El GEN presenta al.legacions a l’expedient d’adaptació parcial de les NNSS en allò referit a la clasificació urbanística de Benirràs. (30/08/2014)

El GEN-GOB Eivissa ha presentat les següents al·legacions: 

 

Assumpte: al.legacions a l’expedient d’adaptació parcial de les NNSS a la Disposició Addicional sisena de la Llei autonòmica 2/2014 de 25 de Març en allò referit a la clasificació urbanística de Benirràs.

 

Que havent consultat l’expedient en tramitació, que té com objecte la classificació com a sòl urbà de la zona actualment classificada com a Àrea Rural d’Interès Paisatgístic segons la qualificació atorgada per la Llei 4/2008, a l’indret de Benirràs, es vol deixar constància del següent:

 

  1. l’àmbit amb els serveis urbanístics exigits a la legislació per tenir la consideració de sòl urbà a la zona en qüestió va quedar delimitat a la documentació gràfica que forma part de la Llei 4/2008 de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. L’àmbit que, atenent als seus valors paisatgístics i naturals, no disposava de les infrastructures mínimes per ser considerat copm a tal, va ser exclòs de tal qüalificació i, per tal de salvaguardar els seus valors acreditats, va ser catalogat com a Àrea Rural d’Interès Paisatgístic, figura de protecció territorial derivada de la Llei d’espais Naturals de les Illes Balears. És precisament aquesta zona ARIP, on NO existien les infrastructures bàsiques per tenir altra categoria urbanística que la de sòl rústic, i amb valors que motivaren la seva protecció urbanística, la que ara es preten requalificar en sòl urbà sense que existeixi cap ni un criteri val.lid per considerar-la com a tal. La suficiència, conveniencia i funcionalitat dels serveis de que hauria de disposar no nomçes no està acreditada, si no que directament NO existeix, motiu pel qual en cap cas se li pot donar la pretesa qualificació. Els serveis exigits a la legislació han de trobar-se sobre el terreny i ser funcionals, de cap manera es pot pretendre que grafiar-los sobre un plànol els materialitzi sobre el terrenyi es pugui donar verossimilitut a les pretensions dels promotors.

 

  1. Segons l’esqueta documentació que es troba a l’expedient en exposició pública, es manifesta, sense que existeixi la més mínima prova documental al respecte, que les obres d’urbanització de tot l’àmbit es troben finalitzades i recepcionades per part de l’Ajuntament. A aquest respecte no s’aclareix quan es va produïr aquesta recepció de les obres d’urbanització ni existeix a l’expedient certificació alguna que ho acrediti.

 

  1. Cas d’existir, efectivament, una recepció d’obres d’urbanització de la zona per part de l’Ajuntament de Labritja i que aquesta es pogués acreditar fefaentment, caldria aclarir si, en el moment de la receptació de les obres d’urbanització:

 

  1. Els serveis tècnics municipals comprovaren i certificaren que aquestes es trobaven efectivament realitzades comforme a allò que es pogués haver autoritzar al seu moment.

  2. Si la resposta a l’apartat anterior és afirmativa, per què es procedí a la receptació de les obres si aquestes, segons la documentació gràfica presentada i la realitat constatada sobre el terreny, havien suposat l’obertura de vials que amb l’invasió de massa forestal fora de l’àmbit autoritzat per portar-lo a terme, a l’interior de sòl classificat com a rústic.

  3. En aquest cas, si les obres d’urbanització varen ser comprovades i certificades (cosa poc probable segons el que es pot constatar sobre el terreny), va procedir l’Ajuntament a l’incoació d’expedient d’infracció urbanística contra els promotors per haver-se excedit en l’obertura de viari i haver invadit sòl rústic? En cas afirmatiu, per què es va procedir a la recepció de la urbanització (si és que es va fer), sense abans constatar el restabliment de la zona rústica al seu estat natural?

 

  1. A l’exigüa documentació que forma part de l’expedient actualment en exposició pública, es grafia l’àmbit del pla parcial i es manifesta que aquest donarà cabuda a més de 30 nous habitatges. Malgrat això, amb la planimetria presentada, tot i mancar el grafiat del parcel.lari, es dedueix que en alguns casos no seria possible el compliment del codi tècnic de l’edificació pel que fa a l compliment de les faixes contra incendi en sòl forestal. Efectivament, entre el sòl forestal protegit de la zona i les edificacions que es poguessin arribar a fer a l’àmbit objecte de modificació, ha d’existir una faixa anti-incendi d’una amplada mínima que en alguns casos sembla impossible que s’acomplís, en no existir amplada mínima de parcel.la que permeti l’implantació de l’edificació i la realització de la faixa de protecció. Evidentment la faixa de protecció ha de ser contemplada a l’interior de l’àmbit contemplat a la modificació, no a les finques veïnes alienes a l’especulació urbanística a aquesta zona.

 

  1. Es manifesta que la urbanització que es preten permetre a la zona disposa d’abastiment d’aigua potable pero no existeix el més mínim document ni prova de que això sigui realment així. D’aquesta manera no s’aclareix si disposa de servei municipal d’abastiment ni si aquest abastiment és suficient i adeqüat pels usos urbanístics que es volen donar a la zona. No existeix cap tipus de documentació sobre autoritzacions d’aprofitament d’aigües subterrànies, ni cabdals ni potabilitat del suministre. A més a més, la “font” d’aigua des d’on es realitza l’abastiment és una bassa artificial que es troba fora de l’àmbit del pla parcial, a l’interior de sòl rústic, sense que es trobi acreditada la legalitat de la seva construcció ni la seva titularitat ni justificada la seva ubicació.

  2. A la documentació presentada tampoc es pot constatar que l’estació depuradora d’aigües residuals tingui la capacitat necessària per donar servei a l’urbanització pretesa.

  1. La documentació consultada a l’Ajuntament no incloïa el plànol de zones de risc d’inundació, malgrat l’existència de diferents cursos de torrent que afecten a la zona.

 

  1. Actualment la presió humana sobre la zona de Benirràs és molt elevada, qualsevol actuació que tendeixi a l’increment d’aquesta presió sobre l’àrea hauria de ser evitada. Existeix constància de l’excés de vehicles que durant els mesos estivals acudeixen a la zona i que l’apropen al col.lapse circulatori. Aquesta gran afluència de públic provoca fins i tot situacions de perill per vides humanes i bens en cas d’incendi forestal i ja han passat episodis que ho han posat en clamorosa evidència. l’Increment de la urbanització a la zona amb el consequent increment de trànsit i població no es possible des del punt de vista de les infrastructures viaries existents a la zona que ja es troben completament desbordades amb el trànsit actual. Els vials d’accés no poden absorbir l’actual número d’usuaris. De fet, l’Ajuntament hauria de preveure la restricció de trànsit a la zona per tal de garantir la seguretat dels usuaris. En cap cas es poden empendre actuacions per a la requalificació urbanística de la zona de manera que aquesta augmenti la capacitat de població.

 

  1. L’illa d’Eivissa pateix a les darreres dècades un procès d’urbanització intensiva, especialment greu a la costa. Aquest procés ha provocat una saturació que les infrastructures existents no poden assumir, especialment als mesos d’estiu, per mor de l’afluència turística. El cas de la urbanització prevista, orientada a la segona residència, és contrari al més elemental sentit comú i a les més bàsiques polítiques de planificació territorial sostenible.

 

Per tot l’exposat, se sol.licita l’arxiu de l’expedient de requalificació urbanística de Benirràs i el manteniment de la figura d’Àrea Rural d’Interès Paisatgístic.

 

Donat que, per l’exposat al cos d’aquest document, ens poden trobar davant de delictes contra l’ordenació del territori, per invasió de sòl rústic per infrastructures fora dels àmbits autoritzats, delictes de falsetat documental per la certificació de l’adequació d’aquestes infrastructures a allò que al seu moment contemplava el pla parcial, i delictes de prevaricació cas d’existir efectivament la recepció d’aquestes infrastructures per part de l’administració i que, de seguir endavant la tramitació d’aquest expedient, aquests delictes haurien de tenir la consideració de continuats, se sol.licita el trasllat al nostre grup de: