ESTUDI I RECUPERACIÓ
DE BIODIVERSITAT
Anellament d’aus, primera activitat del GEN
Creat l’any 1990, l’objectiu principal de l’Equip de Natura del GEN-GOB és, des dels seus orígens, recollir informació sobre l’estat de la biodiversitat pitiüsa, de forma especial en el camp de l’ornitologia. En aquesta línia, atesa la falta d’anelladors titulats a les Pitiüses, durant els anys 1991 i 1992 es va realitzar un curs de formació d’anelladors científics d’ocells, en el qual participaren més de dotze naturalistes i quatre obtingueren el carnet d’anellador. A l’actualitat, dos anelladors formen part de l’Equip de Natura del GEN-GOB.
Dins dels treballs regulars que porta a terme l’Equip de Natura cal destacar: censos i seguiment de les aus aquàtiques nidificants al Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera, cens d’aus aquàtiques i limícoles hivernants, seguiment de les poblacions de flamencs (Phoenicopterus roseus) i cabussoneres (Podiceps nigricollis) al Parc natural de ses Salines i recomptes primaverals i de tardor del virot (Puffinus mauretanicus). Un altre fet important es la creació d’una estació d’esforç constant a Can Toni d’en Jaume Negre (la finca en custòdia que gestiona el GEN). L’Equip de Natura col·labora, també, en la publicació de l’Anuari Ornitològic de les Illes Balears.
Però són moltes les àrees que ha explorat l’Equip de Natura, per exemple: treballs per conèixer la distribució dels quiròpters a l’illa d’Eivissa i dels rapinyaires nocturns a les Pitiüses, estudis sobre el pòl·lens fòssils a ses Feixes, estudis sobre la fauna entomològica i malacològica als illots de Ponent i a ses Feixes del prats de Vila i de ses Monges, etc.
A més, el GEN-GOB afavoreix la biodiversitat a Can Toni d’en Jaume Negre a partir de la gestió i del maneig ecològic de la finca, amb el restabliment d’antigues àrees de conreu, la plantació d’arbres i plantes autòctones, l’apicultura, el Nucli Zoològic de tortuga mediterrània, etc. També a Can Toni, es mantenen línies de control de densitats de diferents espècies, per exemple l’itinerari de cens dins el Programa de Seguiment d’Amfibis i Rèptils d’Espanya (S.A.R.E – que es pot consultar aqui ), que ens permet controlar l’evolució de la població de sargantanes i serps o, l’itinerari adscrit al programa de seguiment de papallones diürnes de Catalunya (CBMS –Catalan Butterfly Monitoring Scheme–).
Crida a col·laborar per salvar la sargantana
