El GEN considera una aberraciĆ³ que es puguin construir 19 cases de 400 m2 a les ANEI de Formentera. (03/07/2013)

Recorda que les ANEIs d’Eivissa es troben absolutament desemparades en front de l’especulació urbanística i són objecte de continues agressions per mor d’un PTI retrògrad empitjorat per les darreres disposicions legals del govern Bauzá.

·      El Consell de Formentera va consolidar en les seues Normes Subsidiàries un atemptat ambiental de primer ordre en comptes d’aprofitar aquest planejament per canviar la situació.

·      El Consell sí podia evitar donar les 4 llicències de Punta Gavina.

·      Es tracta d’un atemptat ambiental a pocs metres del Parc Natural de ses Salines i en una zona de alt valor ambiental.

Segons reconeix el propi Consell de Formentera, hi ha 15 expedients més tramitant-se en zones semblants.

Tot i que la legislació anterior era més permissiva que les actuals Normes Subsidiàries, és evident que quan aquest planejament municipal es va aprovar, va consagrar la continuïtat de l’ús urbanístic de les ANEI, encara que amb algunes restriccions molt poc efectives en la pràctica. Permetre, com va permetre el Consell de Formentera el 2010, construir cases de 400 metres quadrats (superfície totalment exagerada) delata  l’escassa sensibilitat que existeix a l’hora de protegir el territori de forma efectiva. La suposada restricció consistent en que les parcel·les només poden ser edificables si provenen d’herència s’ha demostrat totalment ineficaç, perquè a pesar d’això aviat hi haurà 19 mansions a l’interior d’espais on senzillament mai s’hauria de poder posar un bloc de formigó.

En tot cas, és evident que el Consell de Formentera sí podia impedir la tramitació d’aquestes 19 sol·licituds, perquè la legislació en vigor permet a l’Administració responsable no aprovar aquelles peticions de llicència referides a terrenys que, abans d’aprovar-se aquestes llicències, ha vist canviar la seua qualificació urbanística. El peticionari, com és evident, no tendria dret a cap tipus d’indemnització, en primer lloc perquè no tendria cap llicència aprovada i, en segon lloc, perquè no hauria executat cap obra ni treball indemnitzable. La legislació estatal i autonòmica faculta a les administracions per aplicar el ius variandi sobre qualsevol tipus de terreny, per canviar la seua qualificació, atenent sempre a l’interès general i col·lectiu, sense que per aquest motiu es vegi legalment obligat a aprovar llicències que siguin incompatibles amb el nou ordenament.

Aquesta situació, que no és exclusiva de Formentera perquè també succeeix, de manera encara més greu a Eivissa, on el número de llicències en situació semblant segurament pot arribar cada any a ser de desenes, fins i tot a ANEIs que són masses forestals amb greu risc d’incendi forestal i de gran valor ambiental. Això posa de manifest fins on arriba la manca de responsabilitat ambiental i territorial de les nostres institucions. Zones que havien quedat més o menys preservades amb les normatives anteriors, han quedat ara a expenses dels especuladors més ferotges i s’han ressuscitat llicències a munts per seguir destruint el nostre territori de manera irreversible

El GEN fa una crida a les institucions públiques de les illes Pitiüses perquè siguin conscients del fet que avui no són més mansions en el camp el que fa falta a Eivissa i a Formentera, sinó que precisament el que fa falta són més espais protegits de forma efectiva, sense trampes ni excepcions i lliures de l’amenaça del formigó.