El GEN demana la inmediata aprovació del pla especial de Ses Feixes la figura de bé d’interès cultural impedeix la concessió de qualsevol llicència a la zona independentment de la finalització de la moratòria. (31/10/2004)

El GEN-GOB Eivissa demana la inmediata aprovació de l’expedient del Pla Especial de Ses Feixes d’Eivissa que, estant ja el·laborat i restant només la seva aprovació per part de l’Ajuntament per seguir la seva tramitació, es troba totalment paralitzat, suposant un cas clar d’omisió del deure de l’adminiatració d’assegurar la protecció dels bens patrimonials, recollit tant a la Constitució Espanyola, com a la normativa sobre patrimoni històric.

IMPOSSIBILITAT D’ATORGAR LLICÈNCIES
Segons l’art. 8.1 de la Llei 12/1998, de Patrimoni Històric de les Illes Balears, el moment d’incoació d’un expedient de BIC, suposa la suspensió de la tramitació de les llicències municipals de parcel.lació, edificació o demolició de la zona afectada, així com la suspensió dels efectes de totes les llicències atorgades amb anterioritat. Aquesta norma legal, per tant, impedeix que s’atorguin les llicències sol.licitades ara pels edificis projectats al sector 12, independentment de l’aixecament de la moratòria sobre el PGOU de 1987. El règim de protecció d’un BIC està per sobre de qualsevol altre figura d’ordenació territorial.

PATRIMONI DE LA HUMANITAT
La importància de ses Feixes quedà reflectida als informes que els tècnics de la UNESCO elaboraren al seu moment i que serviren per a la declaració de la Ciutat d’Eivissa Patrimoni de la Humanitat, amb la categoria de biodiversitat i cultura. Precisament, la zona on ara es preten edificar, es troba dins de la zona perifèrica de protecció dels bens declarats Patrimoni de la Humanitat, la qual cosa comprometé a les autoritats insulars a preservar-la de desenvolupaments especulatius. Evidentment, la urbanització d’aquesta zona comportaria la perdua de Patrimoni de la Humanitat, per l’incompliment del deure de protecció que tenen les administracions competents en la matèria, Consell i Ajuntament.

RESPONSABILITATS PENALS
Tant per part de l’Ajuntament d’Eivissa com del Consell Insular, s’han el.laborat extensos informes sobre la importància històrica i cultural de ses Feixes d’Eivissa. Alguns d’aquests informes es remeteren a la UNESCO com a part de l’expedient presentat sol.licitant la concessió de Bé Patrimoni de la Humanitat. Aquest fet comporta un reconeixement explícit de l’importància d’aquest enclau per part d’aquestes administracions, la qual cosa convertiria ara en un delicte de prevaricació l’autorització de qualsevol projecte que suposàs un dany a aquest entorn. La responsabilitat penal, però, no es limita a la realització d’accions o actes que puguin lesionar els valors de la zona, sinó que també es pot donar per omisió del deure.

La normativa sobre Patrimoni Històric és clara quant a les obligacions que han d’assumir les administracions públiques, que no es limiten a la funció represiva sobre els infractors, sinó que assumeixen l’obligació de protegir, recuperar i difondre el Patrimoni Històric. Els responsables de les administracions tenen també la funció ineludible de garantir la preservació d’aquests bens i son els que han de respondre per les conseqüències no evitades que puguin patir. Es a dir, és una responsabilitat de “comissió per omissió”, fonamentada a l’art. 11 del Còdi Penal: “Los delitos o faltas que consistan en la producción de un resultado sólo se entenderán cometidos por omisión cuando la no evitación del mismo, al infringir un especial deber jurídico del autor, equivalga según el sentido del texto de la Ley, a su causación. A tal efecto se equiparará la omisión a la acción:

a) cuando exista una específica obligación legal o contractual de actuar.
b) cuando el omitente haya creado una ocasión de riesgo para el bien jurídicamente protegido mediante una acción u omisión precedente”.


ZONA HUMIDA
Independentment del seu caràcter de Bé d’Interès Cultural, ses Feixes son una zona humida segons la llei estatal d’aigües i el decret que la desenvolupa.

L’art 9 de la Ley 4/89 de Conservación de la flora y fanuna Silvestre llei disposa que a cada conca hidrogràfica haurà de promoure especialment la planificació necessària per a la conservació i restauració de les zones humides.

Degut a l’importància com a hàbitat de les zones humides, s’han establert, a nivell mundial, una serie de convenis internacionals per a evitar la seva continua recessió. El govern espanyol va establir el Plan Estratégico Español para la Conservación de los Humedales, pla que va ser presentat a la COP8 de Ramsar, cel.lebrada a València al 2002. La funció d’aquest Pla es planteja com a l’aplicació, a l’Estat Espanyol, de tot allò referit a zones humides de les premises dels convenis globals, com el de Ramsar i de Diversitat Biològica, el Protocol sobre Zones Especialment Protegides, la resol.lució de Barcelona sobre el Medi Ambient i Desenvolupament Sostenible de la Conca Mediterrània, l’Estratègia sobre Zones Humides Mediterrànies,etc

La principal finalitat del Plan estratégico és garantitzar la protecció i l’ús racional de les zones humides, incluint la restauració o rehabilitació d’aquelles que hagin estat destruides o degradades.

L’any 1990, la Dirección General de Obras Hidráulicas, depenent del Ministerio de Obras Públicas, inventarià la zona de ses Feixes de Vila com a zona humida. L’any 1997, va ser la pròpia Comunitat Autònoma Balear la que va incloure la zona al catàleg de zones humides i en proposà la seva requalificació com a sòl rústic. L’any 2002, una vegada més, aquesta zona apareix al catàleg autonòmic de zones humides de la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear.