El GEN mostra la seva preocupació per la continua mort d’ocells a les esteses elèctriques a Sal Rossa. (15/05/2013)

Aquestes esteses, segons el PRUG aprovat en el Decret 132/2005, tenien que estar soterrades abans de desembre de 2008.

De forma intermitent, si bé continuada en el temps, el GEN ha comunicat la mort d’ocells per col·lisió i/o electrocució al Parc natural de ses Salines. En part gràcies als informes i a la informació aportada, algunes de les línies existents han estat eliminades o soterrades des de la declaració del Parc natural. Ben important va ser l’eliminació de l’estesa elèctrica que travessava els estanys d’es Codolar. Altres actuacions, englobades dins el projecte Avilinia, han estat menys valentes i podriem dir que s’ha tractat més bé de maquillatge i que no han tengut efectivitat real.

Malauradament en els darrers anys, eliminada l’estesa d’es Codolar, la zona de Sal Rossa s’ha convertit en el principal punt negre per a la mort d’ocells al parc. Aquí es localitzen la major part de les col·lisions detectades per membres de l’Equip de Natura del GEN.

 Malgrat que no desenvolupa una tasca regular i metodològica de recerca d’aus afectades a aquestes esteses, els darrers anys tenim registres d’exemplars morts a causa d’electrocució o col·lisió d’espècies tant destacables com sel·la marbrenca (Marmorenetta angustrirostris), flamenc (Phoenicopterus roseus), àguila peixatera (Pandion haliaetus)  o xerraire (Himantopus himantopus). També hi ha registres de collverd (Anas platyrhinchos), sorçó d’hivern (Anas crecca), ànnera griseta (Anas strepera), xoriguer (Falco tinnunculus) i agró (Ardea cinerea).  

Aquest problema s’ha fet molt patent aquesta primavera, en plena migració, quan diferents naturalistes, sense fer un seguiment específic, han localitzat exemplars morts a les esteses de sal Rossa de diferents espècies, com una Marmorenetta angustrirostris, una valona  (Tringa glareola), un cama-roja (Tringa totanus) i un mussol emigrant (Asio flammeus). El cas de Marmorenetta angustrirostris és especialment greu ja que es tracta d’una espècie en perill d’extinció inclosa al catàleg espanyol d’espècies amenaçades (RD 139/2011) amb una població inferior a les 200 parelles.

Aquesta situació, totalment inacceptable a un espai protegit, és encara més greu pel fet de que segons l’aprovat al PRUG del Parc natural de ses Salines (Decret 132/2005), les esteses aèries que travessen Sal Rossa tenien que estar soterrats abans de 3 anys des de la seva publicació, i per tant abans de desembre de 2008. De fet dos dels objectius operacionals del parc, segons el PRUG, és impulsar el soterrament de les línies elèctriques (OP_26) i desenvolupar el potencial de les zones humides del parc per a les aus (OP_18).  A més a més, el Pla Homeyer per a la protecció d’espècies d’aus aquàtiques catalogades en perill d’extinció a les Balears (2007) i que inclou actuacions per a la conservació de Marmorenetta angustrirostris, menciona la necessitat de minimitzar les amenaces conegudes (objectiu 9.2), indicant como acció de conservació la correcció de línies elèctriques a les zones humides (apartat 11, acció 6) i especifica la necessitat de soterrar o modificar les esteses de sal Rossa com amenaça actual (apartat 5).

L’article 21 del PRUG del parc especifica clarament els objectius per a la eliminació de les col·lisions en esteses elèctriques i alhora la millora paisatgística. Així en  el seu apartat 4a) especifica el termini de 3 anys per al soterrament de les esteses de baixa tensió de sal Rossa i les de mitja i alta tensió al voltants de tots els estanys en un màxim de 5 anys. Per tant en desembre de 2010 com a molt tard totes les esteses elèctriques de sal Rossa haurien d’haver set eliminades o soterrades.

Per aquest motiu el GEN demana la planificació de les tasques d’eliminació/soterrament d’aquestes línies elèctriques i la seva execució el més aviat possible. Per altra banda, en els propers dies comunicarem al parc la informació relativa a aquestes col·lisions i les esteses afectades per tal què, tal i com diu el PRUG a l’article 21g, l’organisme gestor enviï informe relatiu al cas a les empreses propietàries de les esteses per a minimitzar el risc de col·lisió en un plaç màxim de 6 mesos. Aquestes actuacions per minimitzar el risc, no poden suplir en tot cas, el soterrament de les línies tal i com es desprèn del PRUG i les obligacions que fins ara no han acomplit les administracions i gestors de les línies implicades.

Volem recordar què, de fet, en desembre de 2015 totes les línies elèctriques del parc han d’estar soterrades, incloent les forestals de mitja i alta tensió (com les que travessen el Puig de Corb Marí, per exemple) que tenien com a data límit el desembre de 2012 i 2015 respectivament.