El GEN recomana a l’Ajuntament i al batle de Portmany l’inici inmediat de les obres de demolició de can Cretu (08/09/2004)

El GEN-GOB Eivissa remetrà una carta a l’Ajuntament de Portmany demanant l’inici immediat de la demolició de can Cretu per evitar despeses innecessàries a les arques públiques, que aniran sumant mentre no s’esboqui la construcció.

Al darrer auto emès pel Jutjat del Contenciós Administratiu núm. 1 de Palma es torna a incidir en el fet que la llicència incomplí l’art. 138.b de la Llei estatal del sòl, motiu pel qual es fa absolutament inviable que prosperi qualsevol intent de legalització mitjançant la modificació o aprovació de noves normatives autonòmiques. Així, el penós espectacle donat al Parlament Balear amb l’intent de fer una llei a mida per salvar aquesta aberració urbanística només serví per posar de manifest que molts dels nostres representants polítics desconeixen el significat de viure en un Estat de Dret on els ciutadans i els poders públics han d’estar sotmesos a la llei per igual i no en funció dels seus comptes corrents.

L’AUTO EMÈS: LA MILLOR NOTÍCIA PER A L’AJUNTAMENT

L’auto emès ara pel Jutjat és la millor notícia per a l’Ajuntament de Sant Antoni que d’aquesta manera no haurà de decidir sobre l’atorgament d’una nova llicència per l’edificació de Corona.

Efectivament, cas que s’hagués obert la porta a una possible legalització, el nou equip de Govern de l’Ajuntament de Sant Antoni s’hauria enfrontat a l’espinós dilema de la concessió o denegació d’una nova llicència. Amb els precedents judicials existents, (sentència en primera instància i del TSJB), no hauria pogut al·legar desconeixement sobre la seva il·legalitat i només hauria pogut denegar-la o bé enfrontar-se a una causa penal per un delicte contra l’ordenació del territori en autoritzar obres indiscutiblement il·legals i il·legalitzables. El fet reconegut a les diferents sentències de que no ens trobam davant d’unes obres que entrin en el concepte de vivenda unifamiliar o l’incompliment de la llei estatal del sòl, són factors que impedeixen, per si mateixos, l’atorgament d’autorització alguna a l’edificació.

Tot això posa de manifest que la Disposició 18 de la Llei d’Acompanyament de 2004 que intentava salvar “can Cretu” no era més que un intent a la desesperada, mancat absolutament de rigor, i més que res propi d’un guió d’una pel·lícula de gàngsters, que és l’únic escenari on podíem imaginar una maniobra d’aquestes característiques.

Per altra banda, i prèviament a l’aprovació de la “trampa” en la llei d’acompanyament, l’Ajuntament ja havia iniciat maniobres per intentar allargar el procediment d’execució de sentència. Concretament consistien en demanar a Michael Cretu que fos ell qui demolís l’edificació, per així propiciar la presentació d’un nou contenciós per part del músic i eternitzar el tema. Referent a això, la sentència és inqüestionable: qui ha de demolir és l’Ajuntament per haver atorgat la llicència, és a l’Ajuntament i només a ell que es condemna. Si finalment l’Ajuntament persisteix en els seus intents dilatoris estarà incurrint en desacatament al tribunal, amb totes les conseqüències que això pugui tenir pels membres de l’equip de govern municipal.