El GEN-GOB Eivissa denúncia l’enderrocament de la sènia de Ses Galamones, inventariada pel PGOU amb un nivell de protecció “A” i inventariada pel Consell Insular. (12/04/2005)

La Secció de Patrimoni Cultural del GEN-GOB Eivissa ha presentat denúncia davant l’Ajuntament d’Eivissa i el Consell Insular, per l’enderrocament de la sènia de ses Galamones, situada just devora l’antic conjunt rural de Can Misses enderrocat sense llicència fa tan sols un mes.

La sènia (amb safareig) de ses Galamones apareix ja grafiada en el plànol de l’enginyer Ballester de l’any 1738 amb una configuració idèntica a la que tenia abans de la seua desaparició. Apareixia a l’esmentat plànol amb el nom de Casa de Don Isidro Estevan, a l’igual que Can Misses, ja que aleshores ambdues cases pertanyien a la mateixa finca, anomenada ses Galamones.
Es conservaba gairebé íntegra tota l’estructura de fàbrica de la mota, sènia i safareig (de planta cuadrangular i de grans dimensons). En un dels laterals del safareig es trobaven 2 escales d’obra que permetien baixar al fons per tal de netejar-lo, a més d’una pica. Un altre element d’interès era la rampa d’accés a la mota, amb graons de maçoneria.

Si el conjunt rural de Can Misses, esbocat recentment i ja denunciat pel GEN, tenia en la revisió del PGOU un nivell de protecció B, sa sènia de ses Galamones tenia nivell “A” el màxim nivell de protecció, assimilable, segons el propi PGOU, a la figura de BIC (Bé d’Interès Cultural).

Segons el text del PGOU (apartat Catálogo del Patrimonio Histórico) els elements catalogats amb la categoría “A”, tenen protecció integral, tant d’exteriors com d’interiors: “Incluye los edificios y elementos construidos sobre los que haya una declaración o incoación de Bien de Interés Cultural (BIC), así como los que, sin haberse instruido expediente de incoación de BIC, poseen una valoración análoga a otros edificios cuya protección ha de ser muy fuerte, ya que la desaparición de una de sus partes –ha desaparegut TOT- desvirtúa o mengua la comprensión global del conjunto. Asimismo, comprende las edificaciones, elementos o espacios de valor histórico o arquitectónico que por su calidad, antigüedad, escasez o rareza hayan de ser conservados en sus características fundamentales, tanto exteriores como interiores.

La fitxa núm. 58 del Catalogo de Arquitectura rural, corresponent a la sènia de ses Galamones, especificava en l’apartat Determinacions de protecció que el bé era inalterable, permetent-se tan sols la seva restauració i conservació.
Una vegada més, res d’això s’ha complit. L’Ajuntament, a pesar de reconèixer l’alt valor d’aquest conjunt, no ha arbitrat cap mesura per garantir la vigilància i conservació dels bens inclosos en el Catàleg Municipal de Patrimoni. Novament, aquest Catàleg s’ha utilitzat per part dels promotors de la zona, els mateixos que en el cas de Can Misses, com a eina per destruir un patrimoni que és de tots, independentment de la seva titularitat, tal i com recull la Llei de Patrimoni i la pròpia Constitució.

El paper del Consell Insular

A la vegada, la sènia es trobava catalogada per dos inventaris elaborats pel Consell Insular:
-Inventari d’arquitectura rural del municipi d’Eivissa, elaborat l’any 2000. Aquest inventari es menciona en la revisió del PGOU com un dels instruments que varen servir per elaborar el Catàleg Municipal de Patrimoni Històric. Segons aquest treball, la sènia de ses Galamones, tenia una valoració patrimonial molt alta. Per això es va incloure en el Catàleg Municipal amb un nivell de protecció “A”.
Al no existir ja el servei de vigilància patrimonial de la Conselleria de Patrimoni, aquest element ha desaparegut sense que el Consell hagi fet res per evitar-ho i ni tan sols s’hagi pogut estudiar en profunditat, quan està obligat a actuar ja que té les competències en patrimoni i així ho estipula la Llei.
Com ja va passar amb el conjunt rural de Can Misses, la Conselleria de Patrimoni té potestat, sobre la base dels art. 22.2, 23 i 24 de la mencionada Llei, per aturar qualsevol obra de demolició d’un bé patrimonial no declarat d’interès cultural ni catalogat.
A més, l’art. 92 estableix les obligacions dels consells insulars en matèria de protecció patrimonial; i l’art. 118 sobre foment de la vigilància diu textualment que « Per tal de garantir una conservació efectiva del patrimoni històric, el Govern i els consells insulars promouran mesures de col·laboració que potenciïn i incrementin la seva vigilància, especialment quan pugui ser afectat per actes d’espoliació o de destrucció”.
Com en l’anterior ocasió (destrucció del conjunt rural de Can Misses), el Consell Insular no ha actuat en defensa del patrimoni com és la seva obligació legal i ha mirat cap un altre banda mentres desapareixia un altre testimoni del nostre passat.

A l’escrit presentat pel GEN davant l’Ajuntament d’Eivissa es pregunta si existia llicència de demolició de la sènia, còpia d’aquesta llicència en cas d’existir i en cas contrari, s’insta a la Corporació municipal a obrir de manera immediata expedient d’infracció ja que l’art.2.11 de la Llei de Disciplina urbanística diu clarament que es necessita llicència per a la demolició de construccions.

A la vegada, el GEN, ha presentat també 2 escrits davant el Consell. El primer, adreçat a la Secretària de la Corporació, per tal que se’ns expliqui perquè no s’ha actuat sobre la base del que permeten els art. 22.2, 23, 24 i 118 de la Llei de Patrimoni i evitar l’enderrocament d’una sènia que es trobava inventariada i perquè s’està incomplint d’una manera reiterada l’art. 92 de la mencionada Llei, on s’estableix com una de les obligacions dels consells “l’execució de les mesures de protecció del patrimoni etnològic, bibliogràfic, documental i historicoindustrial”. El segon escrit, adreçat al secretari de la CIOTUPHA (Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històricoartístic) per tal que aquest organisme tracti la denúncia en una pròxima reunió, s’estudiin els fets i s’obri expedient d’infracció al ser el Consell la institució que té plenes competències en patrimoni des de l’any 1995.

La Secció de Patrimoni del GEN es pregunta perquè no han actuat tampoc en aquest cas els serveis d’inspecció urbanística de l’Ajuntament i del Consell, fent desistiment de les seves obligacions.