L’Estat troba inconstitucional la Llei urbanística de Company. Els partits de la oposició no mouen un dit (14/06/2012)

Tal i com ja va advertir el GEN en el moment en que es va presentar la Llei Company, anomenada “d’urbanisme sostenible”, aquest text legal vulnera la Constitució en diversos punts,  i així ho recull ara un informe de l’advocat de l’Estat, tal i com recull el BOIB d’abans d’ahir, 12 de juny. Això obliga a crear una comissió bilateral per estudiar les “discrepancies” i a informar-ne al Tribunal Constitucional.

En el moment en que el GEN-GOB va tenir coneixement  del contingut d’aquesta norma, que a la pràctica elimina tot el marc legal construït fina ara a la comunitat Autònoma en matèria d’ordenació territorial, es va demanar públicament que els partits majoritaris de l’oposició presentassin un recurs d’inconstitucionalitat contra la mateixa. El motiu d’aquesta petició és que aquest recurs només es pot presentar directament al constitucional per part de l’Estat o per part d’un determinat nombre de diputats del Congrés. Fins ara, com sempre, les files de l’oposició es limiten, com ja va passar amb l’il·legal Pla Territorial d’Eivissa, a omplir-se la boca manifestant desacord, però a la pràctica no es fa el més mínim esforç per evitar l’aplicació de normes que atempten escandalosament contra el territori. Seguint la màxima de “quedar bé no costa res”,  l’oposició és limita a fer-ho damunt del paper , com si la seva única funció fos la de criticar, però no massa, el que es fa des de l’executiu, segurament per justificar els sous que es cobren dels impostos dels ciutadans i que de ben poca cosa serveixen, perquè a la pràctica ni govern ni oposició els defensen, quan no directament els ataquen, com és el cas de la coneguda Llei Company.

Aquesta norma vulnera el principi de sotmetre l’urbanisme a la protecció del Medi Ambient i del Patrimoni Històric i perverteix el concepte d’interès general fins a confondre’l amb els interessos particulars. Això no només vulnera la Constitució, en infringir normativa bàsica de l’Estat, si no també legislació europea. Tot per afavorir la creació d’una nova bombolla immobiliària que persegueix, en comptes d’un desenvolupament sostenible per a tots, el manteniment d’uns beneficis sostinguts per a uns pocs.

L’advocat de l’Estat es limita  a assenyalar qüestions com la impossibitat d’exonerar dels tràmit d’avaluació ambiental preceptiva per mor del sil.lenci administratiu o punts com la necessitat de justificar la conveniència i suficiència de recursos hídrics o l’exoneració de le sreserves per habitatge protegit, però n’hi ha més i encara més greus que vulneren la constitució.

Sobta també el paper dels polítics eivissencs davant de l’aprovació d’aquesta noma. L’illa d’Eivissa, per les seves reduïdes dimensions i l’enorme pressió humana que ja suporta, és especialment sensible quan se l’exposa a aquestes desregulacions segons les quals, a la pràctica, torna a valer tot. Ni tan sols des de les files del PP es pot imaginar que una persona racional pugui donar suport a tal cúmul de despropòsits com els que inclou aquesta norma. Les disposicions que vulneren la Constitució a la Llei 2/2012, son més de les que, per conveniència seva, troben els serveis jurídics de l’Estat, és per això que el GEN s’adreçarà formalment als partits de l’oposició per instar-los a complir el seu deure de defensar l’interès general quan aquests és clarament i il·legalment vulnerat des de les institucions públiques. Quina explicació donaran ara per no fer res?

Per altra banda, el GEN ja adverteix que, de no ser profundament modificat, el text de la Llei “Delgado” sobre turisme que pretén aprovar el Govern Balear, també vulnera la constitució. I és que, a qui importa la carta magna quan es tracta de poder deixar especular?