NINGÚ FA ACOMPLIR (TAMPOC) LA NORMATIVA EN MATÈRIA D’ABOCAMENTS D’AIGÜES RESIDUALS DES DELS IOTS RECREATIUS (13/07/2013)

LES CALES D'EIVISSA SÓN CONVERTIDES EN CLAVEGUERES PER MILERS D'EMBARCACIONS DURANT TOT L'ESTIU

L’excés i el descontrol absolut sobre les embarcacions al nostre litoral durant l’estiu té greus repercusions sobre l’ecosistema i la qualitat de les aigües.

El cas més paradigmàtic, per l’importància ecològica de l’ecosistema afectat, és el de les praderies de Posidònia, que desapareixen a un ritme accelerat a tot el litoral malgrat comptar, sobre el paper, amb protecció a nivell nacional i internacional. Aquest, però, no és l’únic efecte d’un tipus de turisme que es dóna molt per sobre de les possibilitats sostenibles d’acollida de la nostra costa.

En les darreres setmanes s’han pogut constatar, a diferent punts de la nostra costa, encara no urbanitzats, signes inequívocs d’augment de presència de matèria orgànica a l’aigua de mar, amb increment substancial d’algues associades a aquest procés d’eutrofització.
Aquest fet s’ha produït, com cada any, de forma paral.lela a l’increment del nombre d’embarcacions fondejades a aquests punts del litoral, que es compten per centenars cada dia. Molts d’aquests indrets, especialment badies tancades, són emprats com a punts de pernocatació d’embarcacions, per evitar el pagament d’amarres i els fondetjos il.legals es compten per milers cada temporada independentment de que quedin buits punts d’amarrament als ports d’arreu.

Les embarcacions que visiten l’illa durant l’estiu, en la seva pràctica totalitat, procedeixen al buidat d’aigües grises directament a la mar, incomplint així la normativa d’aplicació que prohibeix taxativament qualsevol abocament a la mar en zones de badia i a menys de 12 milles de la costa.

Els ports han de disposar d’instal.lacions de recollida d’aigües negres de les embarcacions, les quals han d’abonar la taxa corresponent a aquest servei. Els operaris estan obligats a registrar totes aquestes obligacions de forma pormenoritzada, amb l’expedició d’un rebut acreditatiu de l’operació que pot ser exigit per les autoritats per comprovar que s’han acomplert les obligacions assenyalades a la normativa en matèria d’abocaments.

Les embarcacions han d’estar, obligatòriament, provistes de dipòsit per enmagatzemar les aigües brutes, suficient per retenir els residus fisiològics generats pel màxim de navegants autoritzats a cada embarcació, i per un periode de 2 dies.

Les disposicions vigents fan que sigui possible la comprovació del compliment de la normativa per part de les autoritats en cada cas. Però ningú fa res. La nostra costa s’està convertint en una autèntica claveguera durant tot l’estiu, sigui des de terra o per mar, s’aboca tal qualtitat de residus que fa impossible el manteniment de la qüalitat de l’aigua i, sense qualitat de l’aigua, és inútil esperar que es mantingui la qualitat turística.

El que passa amb el turisme nàutic és, per desgràcia, també paradigmàtic del que passa amb tot el que a Eivissa es pensa que pot aportar guanys econòmics, que no existeix la més mínima intenció de fer-lo sostenible i el descontrol i l’excés el farà morir d’èxit. Les autoritats haurien de ser conscients que tot té una mida que no se pot sobrepassar sense patir.ne les conseqüències. Ser conscients que són necessaris la regulació, el control i la contenció, que s’han de posar límits, sembla que hauria de ser obvi, però no ho és on només es mira d’afavorir determinats interessos privats fent malbé el que és de tots i posant en risc la supervivència de la pròpia indústria turística que diuen defensar.