EL GEN PRESENTA AL.LEGACIONS ALS 200.000 M2 MÉS D’URBANIZACIÓ QUE L’AJUNTAMENT DE SANT JOSEP TRAMITA A CALA CORRAL (19/04/2018)

S’HA DEMANAT SE SUSPENGUI LA TRAMITACIÓ DE L’URBANITZACIÓ  I DE  LES NNSS DE PLANEJAMENT PER HAVER EXAURIT LA CAPACITAT DE CÀRREGA  DE LES INFRASTRUCTURES I ELS RECURSOS NATURALS AL MUNICIPI

ASSUMPTE: Al.legacions al projecte d’urbanització dels sectors 4.23 i 4.24 del Municipi de Sant Josep de sa Talaia actualment en exposició pública. BOIB núm 34 de 17 de març de 2018.

Es tramita projecte d’urbanització d’una superficie d’uns 190.000 m2 al Terme Municipal de Sant Josep de Sa Talaia en base a les NNSS de planejament, aprovades definitivament al 1987. És a dir, fa més de 30 anys.

INSUFICIÈNCIA DE RECURSOS HÍDRICS

El marc legal i la realitat territorial en base al qual es tramità el planejament urbanístic que empara aquest desenvolupament urbanístic difereix substancialment de l’actual. L’entrada en vigor de diverses directives europees, i les seves transposicions a les normatives estatals i autonòmiques,  que vinculen les polítiques territorials per mor de l’afectació ambiental no poden ser, a hores d’ara, ignorades, per la no adeqüació dels planejaments locals a aquesta normativa sobrevinguda d’obligat compliment. Aquesta  manca d’adeqüació més o menys intencionada buidaria de contingut els seus preceptes i esdevindria un autèntic frau de llei, en fer-les inútils.

Ens trobam davant d’un  desenvolupament urbanístic de grans dimensions, que preten assentar-se a una zona on la pressió urbanística ha provocat ja greus problemes  ambientals i de col.lapse d’infrastructures que han suposat una despesa multimilionària de fons públics. Les desclassificacions de diversos plans parcials a la zona per part de normativa sobrevinguda (llei 9/06 de Directrius d’Ordenació Territorial), en un intent d’adequar els planejaments a la disponibilitat de recursos,  han quedat sense efecte per la permisiva actitud de l’Ajuntament d’aquest municipi, que ha permés els desonvolupaments al marge de la legalitat. Així, tota la prmera línia de mar de la zona de cala Tarida i les seves projeccions ortogonals posteriors, que haurien d’haver quedat lliures d’edificaions, es troben actualment colmatades per l’edificació.

El desenvolupament urbanístic  del Municipi de Sant Josep s’està portant a terme en base una normativa urbanística municipal obsoleta, afectada per un conjunt de normativa superposada que preten fer front a una realitat que es continua negant, sense tenir en compte quina és la realitat sobre el terreny, tant del territori, com de les infrastructures i recursos disponibles.

L’exemple més clar és la manca d’adeqüació que existeix entre les NNSS de planejament municipal i els recursos hídrics disponibles al municipi. Allò que avui dia és, o hauria de ser una obvietat: el binomi entre el planejament urbanístic i la suficiència de recursos hídrics, no es plantejava en el moment de la redacció del planejament municipal i a dia d’avui, més de 30 anys després, es continua emprant una normativa urbanística obsoleta i que incompleix les més elementals normatives de sostenibilitat, tan estatals com europees (Directiva 2000/60/CE, de 23 d’ octubre.)

L’evidència de l’absoluta manca de previsió de l’impacte sobre els recursos hídrics al municipi de Sant Josep ha donat com a resultat una dramàtica situació de sobreexplotació d’aqüífers i de manca d’aigüa potable a bona part del municipi. La situació creada és tan greu que fins i tot en el supòsit d’establir un creixement cero immediat i de mantenir totes les infrastructures de dessalació existents a l’illa a ple rendiment durant tot l’any per tal de dedicar els excedents  a la recuperació de les masses d’aigua subterrànies, no s’assolirien, probablement en dècades,  els objectius marcats per la directiva marc d’aigua de la CE. És, per tant, un fet: el municipi on es preten desenvolupar aquesta urbanització, de gairebé 20 Has d’extenció, NO disposa, ni disposarà, d’aigua potable per fer front a l’augment de la demanda. A aquest fet incontestable s’ha d’afegir que la situació està empitjorant, no només per l’augment sostingut del consum d’aigua any rera any per l’augment de la població i la indústria turística, sino pel fet que el canvi climàtic està provocant una reducció molt significativa de les precipitacions.

Tot i que la documentació inicial de pla parcial contemplava la construcció d’una depuradora pròpia i, en conseqüència l’aprofitament de l’efluent depurat per rec, actualment s’ha substituït aquesta instal.lació per la connexió a la depuradora de cala Tarida i, per tant, ha desaparegut l’aprofitament d’aigües depurades. No existeix cap projecte de canalització ni cap concessió per reutilitzar les aigües d’aquestes instal.lacions.

Malgrat la situació del clarament excessiu desenvolupament urbanístic d’aquest municipi, no sembla que s’estigui ni plantejant  que la realitat i el sentit comú hagin d’imposar-se i es continua una absurda cursa cap al col.lapse mentre la despesa pública en infrastructures cada vegada més costoses i insostenibles continua augmentant a un ritme econòmicament insostenible per les arques públiques.

INFRASTRUCTURES VIÀRIES

L’excessiu creixement urbanístic de la zona provoca el col.lapse de les infrastrutures viàries durant diversos mesos en temporada d’estiu. Resulta impensable augmentar encara més la població de la zona amb la problemàtica que ja suposa a dia d’avui el trànsit existent. Les vies d’accés als principals centres urbans i administratius des de la zona on es projecte la urbanització arriban a tenir retencions de fins a dos quilòmetres en sentit de sortida en hores punta d’estiu, això sense tenir en compte variants com puguin ser accidents o obres que empitjorin la situació. S’assenyalen els punts on es provoquen els col.lapses de trànsit més importants. S’ha de tenir en compte que aquestes situacions siguin realment problemàtiques en casos d’emergència. Òbviament s’han de plantejar millores en el transport públic que ajudin a alleugerir la situació del trànsit existent, però de cap manera es podria justificar una permisivitat urbanística quie obligàs a invertir encara més fons públics en infrastructures viàries. Actualment es pot parlar clarament de malversació de fons públics en permetre’s desenvolupaments urbanístics especulatius, a totes llums excessius, les infrastructures dels quals són pagades amb els diners dels contribuents.

Com és obvi, el projecte d’urbanització es limita al viari interior sense fer el més mínim esment a la greu problemàtica que ja origina l’excés de trànsit existent  a la zona. Que la promotora obvii aquest fet és comprensible, però l’administració està per vetllar per l’interès general i per evitar precisament que els excesos urbanístics comportin pèrdua de qüalitat de vida i saturació d’infrastructures o despesa pública inasumible per afavorir l’especulació sobre el territori.

DEPURACIÓ

La depuració de les aigües residuals ha suposat una greu problemàtica al municipi de sant josep, en no estar dimensionades les instal.lacions pel cabdal que reben o ser directament inexistents. El fet que la la zona de cala tarida s’hagués permés l’edificació d’urbanitacions senceres al marge de la legalitat ha provocat un autèntic caos en les infrastructures de depuració. A la zona s’han hagut d’invertir en els darrers anys milions d’euros publics per solucionar ni que sigui mínimament la problemàtica de les aigües residuals, tot i que pel moment o s’ha aconseguit la necessària reutilització de l’efluent depurat per rec  d’enjardinaments o agrícola.

En qüalsevol cas la problemàtica persisteix perquè fins i tot en el supòsit d’aconseguir la total depuració de les aigües residuals de la zona, no existeixen, a l’illa d’Eivissa, infrastructures suficients que puguin fer front al tractament dels fangs resultants. Aquest punt és un dels incompliments més flagrants de les directives europees d’obligat compliment i una mostra més de la desvinculació absoluta dels planejaments que perviuen dècades sense adeqüar-se a la realitat física i ambiental que provoquen a l’illa d’Eivissa. Ara, una vegada més, es preten tramitar una macro-urbanització com un fenomen aïllat, desvinculat de la realitat que forçosament l’hauria de condicionar pel més elemental sentit comú i en defensa de l’interès general.

Increment de l’emissió de gasos d’efecte Hivernacle:

Un dels grans problemes globals que no s’estan enfrontant des de l’únic front possible, el local, és l’escalfament atmosfèric per efecte de l’emissió de gasos provinents de la combustió de combustibles fòssils. Òbviament, l’increment d’urbanització suposa també un increment de la despesa energètica, tan a curt termini, en la fase de construcció, com, llògicament a llarg termini, una vegada assentada la nova urbanització sobre el terreny per consum directe de les infrastructures, habitatges i places turístiques. Aquest fet és incontestable, però en cap cas es contempla l’autoabastiment. El projecte d’urbanització presentat es basa en tot moment en la hipòtesi de la connexió a les xarxes d’abastiment d’energia. Com a mínim s’hauria de presentar l’alternativa de l’autoabastiment mitjançant energies netes, solars o eòliques.

Previsió d’ús turístic

Sense cap dubte, l’excessiva presió turística a que es veu sotmesa l’illa d’Eivissa fa que no sigui compatible amb els més elementals criteris de sostenibilitat, aprovar desenvolupaments urbanístics on estigui previst aquest ús. Eivissa presenta una de les ratios turistes/residents més elevades del món, amb 25’5 turistes per resident. Aquest fet comporta una saturació de les infrastructures inasumible en temporada turística però o només això. La sobreocupació a que obliga aquesta situació de mà d’obra que es trasllada en temporada a l’illa provoca un sobredimensionament d’infrastructures ruinós per la població resident.

Capacitat de càrrega de l’illa d’Eivissa:

La capacitat de càrrega de l’illa s’ha excedit clarament i ha posat al límit dels col.lapse els seus recursos i els valors ambientals, a banda de la sobresaturació en infrastructures a que obliga la situació caòtica. Aquest fet queda palés a l’estudi realitzat per la Societat d’Història Natural i la Universitat de les Illes Balears amb la colaboració del Fons per a la preservació d’Eivissa: http://ibizapreservationfund.org/wp-content/uploads/2018/03/Monografia-Capacidad-de-carga-de-Eivissa-IPF-UIB-SHNB.pdf

Aquesta saturació resulta ser especialment intensa i greu a la zona Sud d’Eivissa que correspon al municipi de Sant Josep, on la presió antròpica ha superat qualsevol límit raonable.

Per tot l’exposat resulta que ens trobam clarament davant de la tramitació d’un projecte d’urbanització corresponent a un sòl urbanitzable contemplat a una normativa municipal aprovada fa 30 anys i que no ha estat subjecte a cap tipus de control ambiental real, cosa que ha provocat una sobresaturació gravíssima del territori, amb conseqüències devastadores pels més elementals recursos naturals i ambientals i que està repercutint desfavorablement en la qüalitat de vida dels residents.

Així, a l’illa d’Eivissa, segons es despren de l’informe esmentat abans, amb l’urbanització existent en projecció horitzontal sobre el terreny, només un 22 % del territori estaria lliure d’urbanització, i baixant. En el cas de Sant Josep de sa Talaia, aquest percentatge encara és més reduït.

Així les coses, ens troban davant d’un frau de llei, en no superposar-se d forma efectiva i real les disposicions ambientals sobrevingudes i mantenirdesenvolupaments urbanístics incompatibles amb els recursos ambientals.

Per tot l’exposat se sol.licita:

Es tengui per presentat aquest escrit i, en conseqüència, se suspengui l’aprovació d’aquest i qüalsevol altre projecte urbanístic en tant en quant no es produeixi una adeqüació del planejament de Sant Josep de sa Talaia a la normativa ambiental sobrevinguda, per haver superat  la capacitat d’acollida respecte dels recursos naturals i les infrastructures disponibles, per raons d’interès públic i emergència ambiental.

Es doni trasllat d’aquest escrit a la Comissió Balear de Medi Ambient, a les administracions implicades, per tal que acordin la suspensió IMMEDIATA I TOTAL del planejament municipal per a la redacció d’un nou instrument  i s’abstenguin de continuar amb la tramitació de qüalsevol nou creixement urbanístic o legalització d’existents fora d’ordenació