EL GEN DENUNCIA LA PROSTITUCIÓ DE LA LLEI DE COSTES QUE PASSA A ANOMENAR-SE, CÍNICAMENT, DE PROTECCIÓ I ÚS SOSTENIBLE DEL LITORAL. (08/10/2012)

El GEN-GOB Eivissa rebutja rotundament la modificació de la Llei de Costes aprovada en el Consell de Ministres el passat 5 d’octubre i que, cínicament, passa a anomenar-se Llei de protecció i ús sostenible del litoral. Aquesta modificació, la primera de gran calat a les normatives ambientals en la present legislatura, redueix perillosament la protecció del litoral existent fins ara, afavoreix la privatització i l’especulació urbanística incontrolada en bona part de la costa i estableix infinitat d’excepcions sense justificació tècnica, entre elles la corresponent a l’illa de Formentera. Recordem que com s’ha posat ja en evidència aquesta modificació per a Formentera va molt més enllà del que s’havia demanat fins i tot pels que es consideràvem afectats, el que posa en perill la conservació d’hàbitats i espècies d’interès.

El sentit del  canvi (o de la derogació) de la llei, no és altre que el de promoure l’especulació i beneficiar l’interès privat per sobre del general, quan l’obligació del govern és la recuperació del litoral com bé  públic.

Hi ha però alguns  canvis, molt importants i greus per al nostre territori. Un d’ells es ladesprotecció dels sistemes dunars que abans comptaven amb una protecció incondicional, i que ara, amb la modificació a l'art. 3 de l'anterior llei depenen de si es consideren “necesarias para garantizar la estabilitad de la playa y la defensa de la costa”. Quins criteris s’aplicaran per decidir si les dunes són necessàries o no? Les dunes (a Eivissa n’hi ha molts de casos: Platges de Comte, es Codolar, ses Salines...) terra endins tenen un valor  ambiental que els canvis de llei no valoren. Aquest és un dels nombrosos canvis que, al no estar basats en criteris tècnics, a més de generar  inseguretat jurídica, obren perillosament la porta de l’arbitrarietat.  

Però el canvi més destacat pel que fa a ses Pitiüses, és que els estanys de ses Salines, públics per la Llei anterior i fins i tot amb sentències favorables als tribunals, passen a mans privades, es regalen a empreses privades de sobra conegudes, un regal d’un patrimoni històric i ambiental que els illencs hem defensat durant dècades. Uns estanys que formen part d’un espai natural protegit, el Parc Natural de ses Salines, que acumula impactes negatius, dificultats de gestió, manca de personal i d’un pressupost digne i que ara afegirà les dificultats per a manejar la biodiversitat i el paisatge derivats del nucli del mateix parc, els estanys saliners. Sobre aquesta gravíssima qüestió encara no s'han pronunciat els honorables presidents dels Consells d’Eivissa i de Formentera, tot i que se’ls ha demanat públicament ajut per defensar el patrimoni públic i evitar una nova expropiació de ses salines.

S’ha de tenir en compte també que passa a permetre’s la publicitat dins el domini públic i la franja de protecció de 100 metres, així com la possibilitat de treure a concessió bens patrimonials, és a dir, s’arriba a l’extrem de comercialitzar també el nostre propi patrimoni històrico-artístic. No és possible arribar més lluny en la prostitució de la costa, bé públic de tots, tal i com preveia l’anterior llei. Es pot dir que, amb totes aquestes modificacions, el Govern central ha derogat, de facto, la llei de 1988 per lliurar el litoral als especuladors.

Que els propietaris particulars que es puguin veure afavorits per aquest canvi normatiu el considerin positiu pels seus interessos és comprensible, però és l’interès general el que ha de defensar la classe política. Aquesta derogació de la Llei de costes del 1988, es fa a mida d’interessos molt concrets, que tenen, al litoral espanyol, com en el cas pitiús, noms i cognoms molt concrets. Que els polítics que defensen aquests interessos il·legítims, contraris a l’interès general, se surtin amb la seva es escandalós. Que venguin es desmantellament de la protecció litoral que fan a mida d’uns pocs disfressant-la de defensa dels propietaris, és un insult a la intel·ligència però, a més, que la resta de la classe política caigui amb aquest absurd, que no és més que la pastanaga que es posa davant l’ase perquè aplaudeixi amb les orelles que el facin anar en la direcció que volen, resulta patètic.

No acaben aquí els absurds ni l’engany. Es ven que la CE celebra la nova norma perquè donarà seguretat jurídica als propietaris. S’aprofita a part de la credulitat d’alguns,  la manca de memòria existent en relació a les sentències ja emeses pel Tribunal d’Estrasburg al 2010, sobre la llei francesa de costes de 1986, i que deixen clar que per sobre dels interessos de propietaris particulars ha d’estar l’interès general i la defensa de la costa.

En definitiva, es tracta d’una lamentable reforma discriminatòria i arbitraria, a mida  d’interessos concrets que es traslladen a una llei de caràcter general. Això  vulnera l'esperit de la Constitució de 1978, que va declarar expressament el litoral com a domini públic al veure el que havia passat a Espanya amb l’especulació urbanística dels anys seixanta i setanta. Aquell procés de degradació del litoral va generar el terme “balearització” per referir-se al model de desenvolupament urbanístic basat en la construcció desmesurada en primera línia de mar.

Amb aquesta nova Llei de Costes es confirmen les privatitzacions a les platges i la comercialització del que fins ara ha estat públic i de tots. Però a més, s'oblida que a la costa resideix la important activitat turística de la que depèn bona part de la nostra economia. S’oblida, també, que la competitivitat rau de forma cada vegada més clara en factors com la qualitat paisatgística i ambiental. Com sempre, qui perd és l’interès general.