El GEN considera inexplicable l’operació especulativa dels terrenys de Sant Jordi proposada per l’Ajuntament (01/12/2009)

La intenció de l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia de permetre un sòl urbà d’elevada densitat i aprofitament “sense encorsetaments”, com ha dit l’Ajuntament, ja és una decisió completament desafortunada en un casc urbà que té com a principal problema, precisament, un excessiu creixement que no pot continuar. El fet que es permeti un aprofitament urbanístic d’un 100 % als terrenys del Grup Matutes i que l’Ajuntament, a canvi, proposi quedar-se amb terrenys que, en bona part són Àrea de Protecció Territorial de Costa i, per tant, inedificables, és inexplicable. Indubtablement qualsevol promotor de l’illa acceptaria amb entusiasme un tracte similar. Edificar massivament el sòl classificat i cedir a canvi terrenys amb aprofitament urbanístic zero és, segurament, la mesura urbanística més desafortunada empresa per cap ajuntament pitiús. De fet, el GEN-GOB posa en dubte que aquests plànols hagin sorgit de les oficines municipals i no des despatxos d’alguna empresa privada.

En qualsevol cas, les zones APT de costa no poden tenir altra classificació que la de sòl rústic i per tant no poden ser emprades com a cessió de sòls “urbans” o urbanitzables. A més, bona part del sòl “cedit” es troba també dins de la zona perifèrica de protecció del Parc Natural de ses Salines.

Els voltants de l’hipòdrom de Sant Jordi, actualment sol rústic i sense edificar, amb una alta qualitat com a sòl agrícola, ha de continuar en l’estat en que es troba actualment.

La mesura proposada per l’Ajuntament, eximeix als propietaris de l’obligatòria cessió de la parcel·la corresponent a usos públics dins del propi sòl urbà, que és on són necessaris els serveis i on l’Ajuntament podria crear equipament públic pels veïns. D’aquesta manera, el poble de Sant Jordi, continuant com passava fins ara, tornarà a tenir un nou sol urbà, però que no tendrà ni un metre de sol públic al seu interior, augmentant així l’apinyotament urbanístic i la total absència d’infrastructures públiques allà on han d’estar: dins el sol urbà, i no fora. Es consolida i referma així el vici i els problemes heretats de l’anterior etapa.

El GEN-GOB vol recordar que el sòl urbà no és aquell que es dibuixa sobre el paper sense cap criteri, com ha fet ara l’Ajuntament de Sant Josep, sinó que per ser recollit com a tal ha d’estar dotat d’uns serveis i unes infrastructures de les quals el sòl proposat no disposa.

La totalitat del desenvolupament urbà de la zona s’ha fet al marge de la legalitat, tal i com ja ha quedat recollit per sentència judicial del TSJIB. Aquest desenvolupament il·legal ha comportat, a més, una despesa pública inacceptable donat que les arques públiques s’han fet càrrec de les despeses per dotar la zona de serveis bàsics. Tal és el cas de la depuradora de la zona que, a més, ara s’amplia per haver quedat obsoleta sense que als responsables els costi un sol cèntim. Obres d’urbanització i clavegueram també han estat a càrrec dels contribuents.
Doblement perillós és el fet que sòls ara rústics s’incorporin com a part integrant d’un sòl “urbà”. Aquest fet possibilita que en un futur, de forma molt senzilla, mitjançant una modificació municipal d’usos del sòl dins d’aquest àmbit, adquireixin la condició d’edificables.

Sant Jordi no ha de créixer més urbanísticament, ha de millorar el que té. Després de l’explosió edificatòria que ha patit en la darrera dècada, aquest poble el que necessita és consolidar els seus serveis, no augmentar més els solars edificats.