El PTI impedeix la restauració dels espais naturals afectats per pedreres (21/05/2005)

Mentre que, com ja ha denunciat el GEN, el PTI s’esforça en facilitar l’obertura de noves pedreres dins de les Àrees Naturals d’Especial Interès i altres categories de sòl rústic protegit, la seva normativa fa inviable la recuperació paisatgística de les àrees que hagin resultat afectades per una explotació d’aquest tipus.

Com ja es sabut, la fórmula de recuperació de pedreres inactives es basa en la seva conversió en abocadors de residus sòlids inerts, provinents bàsicament de la construcció, sense components orgànics; el PTI, a la norma 9.5.g, prohibeix que a les Àrees de Protecció Territorial s’instal.lin abocadors de residus sòlids inerts excepte per a la restauració de pedreres inactives, conformement a les limitacions que s’imposin en la seva autorització. Aquesta possibilitat no es dóna a les zones de Sòl Rústic Protegit que estan catalogades com a Àrees Rurals d’Interès Paisatgístic (ARIP), Àrees Naturals d’Especial Interès (ANEI), o Àrees d’Alt Nivell de Protecció (AANP), on la ubicació d’abocadors de residus sòlids inerts està prohibida en tots els casos, eliminant per tant la possibilitat de restauració que sí es dóna a les APTs.

Aquesta, que és només una de les moltes aberracions que es contemplen amb el PTI, és una mostra evident de l’esperit d’aquesta norma, inspirada només amb l’idea del consum territorial sense límits, amb una visió totalment desenvolupista i carent de qualsevol respecte cap el paisatge i els recursos naturals i només pensat per donar satisfacció al interesos privats per sobre de la sostenibilitat i de l’interès públic.

Tot i que la protecció i restauració ambiental no son, ni de lluny, una prioritat pel Consell Insular, està clar que, contrariament a la limitada percepció que mostren els nostres “responsables” polítics, la restauració de pedreres pot arribar a convertir-se en un gran negoci. És per això que el nostre grup preveu ja una modificació del PTI en aquest sentit, tot d’una que algun empresari els informi que d’això també es pot treure un bon profit econòmic.

Amb el PTI aprovat pel Consell Insular, l’illa d’Eivissa es convertirà en una macro-urbanització, on a sòl rústic es podran construïr fins i tot nous hotels, es podran fer noves pedreres dins dels espais naturals, es podran construïr macro-autopistes i es continuarà urbanitzant la costa. Un despropòsit rera altra que acabarà costant molt car.