DEMANA QUE S’INVESTIGUI A JOAN I ANTONI MARÍ TUR UN PRESUMPTE DELICTE D’ENRIQUIMENT IL.LÍCIT (04/12/2009)

MÉS DE 9.000.000 D’EUROS PER FINQUES QUE LEGALMENT S’HAURIEN DE CONSIDERAR INEDIFICABLES

El GEN-GOB Eivissa denuncià, al seu moment, que la consideració d’urbanitzables que atorgava el PTI a finques de Joan i Antoni Marí Tur i de la seva família directa, no acomplia la legalitat. Les finques en qüestió, situades a la zona de Cala Molí, haurien requerit una modificació de planejament, per mor de l’entrada en vigor de la LEN al 1991, i una tramitació prèvia a l’entrada en vigor de les DOT que mai s’arribà ni tan sols a iniciar. Malgrat això, i de que segons la llei 6/1999 de Directrius d’Ordenació Territorial, els terrenys havien de ser considerats rústics pel PTI, Àrea de Protecció de Costa, amb edificabilitat zero, aquest instrument d’ordenació, amb el vot a favor del Sr. Joan Marí Tur, recollí les finques com a sòl urbanitzable i, poc després, varen ser venudes a un grup immobiliari de llevant per un import declarat superior als 9.000.000 d’euros (nou milions d’euros).

L’entrada en vigor de la Llei 1/1991 d’Espais Naturals i àrees d’especial protecció de les Illes balears, va suposar, en virtut del seu art 7, que quedaren sense efecte els plans, normes, projectes d’urbanització i parcel·lació afectats per aquesta normativa.

Aquest fet ha quedat reflectit a les sessions de la pròpia Comissió Insular d’Urbanisme, que ha donat compte d’informes jurídics diversos sobre sòls que al seu moment quedaren amb els seus àmbits originaris afectats per la Llei 1/1991. Exemples d’això en són els informes emesos i els acords presos en relació a diversos plans parcials contemplats a les normes urbanístiques de planejament municipal de Sant Josep de sa Talaia. En tots els casos, d’acord amb allò contemplat a la LEN s’ha conclòs:

“al haber quedado afectado el Sector por la Ley de Espacios Naturales, este ha quedado desvirtuado y, por tanto, incumple lo previsto en el art. 13.1 del Texto Refundido de la Ley del Suelo de 1.976, en relación con los arts. 43.1.2 y 45.1. a)del Reglamento de Planeamiento, teniendo como consecuencia la INVIABILIDAD del presente PLAN PARCIAL. Los artículos citados determinan que el ámbito de los sectores donde se han de desarrollar Planes Parciales o áreas de Actuación, deberán estar perfectamente definidos en los Planeamientos Municipales, de tal forma que para delimitar nuevamente el Sector actual habría que procederse a una Modificación Puntual de las Normas Subsidiarias de Sant Josep y para desarrollar
dicho Sector, sería necesario redactar un nuevo Plan Parcial. 2) Notificar a los promotores que, además, el Plan Parcial adolece de las siguientes deficiencias: 1) Debe modificarse el ámbito del sector, excluyendo del mismo el ámbito afectado por las determinaciones de la Ley 1/91, de 30 de enero, de Espacios Naturales y de RÉGIMEN Urbanístico de las áreas de Especial Protección de las Islas Baleares, y adaptando la totalidad de las determinaciones de la ordenación a los parámetros que de ello resulten.”

És a dir, en cap cas, l’Ajuntament podia continuar la tramitació de plans parcials amb els seus àmbits afectats per la Llei 1/1991 d’Espais Naturals, com era el cas del pla parcial 4.14, ni aprovar projectes d’urbanització o atorgar llicències d’edificació a l’interior dels àmbits de sòl urbanitzable que, havent quedat afectats per la LEN, s’havien de considerar sense efecte fins a la modificació corresponent del planejament municipal i la redacció corresponent del nou pla parcial resultant. (actes de la CIU de 22/4/1996, 10/02/1998, 18/12/1998). Els àmbits afectats, fins a la modificació corresponent del planejament municipal i la redacció del nou pla parcial, s’han de considerar sòl rústic i no poden ser objecte d’urbanització, transformació o edificació. És dóna la circumstància que el Sr. Antoni Marí Tur, en qualitat de membre de reconegut prestigi de la Comissió d’Urbanisme, conegué aquests informes i els votà a favor, motiu pel qual no podia al·legar ignorància de la situació en que es trobava el P.P de la seva propietat.

En els casos d’àmbits afectats per la LEN, situats a primera línia de costa i que a l’entrada en vigor de la Llei 6/1999 de Directrius d’Ordenació no haguessin conclòs la tramitació de la modificació del seu àmbit i del nou pla parcial resultant, aquests esdevingueren inviables donada la prohibició de tramitació de nous sòls urbanitzables en primera línia de costa contemplada a aquesta llei i la classificació de rústics que automàticament assoliren aquells àmbits ubicats a la costa i que no disposessin de la totalitat de la tramitació administrativa acabada. Precisament, en compliment d’aquest precepte legal, l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia va denegar la continuació de la tramitació de l’adaptació a la LEN del P.P 3.5, sita a la zona de es Jondal. Contra aquesta denegació la promotora interposà recurs contenciós davant del TSJB, recurs resolt en sentència de 23 de juliol de 2002, clarificadora de l’obligatorietat d’aplicació tant de la LEN com de les DOT i que deixa completament tancada la qüestió de la desclassificació automàtica d’aquests sòls i la inviabilitat de l’execució de la urbanització. L’Ajuntament, per tant, estava perfectament informat i era coneixedor de la normativa d’aplicació.

Des del GEN-GOB no s’ha trobat cap esment de la tramitació de la modificació de les NNSS que permetés a aquest pla parcial ajustar-se a la LEN i, per tant, cap aprovació del projecte abans de l’entrada en vigor de les DOT, motiu pel qual aquest àmbit s’hauria d econsiderar desclassificat automàticament i el PTI no podia incloure l’àmbit com urbanitzable en cap cas.