Barra lliure al ciment (22/04/2012)

Sembla quan menys sorprenent, comprovar com persones, suposadament responsables i capaces de dirigir i gestionar el nostre futur més immediat, estan disposades a reduir a cendres, i en una sola legislatura, el que ha costat tants d’esforços i representa l’única salvaguarda per mantenir la qualitat de vida i el benestar de la societat. De poc, o de res, sembla haver servit la crisi i l’absoluta i nefasta constatació de l’autèntic perill: la dependència de l’economia del sector de la construcció. Com si la cosa no anés amb naltros, com si el sòl i el paisatge, com si les platges i el camp no fossin altra cosa que sòl lliure i apte per edificar, en tan sols uns mesos s’estan posant potes amunt els escassos controls, les ja minúscules normes que fins avui, ens han permès gaudir d’una mínima qualitat ambiental i paisatgística.

S’obri la temporada amb la promoció d’un nou “boom” especulatiu. Les grans empreses ja elaboren projectes per a la construcció de nous camps de golf, però atenció, això sí, camps de golf ecològics i que, cas de deixar-si fer un hotel al costat, aquest haurà de ser sostenible. És qüestió de pilotes. Qui no ha aspirat mai a jugar al golf, ara ho podrà fer. Com també podrà navegar per la costa jugant a “la oca”, de port esportiu a port esportiu. Massificar encara més la massificació durant els mesos de juliol i agost, aquesta és la conclusió.

Per altra banda, hi ha massa interessos privats en seguir ocupant i urbanitzant el litoral. En convertir les platges en paradisos “chill out”, amb restaurant, sala de massatges i catre de luxe per dormir la mig-diada després d’un bon fart. Però hi ha un petit entrebanc, la Llei de Costes ben aplicada evita la destrucció del litoral. És per això, que ja s’impulsa la seua modificació. És també per això, que ecologistes, vesins, empresaris, pescadors, acadèmics, jutges i sindicats s’han juntat per defensar-la i garantir l’ús públic, la conservació del litoral i dels seus recursos naturals. A més, hi ha fòrmules diferents per potenciar l’economia, és evident que una platja ben conservada produeix més ingressos econòmics a la societat que una urbanitzada i privatitzada. Barra lliure al ciment. Els polítics semblen haver sortit de “botellón” i estar abduïts per l’eufòria temporal d’uns diners fàcils i a qualsevol preu. Arriben temps per afavorir a empreses i a amics. Com, sinó, es pot esperar que s’aposti per la consolidació de nous atemptats urbanístics i per la destrucció d’espais i d’ecosistemes únics, per l’esgotament de recursos imprescindibles? La crisi i l’atur, lluny de fer recapacitar a la classe política, i evitar així la consumació d’un drama col·lectiu: la creació d’una societat d’aturats, està sent el motor, i l’excusa, per donar el vist i plau a un desgavell de projectes fins ara endormiscats. Això sí, però, amb la benedicció de l’interès general. Quanta hipocresia!

I per si tot això fos poca cosa, acabarem fent prospeccions petrolíferes. Però tots tranquils, “prospeccions sí, extraccions no”, aquesta és la promesa. Qui es pot creure aquesta nova mentida? Quina empresa està disposada a minvar el seu patrimoni sense aspirar a guanys futurs? Però tots tranquils, avui tenim barra lliure al ciment. Qui sap, tal vegada ens restin motius per a l’esperança, i demà, quan ja ningú s’atraqui a les nostres illes a estiuejar, i els eivissencs i eivissenques lamentem la nostra desgracia, puguem viure del petroli i anar a prendre banys al Carib. Quina il·lusió!

Comunicat Conjunt GEN- GOB Eivissa / Amics de la Terra