Sentencia de demolició per a obres amb llicència municipal il·legal a Es Cubells, l’Ajuntament, obligat per sentència judicial a demolir i a obrir expedient sancionador als responsables de l’autorització (10/11/2004)

El GEN-GOB Eivissa denuncià davant l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, l’any 1996, la realització d’una obra de grans dimensions al cim del Puig d’en Serra, a la Parròquia de es Cubells. L’indret on es produïen els fets estava ja catalogat com a Àrea Natural d’Especial Interès per la Llei d’Espais Naturals, havent-se de considerar d’alt nivell de protecció per tractar-se del cim del puig, a més de resultar inedificable en aplicació de les pròpies Normes Subsidiàries municipals.

Les grans dimensions de l’obra, la seva ubicació a un indret de màxima protecció amb una edificabilitat nul·la i, en conseqüència, el gravíssim impacte que suposaven, feien impossible que poguessin estar emparades en llicència legalment atorgada. Per aquest motiu el GEN presentà denuncia davant l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia que, com és habitual, seguint el camí de totes les altres que l’hi han estat presentades, va ser ignorada. Seguidament, i havent transcorregut els terminis legalment establerts, es sol·licità la subrogació del Consell Insular que, finalment, després de comprovar que malgrat les normatives d’aplicació les obres comptaven amb llicència municipal, interposà recurs contenciós contra la mateixa, recurs que ara ha estat objecte de sentència.

L’Ajuntament de Sant Josep, utilitzant una pràctica habitual consistent en l’atorgament de noves llicències d’obres camuflades com a renovació de presumptes llicències antigues, atorgà autorització per a la construcció d’una vivenda de 330 m2 a una parcel·la de 20.000 m2, amb la qualificació d’ANEI segons la LEN i de paisatge singular segons les NNSS, al cim des Puig d’en Serra.

Com s’ha dit, l’Ajuntament de Sant Josep justificà l’atorgament de la llicència en base a la presumpta existència d’una autorització anterior, que dataria de l’any 1984. Així, allò que a la suposada llicència primigènia emparava la construcció de tres edificacions, de 92’18 m2 cadascuna, sobre una superfície total de 5000 m2, va passar a tractar-se d’una edificació de 330 m2 sobre una parcel·la de 20.000 m2. Així i tot, no va ser considerat un nou projecte per part del consistori, sinó tan sols una modificació de l’anterior que no requeria la tramitació de cap nova autorització. Tot això, malgrat l’existència a l’expedient d’un informe jurídic municipal que advertia de la irregularitat en que s’estava incorrent i de la impossibilitat legal d’aquesta concessió.

Aquest cas posa de manifest fins on arriba l’Ajuntament de Sant Josep per tal de burlar, a conveniència d’alguns, l’existència de normativa urbanística (fins i tot les pròpies NNSS) que, en principi, s’hauria d’aplicar a tots els ciutadans del municipi per igual.

El menyspreu a la legalitat que s’ha evidenciat del procediment que s’ha seguit al jutjat del Contenciós Administratiu és tan absolut, que a la sentència s’arriba a afirmar que la revisió de tots els actes d’aquest Ajuntament comportaria uns efectes devastadors des del punt de vista social, econòmic i polític.

La sentència declara la nul·litat de la llicència que emparà les obres denunciades pel GEN, obres que considera no són legalitzables i, en conseqüència, condemna a l’Ajuntament de Sant Josep a adoptar totes les mesures necessàries per restablir la legalitat urbanística infringida, inclosa la demolició de l’edificació. A més a més, es considera la referida llicència constitutiva d’infracció urbanística greu i manifesta i, en conseqüència, s’obliga a l’Ajuntament a incoar els corresponents procediments sancionadors contra els responsables del seu atorgament
.

El GEN, des de principis dels 90, ve advertint de l’absolut menyspreu per la legalitat urbanística de que fa gala l’Ajuntament de Sant Josep, i de les gravíssimes conseqüències que això pot comportar per aquest terme municipal. No només pateix els efectes el territori d’aquest municipi, sinó que les arques públiques poden arribar a suportar càrregues inasumibles si no s’aconsegueix derivar la responsabilitat patrimonial d’aquestes conductes il·legals i immorals cap als responsables d’aquestes autoritzacions al marge de la legalitat.

Per altra banda, la inseguretat jurídica que comporta per als administrats aquesta actitud municipal és total. Actualment, en tenir el sòl rústic un tractament de sòl urbanitzable de més o menys baixa densitat, les promotores estan edificant, amb el propòsit de vendre, un número indeterminat de construccions emparades en llicències atorgades per l’Ajuntament al marge de la Llei i susceptibles, per tant, de ser declarades nul·les pels tribunals i ordenada la seva demolició.

Aquest cas, ara objecte de sentència, no és en absolut un cas aïllat. Les llicències atorgades al marge de la legalitat són encara habituals a l’Ajuntament de Sant Josep, on aconseguir una llicència d’obres no sembla tenir res a veure amb allò que preveu el planejament vigent. A l’actualitat, sospitosament, sembla que qualsevol obra que s’estigui realitzant al marge de les normatives vigents compta amb una llicència antiga i casualment anterior a l’entrada en vigor de la norma de que es tracti.
Tenint en compte que la Llei de Disciplina Urbanística obliga als ajuntaments a caducar les llicències d’obres en un termini màxim de 3 anys des del seu atorgament, s’evidencia encara més l’absolut menyspreu que es mostra envers el compliment de la legalitat per part dels que haurien de ser els seus principals garants.