EL TSJIB ESTIMA EL RECURS DEL GEN I DECLARA NUL.LA LA CLASSIFICACIÓ, PEL P.T.I, COM A ÀREES DE DESENVOLUPAMENT URBÀ, DE SET URBANITZACIONS EN PRIMERA LÍNIA DE MAR (27/12/2008)

LA SENTÈNCIA AFECTA A MÉS DE 700.000 M2 DE TERRENYS SITUATS EN PRIMERA LÍNIA DE COSTA ALS MUNICIPIS DE SANT JOSEP DE SA TALAIA I SANT ANTONI DE PORTMANY VINCULATS, FONAMENTALMENT, A NEGOCIS IMMOBILIARIS DEL GRUP D’EMPRESES MATUTES, LA FAMÍLIA SALA TORRES I AL GRUP D’EMPRESES ALONSO MARÍ.

EL TSJIB CONSIDERA QUE AL PTI NO ESTÀ JUSTIFICADA NI TÈCNICA NI JURÍDICAMENT LA REQUALIFICACIÓ D’AQUESTS SOLS.

SES VARIADES, ENTRE ELS SOLS AFECTATS PER LA SENTÈNCIA.

El GEN-GOB presentà recurs contenciós administratiu contra les disposicions del Pla Territorial Insular, aprovat definitivament al 2005 pel Partit Popular, en considerar que aquesta norma no defensava els criteris de racionalitat i sostenibilitat ambiental, sinó que es tractava d’una norma feta a mida de determinats i molt concerts interessos privats de persones vinculades o properes al Partit Popular.

Els àmbits costaners pels quals el PTI estableix de forma injustificada, segons la sentència del TSJIB, la recuperació de la condició d’urbanitzables, estan o han estat en gran part vinculats a negocis immobiliaris del Grup d’Empreses Matutes (Doliga), al Grup d’Empreses Alonso Marí (germà de l’expresident del Consell Insular) i a la família de l’actual batle de Portmany i Conseller de presidència en el moment de l’aprovació del P.T.I, el Sr. Sala Torres.

El GEN-GOB ha estat conscient en tot moment de la dificultat que comportava recurrir contra una norma que abans, durant i després de la seva redacció va ser objecte de tot tipus de blindatges per part del Govern Balear, que no va dubtar en anul.lar virtualment, i només per a Eivissa, tota la normativa urbanística, turística i ambiental existent a Balears per aconseguir ajustar-la a allò que disposà el Pla Territorial Insular.

D’aquesta forma, contràriament a allò que el Dret estableix, que les normes urbanístiques han d’adaptar-se a les lleis de rang superior, a l’illa d’Eivissa ha estat a l’inrevés i s’ha hagut de modificar tot el marc legislatiu preexistent per tal de dotar de cobertura legal a un dels instruments urbanístics i d’ordenació territorial més aberrants aprovats mai a la comunitat autònoma. Es dóna la lamentable circumstància que, a dia d’avui, malgrat les promeses preelectorals de les forces polítiques que actualment ostenten el poder, encara es manté parcialment vigent aquesta normativa “a mida” i es continua aplicant al nostre territori bona part del nefast PTI heretat de l’anterior legislatura.

La sentència del TSJIB, de 9 de desembre, estableix que el PTI d’Eivissa no justifica de cap manera la recuperació, en base a les lleis 8/2003 i 10/2003, de la condició d’urbanitzables dels Plans Parcials 1.23, 2.2(Sal Rossa), 4.17, 4.18 (Cala Tarida), 5.4 i 5.7 (port des Torrent) del municipi de Sant Josep, ni del sector 14 (ses Variades) del municipi de Sant Antoni. En total més de 70 hectàrees en primera línia de mar. El tribunal considera que “ cuando la asociación de defensa del patrimonio natural más importante que existe en el archipielago balear cuestiona la legalidad del instrumento de ordenación del territorio que, a su vez, cuenta con el mayor peso jurídico en este campo sectorial, campo muy imbricado con el medio ambiente, lo mínimo que ha de exigirse al Ente público al que el ordenamiento jurídico reconoce unas potestades, unos poderes de tanta trascendencia es que sea capaz, en la controversia judicial, de mostrar, a las claras, con absoluta nitidez y certeza, que lo que afirma la memoria del Plan Territorial, coincide con la realidad material y jurídica de las cosas.”

Es dóna la circumstància que, tot i que a la llei 8/2007, de mesures territorials s’anul.laren, d’una manera sui generis, les disposicions de la llei 8/2003 i 10/2003 que permetien, entre d’altres coses, la recuperació d’urbanitzables en primera línia de mar a l’illa d’Eivissa, tan l’Ajuntament de Sant Josep com el de Portmany, han pretès conservar, als instruments de planejament actualment en tramitació, els àmbits d’aquests sectors urbanitzables i en ambdós casos han lamentat públicament la possibilitat de no poder continuar l’expansió del ciment a la costa que permetrien aquests àmbits, bona part dels quals han estat objecte d’actuacions urbanístiques al marge de la legalitat i als quals el PTI ha pretès dotar de cobertura legal. Segons el tribunal, “Difícilmente cabe hablar de ordenación propuesta donde ni siquiera existe un Plan Parcial Aprobado y donde el despliegue de la actividad de urbanización/edificación se ha seguido, por tanto, del modo a que se refiere la Memoria y que pretende atajar la aprobación del P.T.I”

La sentència anul.la íntegrament la Norma 27.2.a) del PTI, referida a aquests àmbits i la resta de documentació (planimetria) on es recullen les àrees de desenvolupament urbà esmentades.

El GEN-GOB considera que la anul.lació d’una de les normes més significatives del PTI, la que permetia recuperar àmbits d’urbanització en primera línia de costa per afavorir interessos concrets, suposa una nova confirmació d’allò que s’ha vengut denunciant des del moment de l’aprovació d’aquesta norma: que el seu contingut no obeeix a criteris d’interès general, sinó a la defensa i empara d’interessos privats d’empreses ben relacionades amb el poder polític.

El GEN considera també que el contingut d’aquesta sentència pot servir, encara més, per clarificar la investigació penal que està portant a terme la justícia pel cas ses Variades per presumptes delictes de tràfic d’influències i ús d’informació privilegiada.

El GEN-GOB estudiarà ara si presentar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem sobre qüestions no estimades pel TSJIB i que des del grup entenem que vulneren legislació bàsica de l’Estat per molt a mida que s’hagin fabricat les lleis dins l’àmbit balear.
Entre les qüestions que entenem vulneren lleis de rang superior i que no han estat estimades, està la qüestió de la figura del Nucli Rural que s’utilitza com a fórmula per urbanitzar el sòl classificat formalment com a rústic.
Sobre altra qüestió, la de l’oferta turística en sòl rústic, tot i que la Sala no troba oportú anul.lar les disposicions del PTI, sí adverteix la possibilitat de, “si la aplicación de la norma resulta desviada, existe la posibildad de alzar una vía de cuestionamiento contra ella” i, concretament, cita aquesta possibilitat si aquests usos es pretenen a sòls dotats d’especial protecció, com les ANEIS.
Sobre la possibilitat d’incorporar sòl dins la categoria d’urbà, sense que aquest hagi assolit la condició legalment, el GEN-GOB també considera que aquesta és una possibilitat vetada per la legislació bàsica de l’Estat, tan l’anterior, com la recentment aprovada aquest mateix any.
Per altra banda, la sentència considera que és acceptable que el PORN de la zona de cala d’Hort, Cap Llentrisca, sa Talaia s’apliqui únicament a l’àmbit actual del Parc Natural quan, en realitat, aquest instrument ambiental, que legalment vincula tota la normativa, fa referència a que les seves disposicions son les mínimes per garantir la gestió i conservació de l’àmbit del lloc d’Importància Comunitària de la zona, delimitat en compliment de la Directiva d’Hàbitats, punt aquest que és ignorat a la sentència.