PER ACONSEGUIR LA DECLARACIÓ DE PATRIMONI MUNDIAL DE LA HUMANITAT, L’AJUNTAMENT D’EIVISSA CERTIFICÀ A UNESCO QUE LES PLATAFORMES DE BOTAFOC EREN UN PROJECTE DESCARTAT. (22/04/2009)

ES CONSIDERÀ UN PROJECTE DE MOLT ALT IMPACTE I LES PLATAFORMES PREVISTES ARA SUPEREN EN MÉS DEL 100% LA SUPERFICIE PREVISTA EN AQUELL MOMENT.

TARRÉS I COSTA HAN DE DONAR EXPLICACIONS DEL CÚMUL D’ENGANYS A L’OPINIÓ PÚBLICA I A UNESCO I DE PER QUÈ EL NOU PORT ESTÀ SOBREDIMENSIONAT EN MÉS D’UN 100% SEGONS ELS INFORMES QUE MANEJA LA PRÒPIA AUTORITAT PORTUÀRIA.

La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), organ consultor d’UNESCO per biodiversitat, va proposar, al 1999, que se suspengués l’atorgament de la declaració de Patrimoni Mundial de la Humanitat de la candidatura eivissenca, per considerar que la construcció del dic de es Botafoc posava en perill la integritat dels bens proposats. Davant d’això, l’Ajuntament de la ciutat d’Eivissa, remeté un informe a UNESCO en el qual assenyalà que “la necesidad de reformar el puerto viene determinada por la urgencia de mejorar la seguridad interior, reduciendo los niveles de agitación de las aguas en el ámbito interno de la bahía y, en ningún caso, por razones de expansión comercial que no se producirán”...”Aunque inicialmente se elaboró un Plan Especial relativamente ambicioso de reestructuración global de puerto, el proyecto actual se ha reducido drásticamente limitándose solo a la ampliación de dique de abrigo”.

Es dóna la circumstància que el Pla Especial de que es parlava en aquell moment, i que va estar a punt de fer perillar la candidatura de Patrimoni de la Humanitat, parlava d’unes plataformes de 3’4 hectàrees a l’abric del dic de es Botafoc, no de la superfície prevista actualment que supera en més d’un 100% la programada en aquell Pla Especial. Així le scoses no és d’estranyar en absolut que, malgrat el deure d’informar a UNESCO de qualsevol projecte que pugui afectar els bens declarats, com és el cas, l’Ajuntament, de forma conscient i intencionada, hagi eludit aquest deure de comunicació, recollit expresament al conveni per a la conservació del patrimoni mundial declarat.

Resulta evident que els responsables municipals, insulars i autonòmics, son conscients de que les obres posen en perill la declaració de Patrimoni de la Humanitat, això fa encara més greu la irresponsabilitat política amb que s’actua, només comparable amb la de abocar, literalment, 100 milions d’euros a la mar en els temps de crisi econòmica actual.

Aquestes consideracions, contraries a l’obra, les recollí també un informe, elaborat per l’Ajuntament d’Eivissa, i presentat com al·legació al projecte, al 2005, època en que era alcalde el Sr. Xico Tarrés, actual president del Consell Insular. Aquest informe serà penjat a la plana web del GEN-GOB per a que tots els ciutadans puguin comprovar quina és la paraula que tenen les persones que ens governen i que cadascú tregui les conclusions sobre l’engany sistemàtic a que se’ns sotmet en el tema del port.

En aquell moment (any 2005), sembla que l’Ajuntament era conscient, o això deia, de la importància de la declaració de la ciutat com a Patrimoni Mundial, i de que aquesta significava molt més que un reclam turístic. Era un honor i una responsabilitat que s’havia de saber merèixer. Ara, tan pocs anys després, sembla que l’avarícia ha pogut amb el sentit comú, el seny i la vergonya dels que defensaven el Patrimoni per sobre de la destrucció territorial i el creixement basat en l’especulació. En poques paraules, ens tornam a trobar amb la mateixa política que ens va portar a la construcció de les costosíssimes i absurdes autovies la passada legislatura, pero ara, a més, es posa en perill, juntament amb les valuossissimes praderes de Posidonia, la distinció de la UNESCO.

Després que l’informe d’APIA XXI, encarregat per la pròpia Autoritat Portuària hagi puntualitzat que els estudis fets demostren que no es preveu que el nou port funcioni a més del 40 % de la seva capacitat, com es pot seguir defensant que la infraestructura prevista suposa “el mínim imprescindible” que preveu el PTI? Com poden, les administracions públiques, defensar una infraestructura tan absolutament sobredimensionada i costosa (més de 100 milions d’Euros en estar conclosa), mentre escatimen fons d’ajut social o a la comunitat educativa justificant-se en una forta crisi econòmica?

Cada dia es posa més de manifest el cúmul de mentides i falsedats que han servit d’argument per vendre aquest projecte desmesurat i absurd a l’opinió pública.

Tan la Sra. Costa, alcaldessa de la ciutat d’Eivissa, com el Sr Tarrés, president del Consell Insular, han d’explicar quan és que han actuat en interès de la ciutadania: quan optaven per la mesura i la sostenibilitat, o ara que, com altres en el passat, defensen sense arguments enormes infraestructures, innecessàries i que es mengen els fons públics que s’haurien de destinar a altres prioritats si la decència fos la norma en la gestió del poder polític.

Descarregar informe