EL GEN HA PRESENTAT AL.LEGACIONS AL CATÀLEG DE ZONES HUMIDES DE LES ILLES BALEARS INCLÒS AL PLA HIDROLÒGIC DE LES BALEARSEL GEN HA PRESENTAT AL.LEGACIONS AL CATÀLEG DE ZONES HUMIDES DE LES ILLES BALEARS INCLÒS AL PLA HIDROLÒGIC DE LES BALEARS (04/06/2013)

LA PRINCIPAL AL·LEGACIÓ ÉS LA RETIRADA DEL PROPI PLA

El document presentat com a Pla Hidrològic de les Illes Balears conté el catàleg de zones humides de Balears, la delimitació de les quals (annex 6) i a través del capítol V,  inclou la regulació relativa a les mateixes. En el cas d’Eivissa es troben a faltar espais que estaven en versions anteriors del Pla, així com delimitacions de les zones incloses amb mancances importants. A continuació es resumeixes les principals al·legacions:

RIU DE SANTA EULÀRIA

Una al·legació afecta al  tram final del Riu de Santa Eulària. Aquesta zona humida presenta unes característiques ben definides i compleix perfectament amb la definició de zona humida. Incomprensiblement, però, sembla que l’Ajuntament de Santa Eulària ha al·legat en contra de la seva inclusió al catàleg. Aquesta és una postura sense base tècnica, ja que el tram final del Riu, i possiblement molts altres trams, acompleixen perfectament amb les funcions ecològiques de les zones humides i presenten les condicions que les defineixen. De fet, l’Equip de Natura del GEN-GOB Eivissa, des de 1991, inclou aquesta zona en el cens hivernals d’ocells aquàtics de les zones humides de les illes Balears, que es desenvolupa de forma coordinada a totes les illes (poden consultar-se els resultats online a l’Anuari Ornitològic de les Balears).

La zona inclosa en el catàleg és totalment insuficient. Per això, el GEN ha demanat s’incrementi l’àrea inclosa en el catàleg riu amunt fins almenys 50 metres més enllà de la zona coneguda com es Trenc, uns 400m més allunyat de la desembocadura a partir del punt on el Pla Hidrològic marca la finalització de la zona humida. Tota aquesta zona te grans basses d’aigua, la major part de caràcter permanent i amb fondàries que poden superar el metre i mig. Aquestes basses es produeixen pel flux continu d’aigües al llarg de tot l’any gràcies a diferents afloraments i a l’existència d’estructures artificials construïdes per a aconseguir emmagatzemar i reconduir l’aigua del riu per a regar els camps colindants i fins i tot moure les pedres de diferents molins com el de can Planetes. La més llunyana  de les estructures seria Es Trenc, que genera un embassament que malgrat el seu mal estat de conservació arriba a uns 50 metres per darrera d’ell i fins a on tendria que redefinir-se la delimitació de la zona humida EIMT01 (riu de santa Eulària).

Convé reafirmar que bona part de l’ampliació proposada inclou no només basses temporals o circulació d’aigües de caràcter torrencial, sinó que també hi ha aigües i basses de caràcter permanent. Aquest caràcter permanent permet la presència a la zona, entre d’altres espècies d’interès, de plantes aquàtiques del gènere Potamogeton i altres com la bova (Thypha angustifolia), l’aloc (Vitex agnus-castus) i el Baladre (Nerium oleander).

SES FEIXES

Pel que fa a la planimetria inclosa a l’annex 6 de ses Feixes també s’han presentat al·legacions. Segons s’aprecia a la cartografia han estat eliminades d’aquesta zona humida àrees reblides majoritàriament per runes en les darreres dècades. Aquesta cartografia contrasta amb les delimitacions d’anteriors versions del Pla Hidrològic de les Balears i, fins i tot, amb versions prèvies del Catàleg de zones humides. L’actual eliminació d’aquestes zones humides alterades i reblides al marge de la legalitat correspon, segons la memòria del PH 2011, a rebliments desenvolupats a les zones humides abans de 1985 atenent a la normativa adient, en concret la Llei d’aigües estatal. En realitat la Llei d'Aigues de 1985 i el seu reglament, el que concreta es que les zones humides reblides abans de l’aprovació de la Llei no estaven sotmeses al regim de recuperació/protecció que si afecta a les que foren reblides després de la llei. Que no estassin sotmeses a la recuperació i protecció no vol dir que en cap cas hagin de ser recuperades. Zones humides de gran valor com ses Feixes, de la qual ja hem perdut una gran superfície sota el creixement de la ciutat d’Eivissa, mereixen recollir el màxim de la superfície recuperable i aconseguir la seva regeneració. En qualsevol cas, la major part de l’extensió de zona eliminada correspon, de facto, amb la zona humida i de cap manera es pot considerar zona dessecada abans de 1985. Àrees incloses a la zona humida, rodejades de canals d’aigua, no poden ser excloses pel simple fet de trobar-se com a una taca arreblida al seu interior. Per aquest motiu ses Feixes han de gaudir al Pla Hidrològic d’un criteri més ambiciós i proteccionista. Hauria de recuperar-se, tant a ses Feixes de Vila com al Prat de ses Monges, a Talamanca, al màxim la delimitació de versions anteriors que inclouen antics rebliments desenvolupats amb anterioritat a 1985. Aquesta és una possibilitat que no impedeix la norma vàlida (la Llei d’aigües) i que sens dubte seria la més adient. A més a més, cal recordar que la recuperació de zones humides reblides amb runes i altres materials tenen una recuperació ambiental, ecològica i funcional relativament senzilla, que incrementarien els valors naturals d’una forma ràpida.

No podem oblidar que ses Feixes són una part molt important del reconeixement de la Unesco com Patrimoni de la Humanitat a la candidatura Eivissa: Biodiversitat i Cultura. De fet, a diferents visites i informes la mateixa Unesco s’ha mencionat que ses Feixes són l’element que més conjuga els valors de Biodiversitat i Cultura i ha recomanat la seua incorporació com Bé Patrimonial (actualment estan com a zona perifèrica) i la seva protecció i recuperació integra.

SES SALINES

S’han presentat al·legacions per a incrementar la superfície de la principal zona humida d’Eivissa, ses Salines, espai reconegut parcialment com espai Ramsar. Malauradament, la planimetria contemplada al Pla Hidrològic per a ses Salines (EIMT03) es limita als estanys saliners i els estanys de Sal Rossa. Evidentment aquests estanys suposen la part principal i més important de la zona humida de ses Salines d’Eivissa, però la delimitació prevista deixa fora altres zones humides de caràcter temporal que haurien d’estar incloses. Es tracta de diferents prats, aiguamolls i àrees inundables amb presència d’espècies vegetals majoritàriament halòfiles (Salicornia sp, Sarcocornia, Limonium sp, etc.).

Aquestes àrees limítrofes als estanys ocupen una superfície important que s’hauria d’incloure ja que compleix amb la definició que assumeix el propi Pla Hidrològic l’esborrany ara exposat al públic (article 111, apartat a):

a)    son humedales las extensiones de marismas, pantanos, y turberas, o superficies cubiertas de aguas, sean éstas de régimen natural o artificial, permanentes o temporales, estancadas o corrientes, dulces, salobres o saladas, incluidas las extensiones de agua marina cuya profundidad en marea baja no exceda de seis metros”.

Aquestes zones es troben al nord-est de Sal Rossa i havien estat incloses a versions prèvies del Pla Hidrològic i al catàleg de zones humides. Part de la zona ha estat afectada amb posterioritat al 1985 per l’abocament de runes i terres, com va succeir durant la construcció de les autovies d’Eivissa fa dos legislatures. Per tant, a més de la zona actualment existent, tal i com s’ha fet a la resta de zones humides a partir de fotografies aèries de 1986, s’hauria d’incloure tota la superfície reblida. Una zona, per cert, rústica per sentència judicial ferma.

Per tot l’esmentat, i per les al·legacions presentades amb anterioritat on s’evidencia que el Pla Hidrològic de les Balears ignora l’obligació d’adoptar totes les mesures factibles per pal·liar els efectes adversos en l’estat de la massa d’aigua, no només obvia aquesta obligació si no que les seves disposicions donen com a resultat un autèntic atemptat ambiental contra un recurs natural la conservació del qual és d’importància vital (consultar http://www.gengob.org/ndp.php?ndp=494), el GEN ha demanat la retirada del Pla Hidrològic.