El GOB denuncia el Govern davant la Comissió Europea, per no evitar el fondeig incontrolat sobre posidònia a espais protegits (08/09/2011)

El GOB ha remès un escrit a la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea en el qual es denuncia l’incompliment, per part de les autoritats espanyoles, dels compromisos de protecció que estableix la Directiva 92/43/CEE (directiva d’hàbitats) per als espais designats com a Llocs d’Interès Comunitari (LIC) per protegir praderes de posidònia.

La Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestres té per objectiu contribuir a garantir la biodiversitat en el territori europeu dels estats membre de la UE. Per això es va crear una xarxa europea d’espais naturals (Natura 2000) formada per llocs designats pels diferents estats en funció dels valors ecològics.

Les praderes de posidònia són la principal comunitat biològica del litoral mediterrani a causa dels seus alts nivells de productivitat, elevada biodiversitat i importància en la protecció i estabilitat de la línia de costa. Formen un ecosistema madur, atrapant el sediment i contribuint, així, a la transparència del medi aquàtic, oxigenen les aigües, atreuen a nombroses espècies animals i vegetals constituint les àrees de posta i creixement per a moltes d'elles, frenen l'erosió de les platges, protegeixen els sistemes platja-duna i, per al cas de les Illes Balears, a més són la principal font de generació de d’arena.
Amb motiu d’aquests valors, i per satisfer l’obligació d’aportar espais a la xarxa Natura 2000, les autoritats balears varen proposar a la Comissió Europea la protecció de 15 zones marines per tal de garantir la protecció de les més importants praderes de posidònia, un hàbitat de protecció prioritària segons la Directiva. La llista proposada les Llocs d’Interès Comunitari (LIC) va ser acceptada per la Comissió Europea el 19 de juliol de 2006.

S’han incomplit els compromisos de protecció

La Directiva estableix al seu article 6 que “Els Estats membres adoptaran les mesures apropiades per evitar, a les zones especials de conservació, el deteriorament dels hàbitats naturals i dels hàbitats d'espècies, així com les alteracions que repercuteixin en les espècies que hagin motivat la designació de les zones, en la mesura en què aquestes alteracions puguin tenir un efecte apreciable pel que fa als objectius de la present Directiva.”

Des del GOB consideram que les autoritats balears han incomplit aquesta responsabilitat.

El fondeig d'embarcacions, per l'acció d'àncores i cadenes, ha estat constatat i reconegut com un dels principals impactes actuals sobre les prades de posidònia en les Illes Balears. Els seus efectes són ràpids i altament destructius, i en el millor dels casos la recuperació de la zona afectada serà molt lenta. Recentment en GEN-GOB Eivissa ha denunciat davant la Fiscalia un cas molt impactant al Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera, en el qual s’ha avaluat que en un sol dia de fondeig del vaixell Turama es van destruir uns 10.000 m2 de pradera. Però aquest cas no és més que un exemple molt espectacular d'una situació que per desgràcia es produeix de forma generalitzada per part d’embarcacions petites i mitjanes, tant a espais protegits com a la resta d'àrees del litoral balear poblades per posidònia. Aquesta situació està causada, en la nostra opinió, per la falta d'una regulació normativa clara, estricta i aplicable, i per la falta de suficient vigilància i informació, responsabilitats de l'administració competent que en aquest cas és la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori del Govern dels Illes Balears.

Pel que fa a la normativa, no es disposa d’una regulació que prohibeixi clarament i amb caràcter general el fondeig sobre praderes de posidònia. En els plans de gestió dels LIC que va elaborar el Govern, s’estableix que s’ha d’evitar “en lo possible” el fondeig sobre posidònia. La Llei 42/2007, del patrimoni natural i de la biodiversitat, fixa la prohibició de destruir aquesta espècie intencionadament, però no prohibeix de forma general el fondeig sobre ella, ni la seva destrucció si no hi ha intencionalitat. És evident que resulta complicat establir i aplicar la prohibició general del fondeig sobre posidònia, ja que el navegant pot excusar-se fàcilment en l'insuficient coneixement sobre la presència o no de la comunitat en el fons sobre el qual s'ha ancorat. Així les coses, probablement la prohibició efectiva del fondeig sobre posidònia s’hauria d'abordar mitjançant la zonificació i senyalització, a més de la necessària informació i vigilància.

Pel que fa a la vigilància, és evident que fins ara hi ha hagut una manca d’intervenció per part de l’administració competent per tal de vigilar i informar de l’impacte del fondeig sobre posidònia. Segons ha pogut saber el GOB, només s’ha comptat amb servei de vigilància i informació marítima per evitar el fondeig sobre posidònia en els espais que gaudeixen de figures de protecció d’alt nivell (parc natural, parc nacional, reserva marina) i per tant ja disposen de planificació i personal propis per aquestes feines, mentre a la resta de LICs el control no ha existit. Davant la denúncia pública de l’escandalós cas de destrucció de posidònia a Formentera, i després d’unes declaracions bastant irresponsables del Conseller de Medi Ambient, posteriorment el Govern va habilitar extraordinàriament el passat 19 d’agost un servei de vigilància i informació, si bé està previst que deixi d’estar operatiu a partir del 18 de setembre.

Entre els anys 2001-2006, el Govern va rebre finançament comunitari (2,977,698 €) per a desenvolupar el projecte LIFE-Posidonia, que pretenia avançar en la conservació de les àrees més importants per aquesta espècie a les Illes. Lamentablement sembla que una vegada finalitzat el projecte no hi ha hagut la suficient voluntat política per aprofitar l’empenta i seguir avançant en la protecció dels espais LIC declarats específicament per a conservar la posidònia.

Texte de la denúncia