Les seccions insulars del GOB demanen revisar la legislació balear més oposada al medi ambient. (30/09/2015)

El planejament territorial, urbanístic o mediambiental no pot establir limitacions o restriccions al règim de segregacions que preveu la legislació agrària”

Aquest és un dels continguts de la Llei Agrària feta per Gabriel Company, que suposadament havia d'ajudar als pagesos però que en realitat facilitava el

trossejar les finques per donar-les un ús urbanístic. Per assegurar-se, la “Llei Agrària” deia que ni els plans territorials, ni els municipals, ni els ambientals

podien posar-hi limitacions.

Articles com aquest, són abordats en la proposta de modificacions i derogacions d'algunes lleis que s'han elaborat aquesta passada legislatura i que

anaven orientades a facilitar nous creixements urbanístics, generalment en sòl rústic, o a dinàmiques clarament enfrontades al medi ambient.

El GOB ha consensuat a nivell de totes les illes unes propostes que ara es negociaran amb partits i institucions públiques. La base principal és recuperar la

Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que es va promoure dins el 2014 i que va aconseguir el suport de més de 16.000 signatures. Aquesta ILP va orientada a

modificar les Directrius d'Ordenació del Territori, l'instrument bàsic i comú a totes les illes, per tal de reorientar alguns aspectes considerats especialment

conflictius a nivell ambiental.

 

Recordem que el text de l’ILP, que va ser descartat pel Partit Popular però que va rebre l'estalonament de les formacions que ara donen suport al Govern

actual, inclou alguns articles per evitar la urbanització del sòl rústic. També inclou la recuperació de la capacitat dels plans territorials de cada illa per a

definir el model que volen implantar al seu territori i aboga per carreteres integrades en el paisatge, exigeix argumentació per intervenir de manera

important i prioritza l'ús de materials de reciclatge en l'obra pública. També incorpora al Pla Director Sectorial Energètic la prohibició de prospeccions

petrolíferes i de gas a l'entorn de les illes,

A aquesta ILP s'hi han afegit al docuemnt de proposta de modificacions i derogacions consensuat per les seccions del GOB, tota una sèrie de propostes

més, derivades de l'anàlisi de 8 diferents lleis considerades preocupants. Això és, les lleis de Turisme, Sòl Rústic, Impacte ambiental, Mesures urgents,

Minera, Agrària, del Sòl i de Ports.

Certament, hi ha articulats d'autèntic escàndol, com l'article 6 de la Llei Minera, també impulsada pel departament de Company, que diu que el Consell de

Govern podrà acordar la continuació del procediment d’atorgament de drets miners encara que hi hagi informes preceptius desfavorables. O que es podran

obrir noves pedreres no previstes actualment i que si el Consell Insular respectiu no contesta en tres mesos s'entendrà favorable i no caldrà interès general.

En les propostes que farà el GOB s'incorporen altres aspectes, com eliminar la possibilitat de fer grans equipaments desestacionalitzadors en sòl rústic. O

derogar també les regulacions urbanístiques de la Llei Agrària, com les cridaneres segregacions esmentades al principi i d'altres articles similars.

Es recupera el contingut mínim de les declaracions d'interès general. Recordem que la llei de Mesures urgents de 2012 va eliminar el requisit de

transcendir els mers interessos individuals. Ara es demana recuperar aquesta condició i que els consells insulars puguin incorporar altres consideracions 

específiques de cada illa.

Les seccions insulars del GOB iniciarà ara la ronda de reunions a totes les illes, per explicar els continguts i les motivacions de les seves propostes.