El PTI d’Eivissa i formentera, un acte de terrorisme ambiental (17/03/2005)

Les modificacions normatives que es pretenen suposen tractar ses Pitiüses com els residus de les Balears, aptes només per llençar al fems

Les conseqüències de l’aprovació del PTI que preten el Partit Popular seran convertir ses Pitiüses en taques d’asfalt i formigó sobre el mar. L’únic turisme a que es podrà aspirar serà el de baixa qualitat i el tot inclòs.
Les illes d’Eivissa i Formentera mereixien un Pla Territorial que frenàs l’espiral de deteriorament ambiental que porten patint durant dècades, que s’ha agreujat de forma significativa els darrers anys, i que ha provocat una devallada important tant de la quantitat com de la qualitat de turistes. També era vital que les noves normatives, a part de frenar aquest deteriorament, imposassin mesures per revertir, en la mida que fos possible, els efectes d’anys de especulació descontrolada, de mala gestió, de permisivitat i d’irresponsabilitat institucional. Lluny d’això el Consell Insular preten l’aprovació d’un Pla Territorial que no només permet la continuació d’aquest model, sinó que en multiplica els seus efectes.
És de suposar que a Mallorca no posaran cap tipus d’impediment a la redacció de noves normatives que suposaran la desaparició de l’illa d’Eivissa com a competidor turístic. Era d’esperar que no aconseguiriem un Pla territorial com el de l’illa de Menorca, per cert consensuat entre tots els grups polítics, però es que també hem quedat a anys llum del de Mallorca on, malgrat les seves mancances, com a mínim, es respecten els espais naturals.
Les illes d’Eivissa i Formentera son tractades pel Consell Insular com autèntics residus indignes de qualsevol respecte. Contrariament a allò que es preten vendre, aquest text normatiu no té res a veure amb la idiosincràsia dels habitants de l’illa, només amb la corrupció i l’especulació. No es fa referència a cap vinculació de les construccions al camp als usos tradicionals del sòl rústic ni a primeres vivendes, només es preten que desapareguin totes les traves per encimentar fins el darrer racó.
Amb aquests resultats desapareixen totes les esperances de trobar el mínim vestigi de racionalitat i sentit comú dins les nostres institucions.