Dia d'Acció Global contra la reforma de la Llei de Costes (28/07/2012)

A EIVISSA.

Hora: 11h

Lloc: al final de la platja d’en Bossa, davant l’hotel Palladium Palace Ibiza Resort (l’antic Club MED).

Amics de la Terra i el GEN-GOB consideren totalment arbitrària i feta a mida, en resposta a les peticiones d’empreses i amics del govern de Rajoy, l’avantprojecte de llei anomenada cínicament  “LEY DE PROTECCIÓN Y USO SOSTENIBLE DEL LITORAL”.

En tota la costa espanyola, el dissabte 28 es faran protestes i accions a favor de la llei actual i en contra dels canvis que s’han elaborat pel govern central.

Els articles i disposicionsde la nova llei no s’ajusten a criteris tècnics, ni són justificats per lleis o normatives superiors, són arbitraries i partidistes, i regalen a empresaris amics i amigues una amnistia a les il·legalitats comeses.

Uns 10.000 habitatges d'una desena de nuclis conflictius queden exclosos de ser domini públic marítimo-terrestre. La llei actual dona concessions de 30 anys a les cases construïdes al litoral abans de la Llei de Costes de 1988. Ara, aquestes concessions tindran altres 75 anys i es podran vendre a tercers, pràctica, aquesta, no permesa abans. És a dir, es promou l’especulació quan l’obligació del govern és la recuperació del litoral com be  públic.

A Eivissa els canvis més clars que ens poden afectar són:

 La desprotecció de sistemes dunars que abans comptaven amb una protecció incondicional, ara, amb la modificació a l'art. 3 de l'anterior llei depenen de si es consideren “necesarias para garantizar la estabilidad de la playa y la defensa de la costa”. Quins criteris s’aplicaran per decidir si les dunes són necessàries o no? Les dunes (a Eivissa n’hi ha molts de casos: Platges de Comte, es Codolar, ses Salines...) terra endins tenen un valor  ambiental que els canvis de llei no valoren. Aquest és un dels nombrosos canvis que, al no estar basats en criteris tècnics, generen inseguretat jurídica.   

El canvi més destacat que afecta a Eivissa és que els estanys de ses Salines passen a mans privades, concretament de Salinera Española, un regal d’un patrimoni històric i ambiental que els eivissencs hem defensat durant dècades.

Es tracta d’una  reforma discriminatòria i arbitraria que fa olor de compromís polític adquirit amb persones i interessos concrets que es traslladen a una llei de caràcter general. Això  vulnera l'esperit de la Constitució de 1978, que va declarar expressament el litoral com a domini públic al veure el que havia passat a Espanya amb l’especulació urbanística dels anys seixanta i setanta. Aquell procés de degradació del litoral va generar el terme “balearització” per referir-se al model de desenvolupament urbanístic basat en la construcció desmesurada en primera línia de mar.

Diuen que reformen la llei per inseguretat jurídica, però s’afegeixen excepcions puntuals que no es justifiquen ni s'expliquen i l'omplen de conceptes indeterminats. Això crea més inseguretat i té unes implicacions enormes .

La nova llei limita la definició de l'abast dels grans temporals coneguts per establir el límit del domini públic. Ara només ho seran si hi ha "referències comprovades" que allà arribava el mar; comprovades per qui, des de quan, a quin organisme? Nova inseguretat i nova arbitrarietat.

També permet la publicitat en les platges, fins ara prohibida, "sempre que sigui part integrant o acompanyi activitats permeses en el domini públic". És a dir, clubs, after hours, bars, restaurants, activitats esportives poden convertir el litoral en un supermercat d’anuncis dels seus productes.

Els quioscs i altres instal·lacions desmuntables de la platja rebran un permís cada quatre anys en comptes d’anualment, com passava fins ara, i s'anuncia que en un futur s'ampliaran les superfícies que poden edificar.

Amb aquesta nova Llei de Costes es confirmen les privatitzacions a les platges i la comercialització del que fins ara ha estat públic i de tots. Però a més, s'oblida que a la costa resideix la important activitat turística de la que depèn bona part de la nostra economia. S’oblida, també, que la competitivitat rau de forma cada vegada més clara en factors com la qualitat paisatgística i ambiental.