El GEN considera prioritària la reordenació del trànsit de ses Salines d’Eivissa (21/04/2009)

El GEN demana també a Costes que no renunciï a la demolició dels macrorestaurants il·legals del Parc Natural, donat que no són legalitzables de cap manera

El Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa) vol manifestar la seua decepció pels eterns ajornaments que pateix el reiteradament anunciat pla d’ordenació del trànsit en el Parc Natural de ses Salines d’Eivissa, un dels principals problemes que té aquesta zona protegida.

Recentment, durant la visita del conseller balear, Miquel Àngel Grimalt, el Consell va afirmar que disposava només d’un “esborrany d’avantprojecte”, la qual cosa equival a dir pràcticament res o, com a molt, una visió molt preliminar en estat embrionari. Més sorprenent encara és que el conseller insular, Albert Prats, digui ara que per l’estiu de 2010 només podrà estar feta una de les fases que es preveu dins aquest pla, després d’haver anunciat que es posaria en marxa tot ell en 2009 i, després, en 2010. Ara, per tant, el 2010 només es posarà en marxa una part d’aquest pla, sense perjudici de futures matisacions o ajornaments. Hem de recordar que, pel que és sap a través dels mitjans de comunicació, aquest projecte és bàsicament el que pretenia fer, fa ara uns 8 anys, la conselleria de medi ambient del Govern Balear: un carril bici, uns aparcaments dissuasoris a l’entrada al parc i uns autobusos per connectar els aparcaments i les platges del parc.

Tota aquesta actitud vacil·lant, indefinida, sense energia ni determinació que ens situa en el mateix punt de partida que fa 2 legislatures, només demostra que les administracions, competents o no en la gestió del parc, no consideren prioritària la preservació de les nostres zones teòricament protegides. Després de gairebé dos anys de gestió del nou equip de govern del Consell, aquest no ha estat capaç d’aprovar definitivament aquest pla de reordenació del trànsit ni, tampoc, tenir garantits els fons econòmics necessaris que, a dia d’avui, continuen sent un misteri. Aquesta falta de compromís econòmic dona a entendre que el Govern Balear, i concretament la conselleria de la que depèn el Parc Natural, no dona la importància que es mereix aquest assumpte, del que depenent bona part dels problemes de conservació al més important espai natural de les Pitiüses.

És lamentable que durant aquests dos anys, el Govern Balear no hagi aconseguit encara cap actuació visible en matèria de millora d’hàbitats i conservació a l’interior del Parc Natural. L’únic important ha estat superar la ja vergonyosa situació de la senyalització, però això no pot suplir la necessitat de regular l’ús públic de Sal Rossa, eliminar els problemes derivats de l’entrada de motos i quads a les dunes de Es Codolar, o el deplorable estat de conservació de les dunes de es Cavallet entre d’altres qüestions importants que no poden esperar.

Per això, el GEN exigeix al Consell Insular, tant diligent en acabar una autovia com la de l’aeroport o en donar el seu més submís suport a l’ampliació del port d’Eivissa, que es deixi de promeses i anuncis mediàtics i acceleri aquestes actuacions per a la regulació de l’accés al Parc, aprofitant la suposada sintonia que hi ha entre totes les institucions implicades. Per altra banda exigim al Govern Balear un major interès per aquest espai i la posada en marxa de les accions necessàries per salvaguardar el nostre millor patrimoni natural, així com el compromís pressupostari adient per a aquest i altres problemes importants. Hem de recordar que el Parc Natural de Ses Salines és sens dubte, tècnica i administrativament (amb l’espai dividit en dos illes, sòls urbans al seu interior, les platges més freqüentades de l’illa, bens catalogats Patrimoni de la Humanitat, multitud d’illots...), el més complex de gestionar de tots els espais protegits de Balears i es fa necessari un esforç més important per part dels seus responsables.

Per altra banda, la nostra organització lamenta la preocupant indiferència que mostra la Demarcació de Costes de Balears envers la demolició prevista dels macrorestaurants il·legals del Parc Natural, que ve recollida en el Pla de Recuperació Dunar de ses Salines i que, per les darreres declaracions del cap de Costes, Celestí Alomar, sembla que ha quedat arraconat i oblidat.

La demolició d’aquestes instal·lacions no admet demora ni matisos, ni s’ha de produir negociació alguna amb els responsables d’aquesta infracció. Els macroquioscs no tenen cap tipus d’ampara legal, ni ara ni mai, i no tenen cap possibilitat de legalització, per la qual cosa Costes no pot renunciar de cap manera al seu objectiu de restablir la legalitat i la situació natural destruïda en aquesta zona. De res serveix demolir algunes casetes de pescadors si després es consenteixen il·legalitats molt més greus i flagrants com aquestes.

No seria admissible que, una vegada més, les bones intencions expressades en documents tècnics quedin oblidades per simples pressions de tipus empresarial i/o polític, destinades a perpetuar il·legalitats que s’han d’eliminar, i no premiar.