AL·LEGACIONS A LES NORMES SUSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC DE L’AJUNTAMENT DE SANT ANTONI DE PORTMANY (07/08/2013)

PRIMERA: LES NNSS EN TRAMITACIÓ NO S’AJUSTEN ALS MÉS ELEMENTALS CRITERIS DE SOSTENIBILITAT

Els planejaments urbanístics municipals han d’estar vinculats a la sostenibilitat i sotmesos a la disponibilitat de recursos naturals. Així, no es poden adoptar mesures de creixement absolutament desvinculades de la realitat dels recursos disponibles i després, com es fa en aquest cas, acompanyar-les d’un simulacre d’avaluació ambiental que els doni cobertura per absurds siguin els plantejaments de creixement que contemplin.

Per avaluar la conveniència de la normativa proposada s’ha de partir dels recursos disponibles i la seva sostenibilitat en el temps. Aquesta és l’única garantia de viabilitat i l’única forma d’assegurar mínimament el benestar col·lectiu. És a dir, exactament el contrari del que fa el document que es presenta, que es troba desvinculat per complet de la realitat ambiental del municipi i que pretén que aquesta s’adapti a les pretensions expansionistes de la política depredadora i irresponsable, vinculada només a interessos econòmics concrets i contraria als més elementals principis de sentit comú.

Així, sense comptar amb la capacitat de població que se li dóna al sòl rústic, i que s’incrementa dramàticament per la reducció de parcel·la mínima necessària per edificar, les NNSS presentades preveuen una capacitat de població del sòl urbà i urbanitzable de fins a 59.729 persones. Segons el darrer cens poblacional, el municipi té 22.446 habitants, la qual cosa suposa que la normativa ara en tramitació permetria multiplicar, com a mínim, per tres, el número d’habitants.

El rigor de l’avaluació ambiental d’aquesta normativa està a l’alçada de tot el document. Sobre l’increment “del consumo de agua y generación de aguas residuales por los usos previstos” diu: “Cualquier crecimiento implica Nuevos consumos y generación de agua residual, si bien son imputables a la población y no a los planeamientos.

Recomendación: Fomentar sistemas de ahorro de agua y evaluar la capacidad de depuración de aguas residuales.” (???) I això sense comptar que el planejament en tramitació suposa declarar més del 37 % del territori del municipi com a apte per a la construcció de camps de golf.

Però es que, a més, s’admet implícitament que la proposta d’ordenació es fa sense tenir en compte en absolut les dades referides a disponibilitat del recurs. Comença la casa pel terrat. Així, causa estupefacció que s’hagi redactat una normativa urbanística absolutament desenvolupista, digne de les pitjors èpoques del passat, que empitjora la situació del sòl rústic i que pretén, fins i tot, obviar sentències judicials que impedeixen l’execució de noves urbanitzacions per no ajustar-se a la legalitat, que ni existeixi el més mínim esment, ja no a l’impacte irreversible i inassumible que suposarà la seva aplicació, si no a la suficiència i conveniència dels recursos necessaris, qüestió que és considerada pràcticament com a irrellevant en el moment de proposar l’ordenació.

Tot i que tot i que es tracta d’una qüestió d’importància capital, es pot llegir: “Durante el trámite de consultas se efectuará específicamente la consulta de la disponibilidad de recursos de agua potable a la administración competente. En cualquier caso, no debemos olvidar que Sant Antoni dispone de una planta desaladora de agua de mar en servicio desde 1996. La planta es capaz de

tratar 8.000 m3/día, posible su ampliación hasta 12.000 m3/día.” És a dir, no tenen la més mínima idea d’on sortiran els recursos hídrics per fer front a l’augment de població previst a les NNSS, però els és igual, no té importància, el que compta és poder créixer sense parar ni pensar en les conseqüències. Això, tenint en compte que admet que són necessaris 350 litres per habitant/dia, sense comptar piscines, usos industrials, agrícoles, etc., etc.

Amb la depuració d’aigües residuals passa el mateix. Ara ja és insuficient i no té massa importància què passarà en el futur, això no ha condicionar per res el creixement previst: “Durante el trámite de consultas se efectuarà específicamente la consulta a la administración competente, sobre la capacidad de tratamiento de la EDAR en el tratamiento de las aguas residuales.”

La justificació de les NNSS presentades passa per negar l’evidència i els seus efectes: “Las nuevas Normas Subsidiarias por las que se regirá el planeamiento implican una adaptación al PTI, a toda la normativa de aplicación y sin olvidar la mayor sensibilidad social en su compromiso con el medio ambiente, que necesariamente derivan un incremento del grado de protección del territorio frente a los cambios urbanísticos, al adoptar una normativa mucho más exigente que la vigente. Siendo uno de los objetivos principales y motivadores del nuevo planeamiento proporcionar una mayor protección del medio ambiente.” Arribats a aquest punt només es pot concloure que la normativa s’ha fet des del més absolut desconeixement de la realitat que diuen ordenar i, el que és pitjor, sense tenir en compte els més elementals criteris de sostenibilitat.

SEGONA: ABSÈNCIA D’ESTUDI ECONÒMIC-FINANCER

Malgrat les elevades despeses que suposaria per a l’administració l’aprovació de les NNSS en exposició pública, en atorgar el tractament d’urbans a sòls que no en reuneixen els requisits i dels que s’hauria de fer càrrec si prosperàs l’ordenació proposada, aquest document NO disposa d’estudi econòmic financer, tal i com obliga el Real decreto 2159/1978, de 23 de juny , de Reglamento de planeamiento urbanístico.

Sota el títol que hauria de correspondre a aquest document, ens trobam un full que explica que no es disposa del mateix, en uns termes que cauen directament en el més absolut ridícul.

El GEN-GOB Eivissa vol recordar, com a petita mostra del que pot suposar aquest pla per a les arques públiques, és a dir, pels ciutadans, que el consistori recull el conveni urbanístic amb una promotora a ses Variades (antic sector 14), segons el qual es converteix un sòl rústic protegit, inedificable per APT de costes, en sòl urbà, tot i no disposar de cap tipus d’infraestructura per ser considerat com a tal. Com a contrapartida,

l’empresa promotora d’aquest conveni tan sucós per a ella com ruïnós pel municipi, es comprometé a pagar a l’ajuntament, únicament 60.000 euros per ajudar a pagar les despeses d’urbanització que aniran a càrrec de l’Ajuntament i que suposaran unes despeses enormement superiors i que no s’especifiquen enlloc en no disposar el document en exposició pública del preceptiu estudi econòmic financer. Però, encara més greu, als documents d’aquesta ‘incomprensible’ operació immobiliària, es reconeix que la realització del projecte urbanístic previst suposarà el col·lapse de la circulació al cas urbà, motiu pel qual seria necessari, si es portàs a terme, la construcció d’un túnel per treure el trànsit que originaria l’edificació d’aquesta zona, i que l’hauria d’enllaçar amb l’exterior del casc urbà. Aquesta obra suposaria, indubtablement, una ‘inversió’ ruïnosa pel municipi, únicament per afavorir uns interessos especulatius. Aquesta obra, de la que es parla amb diversos documents i la qual s’ha tractat en diversos plenaris d’aquest ajuntament és convenientment obviada a la normativa que s’exposa al públic. Quan els ciutadans es trobin amb el cost que té una política urbanística tan irresponsable com suïcida, que tants beneficis pot donar a uns pocs, es podran limitar a pagar i callar, com han fet sempre.

TERCERA: DESENVOLUPAMENTS RESIDENCIALS I INDUSTRIALS A ZONES DE PROTECCIÓ DE RISC

Si ni la disponibilitat de recursos, ni el pressupost municipal han de ser un entrebanc per l’aprovació d’aquest document desenvolupista i completament allunyat dels més elementals criteris de sentit comú, menys encara ho ha de ser la seguretat ciutadana i l’existència documentada de zones de protecció de risc. Així, es considera l’increment de sòls industrials i nou viari a l’interior de zones d’alt perill d’inundació, tot i que per norma aquestes no es poden donar usos que suposin un increment del risc o la ubicació d’activitats que puguin suposar contaminació.

Les NNSS NO poden contemplar nou viari que travessi zones de nivell 3 de risc d’inundació. Tampoc l’ampliació de polígons industrials a l’interior d’aquestes zones i TAMPOC permetre que nous assentaments urbanístics es creïn precisament entre aquestes zones i la seva arribada a la mar, just al punt de major perillositat, dins de la desembocadura al mar del torrent d’es Regueró.

QUARTA: ELS ASSENTAMENTS EN MEDI RURAL (AMR) VULNEREN ELS MÉS ELEMENTALS PRINCIPIS DE RACIONALITAT JURÍDICA I URBANÍSTICA

Els anomenats Assentaments en Medi Rural (AMR), que es troben repartits per tot el municipi, representen un autèntic atemptat a les més elementals normes de racionalitat jurídica i urbanística, arribant a ser fins i tot inconstitucionals, com ha arribat a advertir el propi Govern central. Això és així perquè estam parlant d’urbanitzacions sorgides de manera completament il·legal, sense disposar dels preceptius plans d’ordenació, llicències de construcció, cessions públiques, serveis de sanejament, etc. i, en comptes de ser objecte dels corresponents expedients sancionadors, el que fan les Normes Subsidiàries (NNSS) proposades és, senzillament, procedir a la seua legalització. Això deixa en evidència la pròpia autoritat de l’Ajuntament de Sant Antoni, que dóna la imatge d’anar perdonant als infractors que hagin construït urbanitzacions il·legals. Però no només es “perdonen”, sinó que fins i tot es “premien” aquests infractors. Això és així perquè en els AMR es permet, a més a més, la possibilitat de continuar creixent fins i tot un 30 per cent respecte el que ara hi ha construït, i tot això sense necessitat que s’instal·li clavegueram ni es facin les corresponents cessions de sòl públic a l’ajuntament. Es tracta, per tant, d’un sòl urbà tercermundista, amb tots els problemes que representa un sòl urbà però sense cap de les compensacions públiques que tenen aquests tipus de sòl. Consagrar aquestes AMR representa un retrocés no ja només ambiental i paisatgístic, sinó també en matèria jurídica i d’igualtat davant la llei. Mentre a unes persones se les obliga a fer les coses bé i a complir múltiples requisits per fer un sòl urbà legal, a altres persones se lis perdona i premia haver-ho fet malament. En conclusió, s’incentiva que es facin les coses malament.

Tot i que la totalitat d’aquests AMR està completament injustificada, especialment escandalós és el de la zona de Punta Galera, on els plànols grafien com a edificable una amplia zona que no té pràcticament cap consolidació (només alguna casa aïllada) en plena zona forestal, al costat del penya-segat i en una àrea de gran bellesa paisatgística. Allà l’Ajuntament pensa premiar els infractors amb la possibilitat de crear una nova urbanització al costat de la mar i enmig del bosc, i sense clavegueram, al més pur estil dels anys 60 o de països subdesenvolupats. Aquella zona és, i així ho estableixen sentències recaigudes a l’efecte, una àrea no urbana, per la qual cosa l’Ajuntament té l’obligació de deixar-la com a tal.

Per aquests motius, el GEN-GOB Eivissa demana que es cancel·lin aquestes AMR i, en el seu lloc, s’obrin els corresponents expedients sancionadors al responsables de les obres il·legals construïdes, per tal què, si no són legalitzables, siguin demolides. En els casos que siguin legalitzables, i previ el pagament de les sancions que preveu la Llei de Disciplina Urbanística, s’ha d’obligar els seus propietaris a instal·lar els serveis de clavegueram necessaris.

CINQUENA: PORTMANY NO NECESSITA MÉS POLÍGONS INDUSTRIALS

Polígon del Cor de Jesús (Montecristo)- La proposta de NNSS preveu ampliar de forma molt notable l’actual Polígon del Cor de Jesús (Montecristo) en direcció a Sant Rafel i un poc també cap a l’Est. Es tracta d’una actuació completament injustificada pel fort impacte territorial que representa, en una zona rústica visible des de la carretera de Sant Antoni i que intensificarà la imatge de suburbi típica de tota àrea industrial. La implantació del polígon de Montecristo en el seu moment ja va representar una acció totalment inadequada, però ampliar-lo de manera tan considerable com preveuen les noves NNSS encara ho seria més. S’ha de tenir en compte, a més a més, que els polígons industrials, tot i que hagi demanda, no poden créixer indefinidament, sinó que les Administracions públiques han de posar límits clars per tal que aquestes zones no s’escampin sense control pel sol rústic.

En el cas de ses Païsses la situació és encara més greu i totalment incomprensible- Declarar sòl industrial terrenys totalment rústics va ser una decisió desafortunada que ha suscitat el rebuig dels veïns de ses Païsses. Però ara aquesta injustificada decisió es veu agreujada amb l’augment fins el doble de la superfície de l’anterior sòl industrial. Cal recordar que la superfície

primera ni tant sols ha estat desenvolupada, fet pel qual no s’entén que ara es dupliqui. Aquest absurd es completa amb el fet que si s’acaben construint naus industrials en aquesta àrea, els veïns de ses Païsses veuran totalment alterada la seua qualitat de vida, perquè els camions hauran de passar invariablement pels carrers del barri, que ara és totalment residencial i sense cap vocació industrial. El renou, els fums i fins tot el perill d’accidents que comportarà el trànsit de camions de gran tonatge per aquests barris ja hauria de ser motiu suficient com perquè l’equip de govern assumeixi l’error que representa crear un polígon industrial en aquest lloc. En aquest cas s’ha de tenir present allò exposat al punt tercer d’aquest escrit. Resulta absiolutament

incomprensible que a l’hora de planificar una ordenació territorial no es tengui en compte l’existència d’àrees de protecció per riscos naturals acreditats, com és el cas d’aquest pol.lígon industrial proposat. En qualsevol cas es tracta, una vegada més de les conseqü.ncies que comporta ordenar sobre plànols i fins i tot és possible que per encàrrec, en comptes de procedir de forma seriosa i racional amb el territori.

Per aquest motiu, el GEN-GOB Eivissa demana que se suprimeixi tant l’ampliació prevista al polígon de Montecristo, com les dos fases de ses Païsses: l’anterior i la nova ampliació, tornant a la seua qualificació anterior de sol rústic.

SISENA: MANTENIMENT DE LES PARCELES MÍNIMES EDIFICABLES PREVISTES EN EL PGOU ORIGINAL

El Pla Territorial Insular (PTI) d’Eivissa i Formentera estableix unes parcel·les edificables mínimes a tot el territori illenc per a la construcció de vivendes unifamiliars. El GEN considera que aquestes parcel·les són clarament insuficients i promouen la destrucció tant del sòl rústic com dels espais naturals “protegits”. Les noves NNSS de planejament aprovades inicialment s’adapten a aquestes parcel·les mínimes del PTI tan minses i ridícules, la qual cosa garanteix l’accelerada urbanització del municipi, fins i tot en aquells indrets on mai ha set tradicional edificar cases. D’aquesta manera s’estimula l’especulació més salvatge del nostre camp. Es dona la circumstància que el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) actualment en vigor preveia en el moment de la seua aprovació definitiva el 1987 unes parcel·les molt més assenyades que l’actual proposta de NNSS. Tot i que aquelles parcel·les mínimes tampoc eren les més adequades per segons quins territoris valuosos, al menys eren més grans que les que ara es proposen i, a més a més, mai varen provocar crítica de cap tipus per part dels propietaris. No s’entén, per tant, aquesta passa enrere tan exagerada en matèria de limitació de l’edificació al sòl rústic. Si el municipi de Sant Antoni ha aconseguit (relativament) fugir del model urbanístic propi d’altres municipis de l’illa ha set gràcies a unes limitacions que ara s’evaporen del tot. No existeix CAP ni un motiu que sostengui la conveniència d’actuar amb aquest grau d’irresponsabilitat amb el sòl rústic.

Per això, el GEN-GOB Eivissa demana l’ampliació del règim de protecció del sòl rústic comú i dels espais naturals (ANEI y ARIP) o, subsidiàriament, mantenir les parcel·les mínimes que es contemplaven en la redacció original del PGOU aprovat el 1987.

SETENA: LES NORMATIVES FETES AMB INTENCIÓ DE VULNERAR LES DISPOSICIONS DE SENTÈNCIES JUDICIALS FERMES SÓN NUL·LES I NO PODEN TENIR CAP EFECTE

Efectivament, es pretén, mitjançant la tramitació d’unes NNSS que substitueixen a un PGOU, contradir el criteri de sentències fermes respecte de la consideració de sòl rústic que han de tenir determinats indrets de la costa del municipi.

La zona de ses Variades ha de quedar com a no edificable i convertir-se en un espai obert per ús públic- La urbanització, de ses Variades comportarà, a part de la vulneració de normativa urbanística de rang superior, unes despeses inassumibles no contemplades a aquestes NNSS i un frau de llei, la desaparició d’un espai obert lliure, de cara a la mar, que avui representa l’única zona del casc urbà de Sant Antoni on la seua població pot fer activitats a l’aire lliure de manera col·lectiva i sense gaires limitacions. Això representa una riquesa que cal preservar, donat que el casc urbà de Sant Antoni ha crescut d’una manera tan desordenada i massificada que no hi ha un sol parc obert al seu interior d’una extensió suficient per aquestes activitats. El que necessita avui Sant Antoni no son més edificis, més massificació ni més col·lapse circulatori, sinó espai obert per a que la gent pugui fer activitats a l’aire lliure sense haver de desplaçar-se a llargues distàncies. El projecte urbanístic que es permet amb aquestes NNSS representa la continuació del model urbanístic que ha privat als veïns d’aquest poble de la qualitat de vida que avui enyoren i ja no podran recuperar.

El GEN-GOB Eivissa demana l’obtenció d’aquest terreny per part de l’Ajuntament de Sant Antoni a través de la negociació amb els propietaris i, si això no és possible, mitjançant els mecanismes previstos en la Llei d’Expropiació Forçosa, per tal que sigui destinat a l’ús públic. Resultaria enormement més econòmic per les arques públiques l’expropiació d’aquest terreny que el permetre la seva edificació amb la catalogació de sòl urbà, una autèntica aberració que afegirà unes despeses impossibles d’assumir pel consistori.

Altres zones del municipi- A part de l’esmentada zona de ses Variades, àmplies zones de Punta Galera i Punta Xinxó es pretenen seguir considerant aptes per urbanitzar, tot i tractar-se d’indrets on NO poden desenvolupar-se nous sòls urbans. Aquests sòls (fins a 18) tenen la particularitat què, per no ser anomenats urbans, podran edificar-se sense fer cessions ni obres d’urbanització pròpies d’aquest tipus de sòl, és a dir, es premiarà la il·legalitat, permetent que es mantingui i amb condicions més avantatjoses pels infractors que a cap altra tipus de propietari de sòl del municipi. Això que es preveu vulnera frontalment la llei del sòl: “Son asentamientos de suelo urbano en el medio rural (???) de acuerdo con la Ley 7/2012, de 13 de junio, las agrupaciones existentes con anterioridad a dicha ley, de caràcter predominantemente residencial, en las que, por su escasa entidad o dimensión -(alguns de més de 300.000 m2!! declarats rústics pels tribunals a sentències fermes) - carácter extensivo o por razones de índole territorial o paisajística, no se ha estimado conveniente la completa aplicación del régimen jurídico del suelo urbano”.

VUITENA: SA TALAIA DE SANT ANTONI HA DE QUEDAR QUALIFICADA COM A SÒL RÚSTIC PROTEGIT I S’HAN D’ELIMINAR ELS SÒLS URBANS PREVISTS AL SEU VOLTANT

De manera completament incomprensible, sa Talaia de Sant Antoni, un dels principals referents paisatgístics i naturals del poble, apareix grafiat com a sòl urbà, de la mateixa manera que ho ha estat en anteriors planejaments. Això no té cap raó de ser, en tractar-se d’una muntanya recoberta de bosc i sense cap tipus d’edificació. Malgrat que es declara sol urbà amb categoria de zona verda, el més lògic és que aquesta muntanya passi a ser declarada sòl rústic comú protegit, com succeeix amb totes les muntanyes de les seues característiques. La consideració de zona verda no és ni ha estat mai garantia de l’eficaç preservació de sa Talaia de Sant Antoni, perquè n’hi hauria prou amb un petit canvi legal perquè aquesta zona verda passàs a ser zona edificable. No hi ha cap motiu per mantenir aquesta qualificació artificial i incomprensible.

De la mateixa manera, s’han previst una sèrie de creixements urbanístics en forma de sòls urbans a la part baixa de sa Talaia, mirant cap el casc urbà. Aquests creixements han de ser eliminats, perquè se situen en plena massa forestal, que formen ja part de sa Talaia i suposaran la seua destrucció ambiental i paisatgística, a més de representar un greu perill d’incendi forestal per la presència de població fixe al costat del bosc.

El GEN-GOB Eivissa demana l’eliminació dels creixements urbanístics previstos a la part baixa de sa Talaia de Sant Antoni i la qualificació d’aquesta muntanya com a sòl rústic protegit.