{"id":1979,"date":"2026-10-21T09:25:00","date_gmt":"2026-10-21T07:25:00","guid":{"rendered":"https:\/\/gengob.org\/?post_type=comunicats&p=1979"},"modified":"2026-10-21T15:41:28","modified_gmt":"2026-10-21T13:41:28","slug":"al-legacions-llei-agraria","status":"publish","type":"comunicats","link":"https:\/\/gengob.org\/es\/comunicats\/al-legacions-llei-agraria\/","title":{"rendered":"AL\u00b7LEGACIONS AL PROJECTE DE LLEI AGR\u00c0RIA DE LES ILLES BALEARS"},"content":{"rendered":"


Objecte: al\u00b7legacions al contingut del Projecte de Llei Agr\u00e0ria per invasi\u00f3 de compet\u00e8ncies tur\u00edstiques i urban\u00edstiques, i per supeditaci\u00f3 indeguda i inconstitucional de la normativa ambiental.
La llei agr\u00e0ria en tramitaci\u00f3 obvia l\u2019objectiu primordial d\u2019afavorir l\u2019\u00fas agr\u00edcola del s\u00f2l r\u00fastic per consagrar usos impropis del medi rural com son l\u2019urban\u00edstic i el tur\u00edstic.<\/strong><\/h3><\/div>\n\n\n\n

El principal impediment per incentivar l\u2019\u00fas agr\u00edcola del camp \u00e9s el fet que aquest tingui valor en funci\u00f3 d’expectatives urban\u00edstiques i tur\u00edstiques. Els \u00fanics indrets que aconsegueixen un sector primari fort i ben establert s\u00f3n els que sostreuen el s\u00f2l r\u00fastic a aquests usos impropis i que permeten als pagesos competir en igualtat de condicions. Amb aquesta mal anomenada Llei Agr\u00e0ria, no nom\u00e9s es consoliden usos impropis si no que existeix una clara discriminaci\u00f3 en les possibilitats d\u2019explotaci\u00f3 agr\u00e0ria entre illes, perqu\u00e8 amb les condicions que s\u2019estableixen la pagesia eivissenca no podr\u00e0 de cap manera resultar competitiva en comparaci\u00f3 amb la de Mallorca o Menorca. <\/p>\n\n\n\n

I. INVASI\u00d3 DE COMPET\u00c8NCIES TUR\u00cdSTIQUES I URBAN\u00cdSTIQUES .
<\/p>\n\n\n\n

1- Desnaturalitzaci\u00f3 de la figura de l’agroest\u00e0ncia i terciaritzaci\u00f3 del s\u00f2l r\u00fastic. El Projecte de Llei, sota la cobertura d’activitats “complement\u00e0ries”, consolida l’\u00fas tur\u00edstic i residencial del s\u00f2l r\u00fastic, mat\u00e8ries que s\u00f3n compet\u00e8ncia dels consells insulars i dels ajuntaments a trav\u00e9s dels instruments de planejament territorial i tur\u00edstic. En permetre la conversi\u00f3 d’edificacions agr\u00e0ries en allotjaments tur\u00edstics i flexibilitzar els usos recreatius, la norma agr\u00e0ria excedeix el seu \u00e0mbit material i interfereix directament en la pol\u00edtica tur\u00edstica, que ha de ser regulada per la legislaci\u00f3 espec\u00edfica del sector. Aquesta inger\u00e8ncia es manifesta especialment en la regulaci\u00f3 de les estades tur\u00edstiques en finques agr\u00e0ries. El fet que una llei agr\u00e0ria estableixi les condicions d’\u00fas tur\u00edstic (places, requisits d’activitat agr\u00e0ria, etc.) suposa una invasi\u00f3 del t\u00edtol competencial en mat\u00e8ria de turisme, que correspon al Govern i, en el seu desplegament, als consells insulars. En el cas de l\u2019Illa d\u2019Eivissa, amb una pressi\u00f3 tur\u00edstica de les m\u00e9s elevades del m\u00f3n, les \u00e0rees de rellev\u00e0ncia ambiental estan sostretes a l\u2019\u00fas tur\u00edstic i ara, mitjan\u00e7ant la Llei Agr\u00e0ria, es permet (s’obliga) a eliminar aquesta m\u00ednima contenci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

2- Vulneraci\u00f3 de l’autonomia insular en mat\u00e8ria de planificaci\u00f3 territorial. El Projecte de Llei obliga les illes a adaptar-se a les seues disposicions, (art 123 i ss) fins i tot quan aquestes entren en contradicci\u00f3 amb els plans territorials, m\u00e9s restrictius, ja aprovats per cada consell insular. Aix\u00f2 suposa un menysteniment de les compet\u00e8ncies en ordenaci\u00f3 del territori que l’Estatut d’Autonomia atribueix als consells insulars. La disposici\u00f3 addicional primera, que preveu un procediment extraordinari per a la legalitzaci\u00f3 d’edificacions anteriors a 1991 en s\u00f2l r\u00fastic, envaeix directament la potestat urban\u00edstica municipal i insular, ja que permet regularitzar construccions al marge de la normativa urban\u00edstica ordin\u00e0ria . A l\u2019hora, tamb\u00e9 impedeix una gesti\u00f3 integrada de l\u2019urbanisme sobre el territori en atorgar als departaments d\u2019agricultura la facultat exclusiva d\u2019autoritzar usos edificatoris en aquest tipus de s\u00f2l. La norma, a m\u00e9s, no t\u00e9 en compte l’exist\u00e8ncia de municipis que funcionen amb planejaments obsolets, mai adaptats a la normativa ambiental i, per tant, sense la preceptiva avaluaci\u00f3. Aquests municipis no poden aprovar modificacions ni legalitzacions extraordin\u00e0ries de cap tipus en no haver-se adaptat a la normativa ambiental sobrevinguda. No es poden regularitzar, en aquests casos, actuacions que se sumen a les previstes als planejaments sense avaluaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

3- Exempci\u00f3 de condicions urban\u00edstiques. Als articles 130 i seg\u00fcents, del Projecte de Llei faculta l’administraci\u00f3 agr\u00e0ria per exonerar el compliment de condicions urban\u00edstiques (superf\u00edcie, altura, volum, est\u00e8tica) en edificacions agr\u00e0ries. Aquesta previsi\u00f3 buida de contingut la potestat de control urban\u00edstic que correspon als ajuntaments i als consells insulars, i estableix una mena de “via r\u00e0pida” que sotmet la disciplina urban\u00edstica als interessos sectorials agraris. Aquestes disposicions atempten contra en manteniment del paisatge i contra la facultat dels consells d\u2019establir mesures referents a l\u2019impacte territorial de les edificacions.<\/p>\n\n\n\n

II. SUPEDITACI\u00d3 DE LA NORMATIVA AMBIENTAL A LES DETERMINACIONS DE LA LLEI AGR\u00c0RIA
1- Prevalen\u00e7a de l’inter\u00e8s agrari i tur\u00edstic sobre l’inter\u00e8s ambiental. El Projecte de Llei parteix d’una premissa que contradiu la doctrina europea d’integraci\u00f3 de la variable ambiental de forma transversal en totes les pol\u00edtiques sectorials. La doctrina acad\u00e8mica ha assenyalat que la proposta “reivindica la vis atractiva i la prevalen\u00e7a de l’inter\u00e8s agr\u00edcola (i tur\u00edstic) per sobre de l’inter\u00e8s ambiental”, la qual cosa \u00e9s incompatible amb l’article 45 de la Constituci\u00f3 i amb el dret originari de la Uni\u00f3 Europea . No es tracta de contraposar agricultura i medi ambient, sin\u00f3 d’exigir que la primera es desenvolupi sense comprometre la preservaci\u00f3 dels valors naturals, tal com exigeix el principi de desenvolupament sostenible i de no regressi\u00f3 en mat\u00e8ria ambiental.
2- Afebliment dels controls ambientals mitjan\u00e7ant declaracions responsables. El Projecte de Llei substitueix, en determinats sup\u00f2sits, les autoritzacions ambientals per simples declaracions responsables, la qual cosa redueix les garanties de control previ sobre l’impacte de les activitats agr\u00e0ries i de les edificacions associades. Aquesta mesura \u00e9s especialment greu en un territori insular amb recursos limitats i ecosistemes fr\u00e0gils, on l’avaluaci\u00f3 ambiental pr\u00e8via \u00e9s un instrument essencial per a la protecci\u00f3 del territori. Les illes d\u2019Eivissa i Formentera son especialment vulnerables a aquesta desregulaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

3- Risc per als aq\u00fc\u00edfers i la gesti\u00f3 de l’aigua.
Les disposicions de la llei agr\u00e0ria no poden entrar en conflicte amb la normativa ambiental i de protecci\u00f3 dels recursos naturals, especialment en un context de sequera recurrent i de contaminaci\u00f3 per clorurs i nitrats en diverses zones de les illes. La prioritat ha de ser sempre la protecci\u00f3 dels recursos h\u00eddrics i en cap cas es pot supeditar aquesta protecci\u00f3 a interessos sectorials, siguin urban\u00edstics, tur\u00edstics o agraris.
4- Legalitzaci\u00f3 de construccions en espais naturals protegits. La disposici\u00f3 addicional primera, que permet regularitzar edificacions i instal\u00b7lacions agr\u00e0ries constru\u00efdes abans de 1991 en zones d’especial protecci\u00f3, afecta el r\u00e8gim de protecci\u00f3 establert per la Llei 1\/1991 d’Espais Naturals de les Illes Balears. Aix\u00f2 debilita el r\u00e8gim de protecci\u00f3 dels espais naturals i contradiu la legislaci\u00f3 b\u00e0sica de l’Estat i en principi de no regressi\u00f3 en mat\u00e8ria de protecci\u00f3 del s\u00f2l r\u00fastic. A m\u00e9s, aquestes edificacions podran passa a tenir usos tur\u00edstics.<\/p>\n\n\n\n

III. MANCA DE MESURES I VINCULACI\u00d3 NORMATIVA A LA LLUITA CONTRA EL CANVI CLIM\u00c0TIC I AFECTACI\u00d3 A LA BIODIVERSITAT, ESPECIALMENT ALS BOSCOS MADURS
1.- Gesti\u00f3 forestal sense garanties ambientals: amena\u00e7a per als boscos madurs. El Projecte de Llei, en impulsar l’aprofitament forestal i la gesti\u00f3 de biomassa, no estableix les garanties ambientals necess\u00e0ries per protegir els boscos madurs. la norma permet incrementar l\u2019antropitzaci\u00f3 dels espais forestals i l\u2019obertura de nou viari, que augmentar\u00e0 la freq\u00fcentaci\u00f3 humana, amb la qual cosa incrementar\u00e0 el risc d\u2019incendi forestal i l\u2019aparici\u00f3 de nous impactes. Els boscos madurs, com a ecosistemes clau per la seua alta capacitat d’embornal de carboni i la seua riquesa en biodiversitat, queden exposats a una explotaci\u00f3 excessiva o a la fragmentaci\u00f3 en abs\u00e8ncia de garanties ambientals. El text esmenta “promoure l’aprofitament de la biomassa i la gesti\u00f3 forestal activa”, per\u00f2 no estableix est\u00e0ndards espec\u00edfics de protecci\u00f3 per als boscos madurs o d’alt valor de conservaci\u00f3.
2- Marginaci\u00f3 de la protecci\u00f3 de la biodiversitat.
Amb l’excusa de “simplificar l’administraci\u00f3”, substitueix les autoritzacions ambientals per declaracions responsables, fet que redueix el control previ sobre projectes que poden afectar la biodiversitat. En boscos madurs i en zones d’alt valor per a la biodiversitat, l’abs\u00e8ncia d’avaluaci\u00f3 ambiental pr\u00e8via augmenta significativament el risc de fragmentaci\u00f3 d’h\u00e0bitats, d’alteraci\u00f3 d’esp\u00e8cies i de p\u00e8rdua de connectivitat ecol\u00f2gica, precisament els riscos que la Directiva d’H\u00e0bitats de la UE i la Llei estatal de patrimoni natural i biodiversitat exigeixen prevenir.<\/p>\n\n\n\n

Per tot l’exposat, sol\u00b7licitem:
1. La retirada del Projecte de Llei en els aspectes que envaeixen compet\u00e8ncies tur\u00edstiques i urban\u00edstiques que puguin suposar un afebliment de la protecci\u00f3 ambiental del s\u00f2l r\u00fastic i dels espais de rellev\u00e0ncia ambiental i un augment indesitjat de la transformaci\u00f3 dels ecosistemes, i que supediten la normativa ambiental a les seues determinacions.
2. La supressi\u00f3 de la disposici\u00f3 addicional primera relativa a la legalitzaci\u00f3 de construccions anteriors a 1991 en s\u00f2l r\u00fastic i espais protegits.
3. La recuperaci\u00f3 de l’exig\u00e8ncia d’autoritzaci\u00f3 ambiental per a les activitats i edificacions que puguin afectar de manera significativa el medi ambient, eliminant la substituci\u00f3 per declaracions responsables.
4. El respecte a l’autonomia insular i municipal en mat\u00e8ria de planejament territorial i urban\u00edstic, quan sigui m\u00e9s restrictiu, aix\u00ed com a la normativa ambiental vigent.
5. . Introduir cl\u00e0usules expl\u00edcites de garantia clim\u00e0tica i de biodiversitat, exigint que els projectes d’aprofitament forestal i de biomassa se sotmetin a avaluaci\u00f3 d’impacte ambiental, i establint est\u00e0ndards espec\u00edfics de protecci\u00f3 per als boscos madurs existents a SRC-F i els boscos d’alt valor de conservaci\u00f3.
6. Eliminar les cl\u00e0usules que obliguen la planificaci\u00f3 ambiental a supeditar-se a la llei agr\u00e0ria, garantint que la legislaci\u00f3 ambiental i la planificaci\u00f3 territorial mantinguin una for\u00e7a vinculant independent sobre l’activitat agr\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n

Eivissa, 21 d’octubre de 2026<\/p>\n\n\n\n

La Junta Directiva del GEN-GOB Eivissa
<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La llei agr\u00e0ria que tramita el Govern Balear ataca l\u2019autonomia normativa dels consells insulars i ajuntaments de cada illa i pret\u00e9n passar il\u00b7legalment per sobre de la normativa ambiental incomplint normativa b\u00e0sica de l\u2019Estat. <\/p>","protected":false},"featured_media":0,"template":"","meta":{"_uag_custom_page_level_css":"","_kad_post_transparent":"disable","_kad_post_title":"show","_kad_post_layout":"narrow","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"unboxed","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false},"categories":[27],"tags":[],"uagb_featured_image_src":{"full":false,"thumbnail":false,"medium":false,"medium_large":false,"large":false,"1536x1536":false,"2048x2048":false,"trp-custom-language-flag":false},"uagb_author_info":{"display_name":"Joan Carles Palerm","author_link":"https:\/\/gengob.org\/es\/author\/"},"uagb_comment_info":0,"uagb_excerpt":"La llei agr\u00e0ria que tramita el Govern Balear ataca l\u2019autonomia normativa dels consells insulars i ajuntaments de cada illa i pret\u00e9n passar il\u00b7legalment per sobre de la normativa ambiental incomplint normativa b\u00e0sica de l\u2019Estat.","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gengob.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comunicats\/1979"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gengob.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comunicats"}],"about":[{"href":"https:\/\/gengob.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/comunicats"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gengob.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1979"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gengob.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1979"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gengob.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1979"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}