LA POSIDONIA OCEANICA A PITIÜSES. LA URGÈNCIA DE LA SEUA PROTECCIÓ I GESTIÓ (20/11/2015)

Les praderies de Posidonia oceanica són uns dels ecosistemes marins més importants del planeta segons la UICN. Però malauradament, les praderies de posidònia són plantes extremadament fràgils,molt sensibles a les pertorbacionsi de creixement molt lent (la recuperació d’una zona degradada o la colonització d’un nou espai pot durar  segles (Marbà i Duarte,1998), la qual cosa les deixa indefenses davant la gravetat de les agressions que pateix. Arran d’això és fàcilment comprensible la seua regressió continuada durant dècades. Encara! avui, afortunadament, a indrets com el Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera, hi són presents les praderies de posidònia més grans i més ben conservades de la Mediterrània. Prova d’això és el fet que a les nostres aigües la floració d’aquesta planta, poc freqüent a la resta de la Mediterrània, es produeix anualment entre els mesos de setembre i març.

Però la conservació i correcta gestió de la Posidonia oceanica no és una opció de l’administració competent, és una obligació acordada i assumida per l’estat espanyol davant la Unió! Europea. No debades la Posidonia oceanica es una planta exclusiva, endèmica de la Mediterrània, que es troba inclosa a l’annexI, tipus d’hàbitats naturals d’interès comunitari, de laDirectiva d’Hàbitats 92/43/CEE. A més a més,és l’hàbitat natural d’espècies protegides com la tortuga babaua (Carettacaretta),la !nacra (Pinna nobilis), els cavallets de! mar (Hippocampus sp.) o  l’estrella de! mar Asterina panceri entre moltes altres. Per tot això, des del GEN-GOB Eivissa valoram molt positivament la intenció de les administracions, locals i autonòmica, de regular i controlar el fondeig d’embarcacions a Eivissa i Formentera.També l’anunci d’aprovació d’un decret per protegir la Posidonia oceanica, a escala balear, realitzat per la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear. Dissortadament però, han transcorregut molts anys,massa sens dubta, durant els quals s’ha reclamat des de diferents àmbits (científic, social i també des d’algunes administracions) l’adopció de mesures urgents sense que, fins al moment, es faci res significatiu per aturar els impactes que amenacen la posidònia. La recent instal`lació de  boies ecològiques a determinades zones protegides de Formentera i d’Eivissa, o l’escàs  control existent per regular el fondeig d’embarcacions, no representen un avanç significatiu per evitar l’erosió que provoca l’allau d’embarcacions que fondegen al litoral pitiús durant els mesos d’estiu. Aquestes mesures no impliquen, tampoc, el compliment de la normativa existent (Directiva 92/43/CEE d’Hàbitats, Llei 42/2007 de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat i Llei 41/2010 de Protecció del Medi Marí, entre d’altres) que consideren l’hàbitat Posidonia oceanica (1120 segons la Directiva Hàbitats) com a prioritari en ser  considerat un hàbitat amenaçat de desaparició la conservació del qual suposa una especial responsabilitat per a la Comunitat” i consideren infracció administrativa la destrucció o el seu deteriorament significatiu. Per tot l’esmentat, volem manifestar la nostra preocupació per l’anunci de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat de no poder garantir l’aprovació del decret de  protecció de la posidònia per a l’estiu de 2016. Des del GEN no dubtam de la complexitat per aprovar una norma en la que es troben incloses competències d’administracions locals, autonòmiques! i estatals. Però entenem que la gravetat de la situació que viuen les Pitiüses durant els mesos d’estiu obliguen a l’adopció de mesures urgents encaminades a reconduir les pressions, tant antròpiques (urbanisme –ports, passeigs marítims, dics, esculls artificials, etc), contaminació –fecal provinent de depuradores i d’embarcacions esportives, salmorra de dessaladores, etc.–,  fondeig d’embarcacions, pesca, escalfament i increment de la salinitat de la mar, etc.) com biològiques (introducció d’espècies al`lòctones), que degraden les praderies de posidònia. És totalment cert que existeix un mar interior i un d’exterior, i que les competències es reparteixen, respectivament, entra la Comunitat Autònoma i l’Estat. Per això, des del GEN ES PROPOSA:

Són moltes les pressions que  afecten la posidònia a Pitiüses com per retardar l’aplicació efectiva de la normativa existent. Són excessivament greus les amenaces i els perills que generen la progressiva regressió d’aquesta planta per la biodiversitat marina i per la subsistència del sector turístic. No hem d’oblidar que de la conservació i del bon estat ambiental d’aquesta planta depenen, a més de la pesca, la transparència i la qualitat de les aigües marines i l’arena de les platges.

La!Junta!Directiva

Eivissa, 20 de novembre 2015