EL GEN-GOB EIVISSA RECOLÇA LA RETIRADA DE LES CABRES DOMÈSTIQUES INTRODUÏDES A ES VEDRÀ La introducció d'aquest mamífer a l'illot està provocant greus danys a la flora i fauna d'aquest illot que forma part de les Reserves Naturals des Vedrà, Vedranell i els Illots de Ponent. (15/11/2015)

Sobre la polèmica suscitada en relació a la intenció de la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear per a la possible retirada de les cabres domèstiques introduïdes a es Vedrà, el GEN vol manifestar el seu total recolzament a aquesta iniciativa, atès que, a més dels evidents motius ecològics que es descriuen a continuació, s'estan infringint tota una sèrie de normatives que, fins i tot, es podrien considerar delicte. Cal recordar que es tracta d'una espècie d'animal domèstic obligat, per tant, a mantenir un control sanitari per evitar la proliferació de malalties, garantir unes condicions de vida dignes i la inscripció al registre d'explotacions ramaderes, a mode d'exemple, tal i com estableix la Llei 8/2003 de sanitat animal o el RD 479/2004 pel qual s'estableix i es regula el Registre d'Explotacions Ramaderes. Òbviament, aquesta població de cabra domèstica es troba assilvestrada i no té cap tipus de control.

Des de la introducció d'aquesta població a l'illot l'any 1992 el nostre grup ha reiterat en diverses ocasions la necessitat d'actuar per evitar la pèrdua de biodiversitat a aquest illot protegit. Hem de recordar que l'aintroducció de cabres en espais naturals causa problemes importants a la flora i fauna autòctona, fins i tot amb extincions documentades. De fet l'UICN (Unió Internacional per la Conservació de la Naturalesa) inclou a la cabra domèstica entre las 100 espècies més perjudicials a nivell mundial per la seva introducció en ecosistemes naturals.

En el cas des Vedrà es coneixen molt bé els problemes que estan causant en diverses espècies vegetals, algunes de les quals son endèmiques de les Pitiüses i que de tot el món només viuen als nostres illots. Els efectes negatius de les cabres des Vedrà i la seva amenaça sobre la flora de l'illot està , per exemple, al Atlas y Libro rojo de la flora vascular amenazada de España on hi ha referències a l'impacte de les cabres de Vedrà. Per exemple a l'agenda de 2006 (https://www.uam.es/personal_pdi/ciencias/jcarlos/documentos/AFA_adenda_2006_baja.pdf ) es mencionen per l'espècie Teucrium cossonii (pag 52 ) i a l'adenda publicada en 2010 ( http://www.magrama.gob.es/es/biodiversidad/temas/inventarios-nacionales/00_ADENDA_2010_Todo_tcm7-159089.pdf ) surten en relació a Silene hifacensis (pag 92). Aquesta darrera espècie està inclosa a la Directiva Hàbitat de l'Unió Europea com espècie prioritària per la conservació.

Per altra banda, existeixen impactes també sobre la fauna menys documentats. En aquest sentit, els ornitòlegs de l’Equip de Natura del GEN GOB-Eivissa alerten que la pressió que pateix la vegetació de l’illot des Vedrà per part de les cabres podria estar afectant a algunes espècies d’ocells nidificants a l’illa, principalment, de l’ordre dels passeriformes (petits ocells).

Algunes d’aquestes espècies serien la satgeta (Troglodytes troglodytes), l’enganyapastor capnegre (Sylvia melanocephala) i l’endemisme balear enganyapastor coallarga (Sylvia balearica); totes elles incloses al Llistat d’ Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (Reial Decret 139/2011, de 4 de febrer). Aquests ocells solen ocupar espais amb una cobertura arbustiva densa, necessària com a llocs de nidificació, alimentació, així com a refugi. Malauradament, aquest estrat arbustiu ha desaparegut en gran part des Vedrà degut al consum dels ramats de cabres que subsisteixen des de fa uns vint anys a es Vedrà. Com s’ha pogut constatar l’acció continuada dels herbívors sobre les plantes no permet el rebrot d’algunes espècies com la mata, deixant els peus sense bona part del seu fullatge.
A més, la predació directa de les cabres sobre les comunitats botàniques de l’illa no és l’única raó de la degradació de la vegetació de l’illot, sinó que s’ha comprovat que el pas continuat de les cabres a través del matollar ha fragmentat de manera preocupant l’estrat arbustiu arreu des Vedrà, repercutint negativament sobre l’hàbitat de les espècies ornítiques abans esmentades i simplificant les comunitats herbàcies amb entrada d'espècies comuns que substitueixen les endèmiques.

Un altre aspecte a considerar és l’ús continuat que fan els diversos ramats de cabres d’algunes cavitats naturals de l’illa. Aquest fet podria incidir a les poblacions d’aus marines, impedint-les una hipotètica ocupació d’aquestes coves. Una de les espècies que mantenen importants colònies de cria a les Reserves Naturals dels illots des Vedrà, Vedranell i els illots de Ponent és el virot (Puffinus mauretanicus), taxó endèmic de les Illes Balears i en una situació de conservació crítica a nivell mundial.

Per tot el mencionat des del GEN considerem imprescindible actuar el més aviat possible, garantint d'aquesta forma la possibilitat d'evitar la pèrdua definitiva de la biodiversitat des Vedrà i del nostre patrimoni natural.