, per la transcendència dels primers, tenen també una importància que sovint s’obvia; aquest és el cas de la contaminació lumínica.

El GEN remetrà un escrit al Consell Insular perquè al PTI s’incloguin mesures per reduir al màxim la contaminació lumínica, tant la provinent dels nuclis urbans com l’existent a sòl rústic. La contaminació lumínica, produïda per la mala qualitat de l’enllumenat exterior, públic i privat té, com a conseqüències més destacables, el malbaratament dels recursos energètics i conseqüentment de diners, un sobreconsum que comporta l’increment de les emissions de CO2 a l’atmosfera, l’agressió a l’ecosistema nocturn i la pèrdua del cel estrellat, declarat per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat i origen de la civilització.

A Eivissa, una més de les conseqüències de la pressió urbanística ha estat la pèrdua del nostre cel estrellat, que s’ha anat esvaint a mida que el territori s’ha anat omplint de llum artificial sense cap criteri ambiental.

El GEN reclamarà la concreció de mesures al respecte al PTI, que actualment relega el tema a unes poques línies, molt per sota de les regulacions concretes que estableix el PTI de Mallorca, p.e. A més de normativa clara al respecte es sol·licitarà que s’estableixi un termini per a l’adequació de l’enllumenat existent als criteris que estableixi el PTI. Per assegurar-ne el compliment es sol·licitarà, així mateix, el desenvolupament d’un règim sancionador.

Probablement, amb les expectatives actuals, les futures generacions no tindran la sort de conèixer aquesta illa amb un sòl espai natural, sinó tan sols una enorme urbanització. La mateixa manca de sensibilitat institucional els impedirà conèixer el cel estrellat que, tal i com reconeix la UNESCO és l’origen de la civilització humana.

Per posar en evidència la discriminació de que és objecte, una vegada més, l’illa d’Eivissa en qualsevol qüestió mediambiental, us adjuntam la reglamentació del PTI de Mallorca al respecte del tema que tractam i que, tot i estar insuficientment concretada i no establir-se mecanismes per obligar al seu compliment, dista molt de les patètiques línies dedicades al PTI Pitiús a la qüestió, que també trobareu citades a continuació:

Norma 33. Contaminació lumínica (EI)

    Com a mesures contra la contaminació lumínica, s´estableixen les recomanacions següents per al planejament i les ordenances municipals:

    1. Enllumenat ornamental.
      1. S´estableix un horari d’apagada fix de l´enllumenat ornamental, que serà a les 23.00 h a l´hivern i a les 24.00 h a l´estiu. S’admet la possibilitat de considerar casos especials, però la norma en tot cas és que, llevat d’excepcions, a partir de les 24.00 hores ha d´estar apagada tota la il·luminació d´aquesta classe que projecti llum cap al cel.
      2. S´estableix l´aplicació del mateix horari dels enllumenats anteriors, tant els de propietat pública com els de propietat privada, si produeixen intrusió lumínica a l´exterior.
      3. Es prohibeix l´ús dels canons de llum làser i de qualsevol projector dirigit al cel amb finalitats comercials o ornamentals.

    2. Projectes d´urbanització i dotació de serveis.
      1. No es pot autoritzar cap projecte d´urbanització ni de dotació de serveis que inclogui l´ús de lluminàries tipus globus. S’ha d´exigir que s´usin sempre pantalles en les quals la bombeta no sobresurti de l’interior, que no s´utilitzin refractors que dispersin la llum cap al cel i que la inclinació de la lluminària sigui paral·lela a l´horitzó. Se’n justificaria únicament l’autorització, de forma excepcional, com a enllumenat ornamental i sempre que disposàs d’un sistema d´apagada amb el límit de funcionament d´horari.
      2. S’ha d´exigir, en qualsevol projecte d´urbanització futur, que el disseny del sistema d´enllumenat es basi fonamentalment en el criteri d´eficiència energètica i de consecució dels nivells luminotècnics establerts en l´apartat 4.

    3. Normes per a les lluminàries.
      1. En l´enllumenat amb projectors de superfícies horitzontals (instal·lacions esportives, aparcaments, etc.), s’han d´instal·lar projectors asimètrics sense inclinació o bé instal·lar projectors simètrics amb reixetes adequades contra l´enllumenat.
      2. S´estableixen per a les administracions municipals i per als particulars, en el termini màxim de deu anys, les obligacions següents:

        1. La substitució de les bombetes de vapor de mercuri per altres de (com a mínim) vapor de sodi d´alta pressió, i també la implantació d’altres de vapor de sodi de baixa pressió a les àrees on l´ús d´aquest tipus de llum sigui indiscutible per raons de seguretat (aparcaments i vials de circulació ràpida, per exemple).
        2. La modificació (en els casos que tècnicament això sigui possible i no impliqui una pèrdua d´il·luminació) de la inclinació de les lluminàries fins a situar-les paral·leles a l´horitzó.
        3. L´enfosquiment intern, al 50%, de l’hemisferi superior de les lluminàries que tenguin globus de plàstic o similars.
        4. La instal·lació de bombetes de menor consum en aquells llocs on el nivell luminotècnic sigui excessiu, en relació amb els valors de seguretat recomanats.
        5. L´obligació de modificar els fanals històrics dels nuclis antics de les ciutats i pobles, i incorporar-hi una segona bombeta de VSBP davall el capell.
        6. L´obligació del canvi progressiu de les pantalles inadequades.

    4. Zonificació
      1. Per a l´aplicació d´aquestes normes, s´estableixen les zones en el territori insular en funció del criteri de classificació següent:

        Classificació Descripció de la zona
        E1 Àrees amb entorns obscurs: àrees incloses en els espais d´interès natural o en àmbits territorials que es considerin d´especial protecció per les seves característiques naturals — AANP, ANEI i ARIP — o perquè són àrees de valor astronòmic especial.
        E2 Àrees de baixa brillantor: àrees incloses en àmbits territorials que només admeten una brillantor reduïda, generalment es troben fora de les àrees residencials urbanes o industrials.
        E3 Àrees de brillantor mitjana: àrees incloses en àmbits territorials que admeten una brillantor mitjana, normalment són àrees residencials urbanes.
        E4 Àrees de brillantor alta: àrees incloses en àmbits territorials que admeten una brillantor alta, genèricament són àrees urbanes que inclouen zones residencials i destinades a usos comercials amb una elevada activitat durant la franja horària nocturna.

      2. D’acord amb aquesta classificació, i llevat que concorrin causes justificades que autoritzin la seva excepció en cada cas concret, el territori insular es classifica en les zones següents:

        Classificació Descripció de la zona
        Zona E1 Correspon a les zones delimitades dins les categories de sòl rústic protegit AANP, ANEI i ARIP. Així mateix, la inclosa dins un radi de 7 km des de la ubicació de l´Observatori Astronòmic de Costitx
        Zona E2 Correspon a una franja de 5 km amidada des del límit de les zones E1, així com totes les zones ubicades dins les restants categories de sòl rústic.
        Zona E3 Correspon a les zones classificades com a sòl urbà o urbanitzable, excepte les zones turístiques delimitades pel POOT o aquest PTI.
        Zona E4 Correspon a les zones classificades com a sòl urbà o urbanitzable dins les zones turístiques delimitades pel POOT o aquest PTI.

    5. Limitacions del flux hemisfèric superior.
        Considerant que el flux hemisfèric superior instal·lat FHSinst % es defineix com la proporció en % del flux d´una lluminària que s´emet sobre el pla horitzontal respecte del flux total que surt de la lluminària quan aquesta està muntada en la posició d´instal·lació, el flux hemisfèric superior instal·lat FHSinst % en les lluminàries que s’han d’implantar a cada zona en què s´ha classificat el territori insular no poden superar els límits establerts a la taula següent:

        Valor límit del flux hemisfèric superior instal·lat

        Classificació de zones Flux hemisfèric superior instal·lat FHSinst %
        E1 0 %  
        E2 < 5 %  
        E3 <15 %  
        E4 <25 %  

    En contraposició a això, el PTI pitiús, quan parla de les condicions d’integració de les edificacions a sòl rústic es limita a dir: “El alumbrado de los espacios exteriores será el mínimo necesario, se dispondrá de forma que minimice la contaminación lumínica y se ajustará al horario de encendido definido para la iluminación ornamental”. Òbviament, això i res és exactament el mateix.