El conveni urbanístic entre l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia i l’entitat Bastiodon S.L per a la modificació de l’ordenació urbanística de la parcel.la denominada “es Port den Nebot”, a Cala Vedella, és una maniobra per esquivar la desclassificació prevista al Decret Llei 9/2020, de 25 de maig, de mesures urgents de protecció del territori de les Illes Balears, que estableix la desclassificació dels falsos urbans (14/09/2020)

Aquesta és la primera maniobra detectada d’aquest ajuntament, malauradament probablement no serà la única ni la darrera, per evitar que el decret llei 9/2020, normativa de contenció urbanística i racionalització de l’ordenació territorial no l’afecti, tal i com ja ha passat en anteriors ocasions davant mesures similars.

Les vigents NNSS municipals de planejament daten de 1987. Les seves determinacions obeeixen a un model desevolupista obsolet  i el seu desplegament ha portat al municipi de Sant Josep a una situació de degradació ambiental irreversible que encara avui dia continua. Malauradament, els responsables municipals, lluny d’assumir la situció i posar-hi remei, continuen emparant la destrucció del municipi.  El desenvolupisme urbanístic dels anys 80 inspirà un text completament desvinculat de la capacitat d’acollida real del territori, de les infraestructures i dels recursos naturals disponibles. El manteniment d’aquesta normativa ha suposat una davallada de la qualitat ambiental a tots els nivells, també a la zona afectada per aquest conveni, actualment mancada de suficiència i conveniència de depuració d’aigües residuals, abastiment d’aigua potable i amb una xarxa viària saturada durant els mesos d’estiu. El fet que aquest planejament estigui aprovat completament al marge de la normativa ambiental sobrevinguda, a la qual mai s’ha adaptat ni sotmès, comporta que s’estigui desenvolupant encara avui dia al marge de qüestions tan absolutament crucials com la lluita contra el canvi climàtic o, sense anar més lluny, al marge de la realitat dels recursos i infraestructures disponibles per fer front al creixement que contempla.

En el cas d’aquesta a.a, encara s’ha de considerar més desfasat  el planejament, donat que es basa en un projecte aprovat l’any 1973, amb zona hotelera i extensiva. Sobre aquest projecte s’atorgà, la llicència 363/2005 per a la construcció de seixanta habitatges que mai es varen arribar a portar a terme. Incomprensiblement, 12 anys després, a finals de 2017, i sense haver-se executat el projecte, amb la zona de cala Vedella patint greus problemes d’abastiment d’aigua i sanejament provocats  per la saturació urbanística, l’Ajuntament , de forma incomprensible, decidí arxivar l’expedient de caducitat de l’esmentada llicència i acordà la seva pròrroga per permetre l’execució dels 60 nous habitatges. Donada la situació urbanística de la zona, l’actuació municipal no té cap justificació. És més, des d’aleshores, tampoc ha iniciat cap nou expedient de caducitat de la llicència tot i tenir legalment la possibilitat (i obligació) de fer-ho.

 El reglament de servei de les corporacions locals és clar:  “Las licéncias quedaran sinefecto si se incumplieren las condiciones a las que estuvieren subordinadas, y deberán ser revocades cuando desaparecieran las circunstancias que motivaron su otorgamiento o sobrevinieren otras que, de haber existido a la sazón, habrían justificado la denegación y podrán serlo cuando se adoptaren Nuevos criterios de apreciación”.

L’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia opta per defugir el seu deure de vetllar per l’interès general i, en comptes de decretar la caducitat definitiva de la llicència i anul.lar l’aberrant classificació d’aquests terrenys, que no disposen de serveis per ser considerats sòl urbà i, per tant, en compliment de la normativa actual han de quedar desclassificats, elabora un expedient pla d’irregularitats i il.legalitats, propi de l’època franquista, per seguir emparant l’especulació a aquest indret.

La signatura d’ un conveni urbanístic amb una promotora, per tal d’emparar drets edificatoris que no existeixen, que HAN de ser considerats decaiguts i que son contraris a l’interès del  municipi de Sant Josep, s’empara en una argumentacioó que no té ni cap ni peus i que no sosté un mínim anàlisi bàsic. De fet, les condicions de llicència atorgada al seu moment, i que ara s’empra per justificar el conveni,  eren clares: Termini màxim per iniciar l’obra 27/3/2006; Termini màxim d’acabament 27/3/2008. El termini d’execució només podia ser ampliat UNA vegada, per un termini de la meitat del temps inicialment autoritzat. És a dir, les obres havien d’estar acabades com a màxim,  pel 27/3/2009. Fa més d’onze anys.

A més, la modificació de l’A.A. proposada requeriria dels informes d’altres organismes competents en matèria de medi ambient i ordenació territorial. L’ajuntament no pot tramitar una nova delimitació d’un pla parcial sense la participació de la comissió balear de medi ambient o el consell insular. Aquest fet suposaria un frau de llei i un delicte (un més), de prevaricació urbanística.

Els despropòsits no aturen aquí.  El conveni pretén donar compliment a una vella aspiració dels propietaris del terreny d’impedir el pas a la costa, escudant-se en una suposada i inexistent perillositat. Així, s’impediria l’accés al públic i als propietaris de les casetes varador existents a aquest indret. Que l’Ajuntament s’atreveixi a conculcar d’aquesta manera els drets del veïns per afavorir les ànsies de privatització de la costa d’una promotora  no és més que un altre exemple de la nul.la vinculació del consistori amb l’interès gereral i els drets dels veïns, sempre relegats per deixar pas a l’urbanisme salvatge.

El GEN-GOB ha presentat al.legacions al conveni urbanístic sol.licitant:

A més a més, s’ha demanat la remisió de documentació obrant a l’expedient per posibles mesures legals que es puguin empendre per tal d’evitar aquest nou atemptat a la costa que preten emparar el consistori josepí