Discursos dels premis anuals Savina i Formigó (02/12/2017)

PREMI FORMIGÓ 2017

 

A les Illes fa molt temps que l’excés i la manca de planificació i control sobre la indústria turística ens condueix cap a una debacle social i econòmica segura. Estam dins d’una bombolla que es deixa créixer descontroladament fins que exploti. Qualsevol intent de racionalització provinent del passat ha estat oblidat, s’han creuat totes les línies vermelles.

 

La indústria turística s’ha convertit en un perillós monocultiu econòmic, controlat pel lobby que aconsegueix que les polítiques que apliquen les administracions públiques estiguin únicament al seu servei, en detriment de la qualitat de vida de la societat que veu com, progressivament: va perdent la tranquil·litat, creix la pobresa, s’impossibilita l’accés a un habitatge digne, es precaritza el mercat laboral, s’arruïna irreversiblement l’entorn, s’esgoten recursos vitals com l’aigua, s’endeuten les arques públiques amb infraestructures absurdes... Mentrestant, la pagesia, el medi ambient, la sanitat i l’educació s’abandonen per afavorir la sagrada indústria turística, que s’ho queda tot, perquè mai en tenim prou.

 

El panorama empitjora dècada rere dècada, any rere any, des del mateix moment que el turisme va passar de ser una indústria assumible pels recursos de les illes, a convertir-se en una indústria insostenible que acaba amb els recursos més bàsics i amb el benestar col·lectiu. Sense cap dubte la passada legislatura va ser la més nefasta de la història moderna a Balears. Els personatges més sinistres arribaren al govern balear i amb el menyspreu més ferotge cap a la seva pròpia terra, es convertiren en botxins despietats de qualsevol resta de racionalitat que pogués quedar. Les conseqüències són terribles.

 

Així les coses, començàrem una nova legislatura, una legislatura que tenia la imperiosa i vital necessitat de corregir el rumb, d’aturar i rectificar per treure les illes de la carrera desbocada cap al precipici, de dir prou a l’excés, de racionalitzar..., però no.

 

Es possible que els llibres d’Història parlin del dia d’avui, d’aquí a 50 ò 100 anys. La conclusió serà l’òbvia: la cursa cap a l’autodestrucció continua a bon ritme. Cap ni una mesura real per aturar-la. Cada any nous rècords de turisme, cada any més pobres, cada any més delinqüència associada específicament al model turístic, cada any més consum de territori i de recursos pel mateix concepte... En resum, segueixen guanyant més els de sempre i cada dia hi perdem més tots.

 

Tot això té responsables, lògicament. Tot és fruit de les decisions, de les accions i omissions dels qui tenen la responsabilitat de governar per l’interès general i posar-lo per sobre dels interessos purament econòmics dels de sempre. Aquests responsables (?) són molts, no n’hi ha només un, però està clar que la responsabilitat màxima està concentrada en un òrgan del govern i que aquest òrgan té un responsable màxim que de cap manera ha sabut estar a l’alçada i respondre a la situació d’emergència, social i ambiental, que ha generat a les illes una indústria turística mancada de control i orfe de qualsevol límit.

 

S’ha aprovat enguany una nova llei turística. Aquesta nova normativa no només no preveu el necessari decreixement turístic, és que no posa límits a seguir creixent. Aquesta norma dona l’esquena al problema habitacional i ecològic que es pateix a les illes, s’arrufa, eludeix el seu deure de regular, empeny als ajuntaments i consells a enfrontar-se al problema. No sostreu el sòl rústic, ni tan sols el protegit, als usos turístics; permet ampliacions d’hotels per sobre del que diguin les normatives urbanístiques... En definitiva, manca absoluta de qualsevol voluntat de canvi. En el que portam de legislatura s’ha consolidat el més gran increment de places turístiques conegut mai a Balears i encara no hem acabat.

 

Però això no és tot, s’ha creat un impost turístic, una font d’ingressos a la que s’ha tingut la poca vergonya d’anomenar “impost de turisme sostenible”, amb el mateix cinisme que el govern Bauzà va batiar la seva llei “per a l’ordenació urbanística sostenible”. Com si amb el nom ja n’hi hagués prou. La realitat és exactament la contraria: en comptes de destinar els ingressos a pal·liar els efectes del turisme sobre el medi natural, es destinen a pagar més infraestructures que permetin seguir amb el creixement del sector. Els espais naturals continuen sense recursos, la recuperació de ses Feixes es deixa de banda, ni es parla de demolir urbanitzacions en runes, el camp es segueix deixant morir... i sí, això té molts responsables, una cadena de personatges que van de baix a dalt, des dels ajuntaments al màxim responsable d’aquest despropòsit, que és el nostre premi formigó d’enguany.

 

Per tots aquests “mèrits”, per haver deixat de banda les promeses de sostenibilitat, per haver-se rendit incondicionalment i posar-se al servei de l’especulació turística, per defugir el seu deure d’actuar en defensa de l’interès general, el nostre premi formigó d’enguany s’ha atorgat a Gabriel Barceló i Milta, Conseller de Turisme i Vicepresident del Govern Balear.

 

 

 

 

PREMI SAVINA 2017

 

Eivissa no és tan sols allò que es veu a simple vista: camps, pinars, cales..., allò que qualsevol pot veure en una breu visita. L’illa i la seva fesomia és producte de la seva història, dels seus processos geològics, de la seva diversitat natural.

 

Des dels inicis del GEN s’ha insistit sobre la necessitat de donar a conèixer els nostres valors naturals i la nostra cultura. Aquesta és, sense cap dubte, la millor de les fórmules per generar un autèntic sentiment d’estimació envers els valors que ens fan diferents. Només amb l’estimació pot néixer la consciència de pertànyer i formar part d’un lloc i, per extensió, la necessitat de conservar tot allò que ens envolta.

 

Per desgràcia, a Eivissa és més fàcil trobar qui pugui anomenar 4 discoteques que 4 endemismes. Aquest absurd, demostra com s’infravaloren els nostres vertaders tresors. Aquest desconeixement, al cap i a la fi, és el que ens porta a la indiferència i amb ella a la desaparició de tot allò que ens fa únics. Justament el nostre premi savina d’enguany té el mèrit de treballar per aconseguir la difusió del coneixement de l’illa entre els més joves. Durant els darrers gairebé 10 anys han aconseguit embarcar més de 5000 alumnes d’ESO, de 15 instituts (actualment també de Formentera) en l’aventura del coneixement d’aquesta terra, justament sota el lema “no pots estimar allò que no coneixes”. Els inicis de la iniciativa que premiam avui els trobam al 2008, quan engrescaren 10 instituts i 400 dels seus alumnes a participar en la mateixa. A la darrera edició, el nombre de participants es va incrementar un 50 %, 15 instituts i 600 alumnes. Els nostres protagonistes d’avui han aconseguit involucrar als Consells Insulars d’Eivissa i de Formentera, a tots els ajuntaments i també a un gran nombre d’empreses privades.

 

La feina feta és admirable i ha estat objecte de merescuts reconeixements, com ara la Menció Jove de Sant Jordi de l’Institut d’Estudis Eivissencs i el premi Onda Cero de l’educació. A més, ja s’ha aconseguit cobertura de la televisió autonòmica per aquesta feina, de manera que no només es fomenta la divulgació dels nostres valors a ca nostra, si no que també els donem a conèixer fora de les Pitiüses. Els nostres valors reals, autèntics, no la mascarada superficial i absurda en que han convertit la nostra imatge els interessos econòmics que pretenen, a més, convertir-mos en un mer producte de consum que es pugui esquarterar sense pietat perquè no val per altre cosa que no sigui treure’n suc.

 

El principal objectiu que persegueixen els nostres premis savina d’enguany, justament, és fomentar la divulgació dels valors ambientals, la cultura, la geografia, la gastronomia, la història i les tradicions, és a dir, tot allò que ens condueix al coneixement i a l’estima de ca nostra.

 

Estam segurs que la tasca portada a terme pels nostres premiats ha trobat moltes dificultats, que no ha estat fàcil, però no han defallit i aquí estan, portant-la endavant, fent-la créixer, impedint que Eivissa i Formentera s’esborrin fins i tot del record.

 

Per tant, per constituir un exemple públic a seguir a les nostres illes, per la seua constància en la difusió dels coneixements que ens uneixen com poble, el Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN), atorga el PREMI SAVINA 2017 de protecció del medi natural a Joan Carles Escandell i Vittorio Maganza, creadors del concurs Eivissàpiens.

 

La Junta Directiv