Article d´opinió : ´la magnitud de la tragèdia´ (14/06/2005)

Estam en un moment que apareixerà en els llibres d’història de les Pitiüses. L’excepcional quantitat de lleis, reformes legals i iniciatives polítiques que s’estan tramitant i executant des de fa uns dos anys, representa l’assalt final del formigó cap el darrers racons naturals que mos queden.

Fa més de vint anys, quan va aparèixer el GEN, la construcció d’un petit bloc d’apartaments a la platja des Codolar apareixia un dia i un altra a tota plana als mitjans de comunicació locals. Durant gairebé dos anys no es parlava d’altra cosa, perquè era un vertader escàndol i un atemptat ecològic de gran magnitud. Avui, a la vista de la destrucció generalitzada que patim, el cas d’es Codolar no passaria d’una columneta o un breu comentari, perdut enmig de moltes altres denúncies, de proporcions molt més grans. Què és avui un edifici de tres pisos comparat amb tres autovies, amb 60 noves urbanitzacions a la costa, amb la possibilitat de construir hotels a sòl rústic i, fins i tot, pedreres i camps de golf a sòl rústic protegit, amb l’amenaça de ports esportius a quasi tot el litoral, amb “xaletets” del tipus Cretu per tot arreu, amb la desaparició d’un Parc Natural, amb un dic de mig quilòmetre i una macroplataforma al port, amb la urbanització pràcticament total del municipi de Vila, amb l’aniquilació de l’escàs patrimoni etnològic i rural que ens quedava...

La degradació paulatina i incessant d’Eivissa que patírem a partir dels anys 70 i va continuar els 80, ha esclatat des de fa dos anys en una apoteosi de destrucció sense precedents. Agressions ambientals de primer ordre no arriben avui a generar polèmica pública perquè, senzillament, estan eclipsades per les mega-agressions, tipus autovies, PTI, PGOU de Vila, NNSS de Santa Eulària, o lleis autonòmiques fetes només per deixar Eivissa sense llei, per condemnar-la definitivament.

La situació és caòtica, desastrosa. Lluitar contra tot això és comparable a si un bomber hagués de fer front, ell tot sol, a vint incendis al mateix temps.

I es que, efectivament, davant aquesta formidable maquinària político-empresarial consagrada a la destrucció definitiva de la nostra illa, resulta decebedor comprovar con no emergeix ni el més mínim resquici de seny des de la classe política i, malgrat el que és un clamor popular, no sigui perceptible ni el més lleu indici de rectificació. Tot i que les seues paraules solen fer creure el contrari, les obres els delaten.

Els nostres dirigents, s’han alineat en general amb la destrucció ecològica d’Eivissa. No sempre havia estat així, però l’oportunitat que dona el governar permet conèixer millor a alguns polítics, i els que actualment governen porten a terme una acció d’aniquilació del patrimoni natural i cultural i, en resum, del futur. Són executors directes de polítiques que van acabant, bocí a bocí, amb el fràgil territori insular. Sigui per manca de capacitat personal, sigui per abandó ètic, el cert és que els nostres polítics han renunciat a canviar el rumb, es conformen en dirigir-se cap el barranc, tots junts, fent-se creure a ells mateixos que no hi ha altre remei.
Però sí hi ha alternativa. Com s’ha demostrat en ocasions anteriors, és la capacitat de mobilització popular la que ha aconseguit canviar el curs dels esdeveniments. Avui tendriem ses Salines urbanitzades i Cala d’Hort destruït amb un camp de golf i urbanitzacions si no hagués estat per la insistència d’un poble, tendriem al manco tres línies d’alta tensió a Sant Joan i Santa Eulària si no s’hagués produït una oposició popular constant.

Com més grossa és l’amenaça, més gran ha de ser la nostra reacció. La nostra resposta ha de ser proporcional a la magnitud de la tragèdia que mos arriba. Només podem confiar en nosaltres mateixos, en la col·laboració personal de tots i cadascun. Serà així com podrem salvar allò que encara mos queda del paradís.

Joan Carles Palerm, president del GEN-GOB Eivissa