El GEN exigeix la demolició d’una edificació il.legal al Parc Natural de Ses Salines (31/05/2005)

ES REMETRÀ LA DOCUMENTACIÓ A FISCALIA EN TRACTAR-SE D’UN NOU CAS DE LLICÈNCIA FRAUDULENTA A UN ESPAI PROTEGIT. Sentències fermes acrediten la impossibilitat de legalització i, una vegada més, l’actuació il·legal de l’Ajuntament de Sant Josep.

El GEN va denunciar les obres des del seu inici, a pesar de la qual cosa continuaren i es finalitzaren davant l’absoluta passivitat municipal. El Tribunal Superior de Justícia confirmà la seva il·legalitat en desembre de 2003 (sentència 991/2003), però un any i mig després encara no s’ha iniciat la demolició de l’edificació. Tampoc s’ha comunicat al nostre grup, com a denunciant, la represa de l’expedient d’infracció obert des de l’any 1996.

Les obres en qüestió, promogudes per l’entitat SKAREN S.A, es portaren a terme a la finca coneguda com sa Cova, al cim del Puig del Corb Marí, dins d’una Àrea Natural d’Alt Nivell de Protecció segons la Llei d’Espais Naturals de les Illes Balears. Una vegada més, i com ja és habitual a aquest municipi, l’Ajuntament de Sant Josep va ser el responsable d’autoritzar il·legalment aquestes obres; concretament, sobre una llicència suposadament existent de l’any 1985, que en tot cas tampoc s’hauria tramitat d’acord a la normativa d’aplicació, la comissió de govern municipal aprovà, l’any 1994, un nou projecte amb l’argument que es tractava d’un projecte modificat i de reforma d’unes obres que ni tan sols s’havien iniciat en aquell moment. En tot cas, tal i com es posà de manifest, el nou projecte tampoc no tenia característiques comuns, ni constructives ni arquitectòniques, amb el suposadament existent l’any 1985. En resum, un altre cas de tramitació fraudulenta de llicències a espais protegits al municipi de Sant Josep, una història que es repeteix una vegada i una altra i que té com a víctimes els més valuosos enclaus naturals d’aquest municipi i com a beneficiaris a una o altra promotora immobiliària.

Les obres s’iniciaren una vegada que ja s’havia aprovat la Llei de Reserva Natural de Ses Salines i varen ser denunciades en curs d’execució pel nostre grup, l’any 1996. Tot i que la denuncia es va fer en les fases inicials de l’obra, l’Ajuntament, com és habitual, no va ni tan sols contestar a les peticions de paralització fetes des del GEN. L’expedient de disciplina urbanística obert a rel de la nostra denuncia va quedar en suspens a l’espera de les resolucions judicials, que ja s’han produït, confirmen la il·legalitat i son fermes.

A rel de les sentències dictades pels tribunals de justícia, es reconeix que les obres es trobaven, tal i com advertiren els serveis jurídics del Consell Insular a “terrenys dotats d’absoluta inedificabilitat...., on l´ús d’habitatge unifamiliar és un ús ultraprohibit” (...), “tot tractant-se d’un habitatge il·legal, sense possibilitats de legalització, la qual cosa queda ultraacreditada”

El menyspreu cap a la legalitat mostrat per l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, es troba agreujat en aquest cas pel grau de protecció que tenen els terrenys sobre els quals es va construir l’edificació, que no només eren inedificables segons les NNSS de planejament municipal i la Llei d’Espais Naturals, sinó que es tractava d’una Reserva Natural, Zona d’Especial Conservació Per a les Aus (ZEPA), proposada com a Lloc d’Importància Comunitària (LIC) i inclosa a la llista del Conveni sobre zones Humides d’Importància Internacional (RAMSAR). Tot això no va aturar l’Ajuntament de Sant Josep a l’hora d’autoritzar de manera totalment il·legal aquesta actuació urbanística.

El GEN considera que aquest cas, per la manifesta il·legalitat de la tramitació de l’autorització atorgada i per les figures de protecció aplicables a l’espai afectat, pot ser objecte d’investigació per part de la Fiscalia de Medi Ambient d’Eivissa i li remetrà pròximament la documentació sobre el cas a fi que s’estudiï i s’aclareixin, si procedeix, possibles responsabilitats penals .

El GEN insta a l’Ajuntament i al Consell Insular a fer efectiva la demolició de l’edificació en el més breu termini possible, a l’hora que lamenta el poc interès en dotar l’illa d’Eivissa d’un bon departament de disciplina urbanística, cosa que propicia el fet que les il·legalitats siguin continues però la recuperació dels llocs afectats per aquestes s’eternitzi o es faci directament inviable, suposant un incentiu pels infractors i els seus còmplices.