EL GEN DENUNCIA DAVANT LA UNESCO EL PROJECTE DE PORT D’EIVISSA I DEMANA QUE S’INCLOGUIN ELS BENS COM A PATRIMONI MUNDIAL EN PERILL. (10/02/2009)

De seguir endavant el projecte es podria declarar el procediment d’exclusió de la llista de Patrimoni Mundial.

UN INFORME FET PER L’AJUNTAMENT D’EIVISSA RECONEIX QUE LES OBRES PODEN SUPOSAR L’EXCLUSIÓ D’EIVISSA DE LA LLISTA DE LLOCS DECLARATS PATRIMONI MUNDIAL .

LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES INVOLUCRADES, ESTATALS I AUTONÒMIQUES, HAN OCULTAT EL PROJECTE A LA UNESCO I ELUDIT EL DEURE DE COMUNICACIÓ ESTABLERT A LES DIRECTRIUS DE LA CONVENCIÓ PER A LA CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI MUNDIAL, CULTURAL I NATURAL, SUSCRIT PER L’ESTAT ESPANYOL.

El GEN-GOB ha remés una denuncia formal al Centre Patrimoni Mundial de la UNESCO, amb seu a París, contra el projecte de port a la badia de la ciutat d’Eivissa, en entendre que les obres previstes vulneren diverses prescripcions de la Convenció per a la Conservació del Patrimoni Mundial, Cultural i Natural, aprovada per UNESCO a les sessions 32 i 33 celebrades al 1972 i subscrita per l’Estat espanyol, en compromís de protecció dels bens declarats Patrimoni de la Humanitat.

Es dóna la circumstància de que durant la tramitació de la candidatura d’Eivissa com a Patrimoni Mundial de la Humanitat, UNESCO ja advertí el perill que suposava, en aquell moment, el projecte de dic de Botafoc, i que des dels tècnics s’arribà a proposar paralitzar l’expedient per aquest motiu:

“Recomandation
Que le Bureau prenne note du fait que l’État partie n’a pas indiqué clairement les critères naturels applicables mais que l’UICN suggère d’examiner la candidature sur la base des critères (ii) et (iv). Cependant, pour qu’elle satisfasse aussi aux conditions d’intégrité, il faut que l’État partie fournisse de nouvelles précisions, d’après l’étude d’impact sur l’environnement et sur l’impact éventuel du projet d’agrandissement du port d’Ibiza sur l’intégrité du site proposé pour inscription. Il est recommandé au Bureau de différer cette candidature jusqu’à réception de ces précisions.”

Degut a aquest fet, en el moment en que es donà a conèixer el “nou” projecte de plataformes, l’Ajuntament d’Eivissa, regit aleshores pel Sr. Tarrés, actual president del Consell Insular, donà a conèixer un informe, del propi ajuntament, segons el qual les noves obres podrien posar en perill el manteniment de la ciutat com a Patrimoni Mundial de la Humanitat. (veure premsa del 7/10/2005) Aquest mateix argument s’emprà a les al·legacions tan de l’Ajuntament com d’Esquerra Unida per oposar-se al projecte.

Ara, menys de tres anys i mig després, i amb totes les administracions del mateix signe polític, sembla que s’han perdut per complet els escrúpols i, no només es recolza aquest projecte per part de les mateixes persones que abans el rebutjaven, sinó que trobant-se aquest sota la seva responsabilitat, s’opta per, coneixent la gravetat de l’actuació, eludir l’obligatòria notificació a UNESCO sobre el projecte. L’obligació de la comunicació no només es troba recollida al text de la convenció, sinó que ve recollida expressament a la documentació de la declaració d’Eivissa com a Patrimoni Mundial:

A més a més, les administracions implicades mantenen les mentides cara a l’opinió pública, en assegurar que, en el futur, no es vorà afectada la zona humida de ses Feixes, mentre es manté en marxa la tramitació d’un pla d’Usos del Port d’Eivissa que contempla els accessos al nou port per l’interior d’aquesta zona humida. En aquest sentit és completament FALS que s’hagi renunciat a aquest vial, com ho era l’afirmació, feta al seu moment, de que una vegada construït el dic, s’havia renunciat a la construcció de les plataformes que ara s’impulsen. La importància de ses Feixes i de la seva conservació, també va ser recollida a la documentació elaborada per UNESCO:

Així, la totalitat del perímetre de la badia d’Eivissa fou recollida com a zona tampó per evitar impactes visuals o ambientals sobre l’entorn dels bens declarats. Evidentment, les obres previstes pel nou port d’Eivissa suposen un impacte de primer ordre, directament a l’interior de la zona tampó recollida com a necessària per la UNESCO, a més de suposar un perill directe i molt greu per les praderes de Posidònia existents al Parc Natural de ses Salines, per l’enorme abocament de fangs provinents de dragat previst al Nord-oest de Formentera. Aquest abocament suposarà un impacte brutal sobre el fons marins i la qualitat de les aigües, considerada excepcional en aquest moment. Segurament per aquest motiu, l’estat espanyol i la comunitat autònoma balear, han optat per amagar el projecte al Centre patrimoni mundial i, fent cas omís a l’obligació de comunicar informació sobre el mateix abans que aquest passi per qualsevol fase d’aprovació, han ignorat l’existència de la declaració i dels deures que això comporta.

Sembla evident que per als dirigents de les administracions locals l’importantíssim privilegi d’haver aconseguit la declaració de Patrimoni Mundial de la Humanitat per biodiversitat i cultura, serveix únicament per utilitzar-la com a reclam turístic i com excusa per a que els càrrecs públics facin turisme amb càrrec a l’erari públic i per aconseguir fons que es desvien fora de l’àmbit protegit. Per contra, resulta evident que no es considera que això comporti cap responsabilitat ni cap obligació. La declaració de Patrimoni Mundial de la Humanitat hauria de comportar una sensibilitat exquisita pels bens catalogats, el màxim respecte i la més acurada planificació per evitar qualsevol perjudici a allò que ha estat declarat un tresor per a tota la Humanitat. A Eivissa, però, els únics criteris que semblem importar a les autoritats responsables són els de la rendibilitat econòmica que podran suposar les concessions previstes als nous espais portuaris de la ciutat. Resulta evident que el privilegi de la declaració de Patrimoni Mundial de la Humanitat els ve molt gran als responsables institucionals d’aquesta illa, que obren amb una irresponsabilitat temerària i digne només de règims subdesenvolupats on el medi ambient i la cultura no són dignes de tenir-se en consideració.

El GEN vol recordar, com ja s’ha esmentat abans, que l’Ajuntament d’Eivissa va donar a conèixer a l’octubre de 2005 un informe segons el qual es recordava que les obres del dic de es Botafoc posaren en perill la candidatura davant la UNESCO i la possibilitat que les plataformes previstes fossin un risc d’exclusió del Patrimoni Mundial. Deu ser per això que, malgrat tenir l’obligació de comunicació de les obres previstes al Centre Patrimoni Mundial, s’ha optat per amagar el projecte a aquest organisme i dedicar els esforços a la política de fets consumats i de les concessions atorgades.

Per altra banda, des del Govern Balear, no sembla que existeixi la més mínima preocupació pel fet que Eivissa pugui perdre la declaració de Patrimoni Mundial, i que és la única que existeix a Balears. Tampoc entre el sector turístic de Mallorca sembla que això es pogués considerar una gran pèrdua. De fet, recentment, de Mallorca s’han desestimat algunes de les candidatures presentades des d’aquella illa. El poc interès en el manteniment d’aquesta important declaració a Eivissa per part del Govern ha estat també molt evident amb la nul·la aportació econòmica en els pressupostos pel 2009 aprovats el passat mes de desembre.