EL GEN DEMANA LA RETIRADA DEL PLA HIDROLĂ’GIC (30/05/2013)

El document presentat acabaria amb la qualitat de l’aigua en cas de que aquesta existís a l’illa d’Eivissa. Partint de l’estat actual dels aqüífers suposaria seguir amb la dinàmica depredadora, ja demostrada des d’aquest govern en matèria d’ordenació del territori o turisme, amb conseqüències catastròfiques.

Les modificacions que ha patit el Pla Hidrològic des de l’anterior versió responen exclusivament a garantir els privilegis dels sectors contraris a la implantació de controls sobre la gestió de l'aigua i contraris a una regulació clara i efectiva del recurs, de manera que no suposi un impediment a l’hora de portar a terme projectes que han d’estar condicionats per la suficiència de la quantitat i qualitat de l’aigua disponible.

El Document presentat com a Pla Hidrològic de les Illes Balears constitueix una infracció de la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell de 23 d’octubre del 2000 per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües.

A l’exposició de motius d’aquesta Directiva s’estableix que “Les aigües de la Comunitat estan sotmeses a la creixent pressió que suposa el continu creixement de la demanda d’aigua de bona qualitat en quantitats suficients per a tots els usos…” el 10 de novembre de 1995, en l’informe El medi ambient a la Unió Europea - 1995, l’Agència Europea del Medi Ambient va presentar un estudi actualitzat sobre l’estat del medi ambient en què es confirmava la necessitat de prendre mesures per protegir les aigües comunitàries tant en termes qualitatius com quantitatius.

L’art 4.b.II de la Directiva especifica: “els Estats membres han de protegir, millorar i regenerar totes les masses d’aigua subterrània i garantiran un equilibri entre l’extracció i l’alimentació de les aigües esmentades a fi d’assolir un bon estat de les aigües subterrànies al més tard quinze anys després de l’entrada en vigor de la present Directiva” i, al seu apartat III “els Estats membres han d’aplicar les mesures necessàries per invertir tota tendència significativa i sostinguda a l’augment de la concentració de qualsevol contaminant deguda a les repercussions de l’activitat humana a fi de reduir progressivament la contaminació de les aigües subterrànies”

El document presentat com a Pla Hidrològic Balear obvia l’obligació de d’adoptar totes les mesures factibles per pal·liar els efectes adversos en l’estat de la massa d’aigua, no només obvia aquesta obligació si no que les seves disposicions donen com a resultat un autèntic atemptat ambiental contra un recurs natural la conservació del qual és d’importància vital.

A l’illa d’Eivissa la greu explotació de pateixen els aqüífers a portat a una situació extrema on municipis sencers, com és el cas de Sant Josep de sa Talaia, es troben sense aigua potable a les aixetes de la població. Davant d’aquest fet gravíssim, en comptes d’acomplir en l’obligació de defensar els recursos naturals, el Govern Balear, amb el pla hidrològic presentat, estableix tot un seguir de mesures que només poden donar com a resultat l’empitjorament de l’estat de les masses d’aigua subterrànies, incomplint així la normativa estatal i europea en matèria d’aigües.

Entre els canvis injustificats i contraris a Dret, donada la situació actual del recurs, es troben:

El Pla Hidrològic presentat ignora per complet l’estat de sobreexplotació que pateixen els aqüífers de l’illa d’Eivissa i permet que es continuï amb la seva degradació sense control. Increïblement afirma que amb les seves disposicions s’arribarà, al 2027, a un estat ideal dels recursos hídrics. És a dir, s’aconseguirà que els aqüífers salinitzats i minvats fins a extrems intolerables, es recuperin a base de permetre que es continuï la seva explotació irracional i incontrolada.

A l’hora que afirma que hi haurà més aigües reutilitzades i dessalades, també admet que no es disposa de fons  per acometre les infraestructures necessàries i ni tan sols es compta amb el Pla Director Sectorial de Sanejament i Depuració.

El Pla ignora la creixent problemàtica de l’abocament de salmorra a l’aqüífer per part de la implantació d’osmosi a un nombre cada vegada més elevat de captacions. Actualment, donat que l’estat de les masses d’aigua subterrània ha empitjorat de forma notable, és habitual la instal·lació de màquines d’osmosi que aboquen els sobrants de salmorra a l’aqüífer sense que els efectes d’aquesta pràctica s’avaluïn al simulacre de pla presentat.

Canvi climàtic

El Canvi Climàtic està admès  a l’Avaluació Ambiental del Pla:  “Pot dir-se que el canvi climàtic és un fet irrefutable, qualificat d’inequívoc, i amb impactes que són ja importants. Se sap que un escalfament global mitjà a la superfície terrestre superior als  2ºC provocarà molt probablement efectes irreversibles als ecosistemes i, per tant, a les  societats humanes, incloent-hi l’economia i la salut. Les projeccions indiquen que és molt  probable un escalfament d’almenys 0,2°C per dècada en un futur pròxim.

En relació amb els recursos hídrics, és previsible que en els pròxims anys el canvi climàtic els  afecti sensiblement, a causa de l’alteració del règim habitual de les precipitacions i de l’increment de les temperatures. Això aconsella integrar la consideració del canvi climàtic en la  política sectorial de l’aigua, a fi de planificar i de posar en pràctica les mesures d’adaptació i de mitigació que resultin pertinents.” Així i tot,  no es fa ni una sola referència  a les mesures contemplades per pal·liar els seus efectes.

Sobreexplotació

El Pla presentat detectà, al 2006, fa 7 anys, sobreexplotació de 9 de les 16 masses d’aigua subterrània d’Eivissa. Ara, quan la sobreexplotació ha augmentat per l’augment descontrolat de la pressió urbanística, sense afegir dades actuals, s’obvia  per complet la obligatorietat de l’establiment de mesures per frenar l’empitjorament de l’estat de les masses d’aigua subterrànies i per restablir-ne el bon estat. Únicament es fa referència a una suposada millora en el reaprofitament de les aigües depurades i a un augment de les dessalades que no té recolzament ni financer (tal i com reconeix el pla), ni normatiu en no existir, com ja s’ha exposat, el Pla Director Sectorial de Sanejament i Depuració. Afegit a això es  troben mesures que sí impacten de forma immediata i negativa sobre la quantitat i qualitat es reserves d’aigües subterrànies, com la permissivitat en el creixement de noves perforades què, donat l’actual estat d’esgotament d’aquest recurs a l’illa d’Eivissa, s’haurien de prohibir de forma estricta.

Resulta evident que el Pla Hidrològic presentat no suposa un document vàlid per donar compliment ni a la legislació estatal ni europea en matèria d’aigües i únicament garanteix que es continuï amb el malbaratament i la sobreexplotació dels aqüífers, amb conseqüències nefastes per aquest recurs natural de caràcter immediat.

Per suposar un autèntic atemptat contra els recursos hídrics, especialment greu en el cas d’Eivissa, el GEN-GOB ha demanat la retirada del Pla Hidrològic.