El GEN recorda a l’Ajuntament de Santa Eulària que la llei permet denegar llicències a sol rústic tot i que es compleixin els requisits de tipus urbanístic (22/10/2009)

L’autorització d’usos urbanístics a sòl rústic és discrecional de l’administració, en no ser un ús relacionat amb la naturalesa de la finca.

El Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa) vol expressar la seua total oposició a la construcció d’una vivenda de grans dimensions enmig de la massa forestal d’un puig a la zona de Can Frígoles, de Santa Eulària, a prop del Puig de na Ribes. Aquesta construcció, per les seues dimensions i ubicació, causarà un gran impacte visual que no es pot tolerar en un municipi ja molt castigat per llargs anys d’indisciplina i permissivitat urbanística.

El GEN, però, vol recordar als ajuntaments, com responsables directes de la gestió urbanística, que no tenen cap obligació de concedir llicències urbanístiques a sol rústic, a pesar que els promotors compleixin tots els requisits que la llei demana com son parcel·la mínima, volum, altures, etc. La Llei de Sol de Balears estableix que al sol rústic la concessió de llicències per vivendes unifamiliars no és una obligació dels ajuntaments, sinó que és una acte condicionat i discrecional, donat que la vocació del sol rústic no és el de ser edificat, sinó el de acollir labors agrícoles, ramaderes i forestals. Per això, l’autorització d’una vivenda unifamiliar no és una cosa que obligatòriament s’hagi de donar en sol rústic, molt menys quan és evident que aquesta construcció no és cap instal·lació destinada a feines de tipus agrari o ramader.

D’aquesta manera, els ajuntaments poden denegar qualsevol sol·licitud de llicència com la d’aquest cas, malgrat compleixin els paràmetres urbanístics, perquè són projectes que no s’adeqüen a la naturalesa i funcions pròpies del sol rústic.

Nombroses sentències emeses pels tribunals de justícia de les Balears en els darrers anys avalen la denegació de llicències de cases en aquest tipus de sol per part de les institucions. Recursos presentats per promotors als qual s’han denegat permisos han perdut les seues pretensions davant els criteris municipals, la qual cosa és demostració de la cobertura legal que la normativa dona a la protecció del sol rústic davant els moviments especulatius que es fan en aquest tipus de terrenys. Els ajuntaments d’Eivissa, per tant, no només han de mirar els paràmetres urbanístics de la casa que es projecta, sinó que han de mirar sobretot si aquest projecte és compatible amb les funcions pròpies del sol rústic.

Per altra banda, tant els ajuntaments com la Comissió Insular d’Urbanisme del Consell tenen la potestat de denegar sol·licituds de llicència per l’impacte visual i paisatgístic que causarà la construcció projectada. Aquest argument ha estat utilitzat en diverses ocasions per la CIOTUPHA per a denegar autèntics esguerros paisatgístics que, en canvi, complien tots els altres paràmetres.

El GEN insta a totes les institucions a utilitzar tots els mecanismes que permeten les lleis per a evitar l’especulació en sol rústic, causant de la urbanització dispersa que s’està menjant el nostre territori de forma lenta però inexorable. En definitiva, el sòl rústic no està contemplat per la llei per a ser edificat amb xalets, sinó per a desenvolupar-hi activitats agràries. Això està legalment reconegut i amb jurisprudència consolidada, i els ajuntaments i Consell no poden ignorar-ho. Al contrari, han de posar-ho en pràctica.