El GEN considera un estrepitós fracàs la política territorial de PSOE-ExC i el PP. (05/12/2010)

La gestió territorial racional és una qüestió vital per l’illa que els partits supediten de forma irresponsable a l’electoralisme en detriment de l’interès general.

Quatre municipis segueixen sense aprovar la modificació de la seva obsoleta normativa urbanística i en la totalitat dels casos es preveuen rebaixes en la protecció i/o augments de sòl urbanitzable.

La situació de Sant Josep demostra la clamorosa inoperància i incapacitat del regidor d’Urbanisme i de l’alcalde.

La modificació de les NNSS de Sant Josep és un altre exemple clar del que passa amb el territori a l’illa, quan els responsables (?), en comptes de atendre les immediates necessitats de protecció territorial, es dediquen a endarrerir la qüestió de forma que tres anys després que s’iniciassin els tràmits per a modificar aquestes normes, l’ajuntament d’aquest municipi és incapaç de preveure encara quan aprovarà la nova normativa, i fins i tot ha arribat a esgotar el termini legal de suspensió de llicències temporal.

Tot i que la responsabilitat és en primer lloc dels ajuntaments, és obvi que la llei atorga un paper de responsabilitat subsidiària al Consell, apart de que aquesta institució té l’obligació de fer complir el que preveu el vigent Pla Territorial Insular (PTI), que obligava a adaptar tots els planejaments en el termini de DOS ANYS a partir de la seua aprovació definitiva, que tengué lloc el 2005. El Consell, per tant, incompleix des de l’any 2007 aquesta obligació legal i no sembla fer res per a agilitzar la tramitació d’aquests tres planejaments.

Els ajuntaments i el Consell, per tant, independentment del seu color polític, semblen haver-se aliat per a mantenir congelada la renovació del seus planejaments urbanístics i conservar amb vida normes totalment obsoletes i pròpies dels anys del pitjor desenvolupisme. Pitjor encara és el fet que aquesta congelació sembli deguda a que s’espera una rebaixa en la protecció territorial abans d’aprovar les normatives municipals. La nova Consellera de l’àrea d’urbanisme ha manifestat que la prioritat és legalitzar urbanitzacions a la costa per després posar-se a invertir sous públics en la seva renovació! On és el programa electoral que prometia que s’havien acabat les lleis a mida? A més, s’obvia el fet que aquestes legalitzacions serviran per aprovar nous creixements urbanístics en sumar-se al percentatge de creixement permès i eliminar les APT de costa.

En el cas de Sant Antoni, l’Ajuntament ha de tramitar d’una vegada les seues normes, oblidant-se de qualsevol esperança requalificadora de ses Variades i actuant segons el que dicten les sentències, que confirmen el caràcter rústic d’aquest terreny. No pot ser que per culpa de les ànsies urbanitzadores de l’alcalde, José Sala, es mantengui un planejament indefinidament a l’espera de temps millors per al ciment. Això demostra que Sala pensa com un especulador i no en bé dels seus conciutadans i del futur del seu municipi. El cas de la normativa en tramitació a Sant Antoni és especialment greu per la rebaixa de protecció prevista a sòl rústic (respecte de la normativa anterior del propi Ajuntament) i pel perill en que es posen els nuclis rurals d’Albarca i Corona.

El Consell tampoc pot mirar cap a una altra costat i ha d’exigir amb fermesa que els ajuntaments tramiten amb celeritat aquestes eines o, en cas de persistir aquesta situació de retard, assumir les competències que li dona la llei per tramitar i aprovar el propi Consell aquestes normes.

Si a tot això afegim la lamentable i penosa decisió d’avortar el nou PTE per part del Consell, ens trobam amb un equip de govern que senzillament ha decidit renunciat al canvi de política territorial que havia anunciat, i que els va permetre accedir al poder, traicionant les seues promeses i perdent l’ultima oportunitat que probablement tenia Eivissa per redreçar el seu rumb territorial. Avui, el pas de PSOE-ExC per les institucions no ha donat cap fruit concret en matèria urbanística, territorial i ambiental a l’illa d’Eivissa, que en tres anys i mig no ha notat cap millora en aquest sentit, llevat de decisions provisionals i cautelars que expiraran tard o d’hora, com ha passat a Sant Josep.