AL·LEGACIONS AL PROJECTE DE LLEI AGRÀRIA DE LES ILLES BALEARS

El principal impediment per incentivar l’ús agrícola del camp és el fet que aquest tingui valor en funció d’expectatives urbanístiques i turístiques. Els únics indrets que aconsegueixen un sector primari fort i ben establert són els que sostreuen el sòl rústic a aquests usos impropis i que permeten als pagesos competir en igualtat de condicions. Amb aquesta mal anomenada Llei Agrària, no només es consoliden usos impropis si no que existeix una clara discriminació en les possibilitats d’explotació agrària entre illes, perquè amb les condicions que s’estableixen la pagesia eivissenca no podrà de cap manera resultar competitiva en comparació amb la de Mallorca o Menorca.

I. INVASIÓ DE COMPETÈNCIES TURÍSTIQUES I URBANÍSTIQUES .

1- Desnaturalització de la figura de l’agroestància i terciarització del sòl rústic. El Projecte de Llei, sota la cobertura d’activitats “complementàries”, consolida l’ús turístic i residencial del sòl rústic, matèries que són competència dels consells insulars i dels ajuntaments a través dels instruments de planejament territorial i turístic. En permetre la conversió d’edificacions agràries en allotjaments turístics i flexibilitzar els usos recreatius, la norma agrària excedeix el seu àmbit material i interfereix directament en la política turística, que ha de ser regulada per la legislació específica del sector. Aquesta ingerència es manifesta especialment en la regulació de les estades turístiques en finques agràries. El fet que una llei agrària estableixi les condicions d’ús turístic (places, requisits d’activitat agrària, etc.) suposa una invasió del títol competencial en matèria de turisme, que correspon al Govern i, en el seu desplegament, als consells insulars. En el cas de l’Illa d’Eivissa, amb una pressió turística de les més elevades del món, les àrees de rellevància ambiental estan sostretes a l’ús turístic i ara, mitjançant la Llei Agrària, es permet (s’obliga) a eliminar aquesta mínima contenció.

2- Vulneració de l’autonomia insular en matèria de planificació territorial. El Projecte de Llei obliga les illes a adaptar-se a les seues disposicions, (art 123 i ss) fins i tot quan aquestes entren en contradicció amb els plans territorials, més restrictius, ja aprovats per cada consell insular. Això suposa un menysteniment de les competències en ordenació del territori que l’Estatut d’Autonomia atribueix als consells insulars. La disposició addicional primera, que preveu un procediment extraordinari per a la legalització d’edificacions anteriors a 1991 en sòl rústic, envaeix directament la potestat urbanística municipal i insular, ja que permet regularitzar construccions al marge de la normativa urbanística ordinària . A l’hora, també impedeix una gestió integrada de l’urbanisme sobre el territori en atorgar als departaments d’agricultura la facultat exclusiva d’autoritzar usos edificatoris en aquest tipus de sòl. La norma, a més, no té en compte l’existència de municipis que funcionen amb planejaments obsolets, mai adaptats a la normativa ambiental i, per tant, sense la preceptiva avaluació. Aquests municipis no poden aprovar modificacions ni legalitzacions extraordinàries de cap tipus en no haver-se adaptat a la normativa ambiental sobrevinguda. No es poden regularitzar, en aquests casos, actuacions que se sumen a les previstes als planejaments sense avaluació.

3- Exempció de condicions urbanístiques. Als articles 130 i següents, del Projecte de Llei faculta l’administració agrària per exonerar el compliment de condicions urbanístiques (superfície, altura, volum, estètica) en edificacions agràries. Aquesta previsió buida de contingut la potestat de control urbanístic que correspon als ajuntaments i als consells insulars, i estableix una mena de “via ràpida” que sotmet la disciplina urbanística als interessos sectorials agraris. Aquestes disposicions atempten contra en manteniment del paisatge i contra la facultat dels consells d’establir mesures referents a l’impacte territorial de les edificacions.

II. SUPEDITACIÓ DE LA NORMATIVA AMBIENTAL A LES DETERMINACIONS DE LA LLEI AGRÀRIA
1- Prevalença de l’interès agrari i turístic sobre l’interès ambiental. El Projecte de Llei parteix d’una premissa que contradiu la doctrina europea d’integració de la variable ambiental de forma transversal en totes les polítiques sectorials. La doctrina acadèmica ha assenyalat que la proposta “reivindica la vis atractiva i la prevalença de l’interès agrícola (i turístic) per sobre de l’interès ambiental”, la qual cosa és incompatible amb l’article 45 de la Constitució i amb el dret originari de la Unió Europea . No es tracta de contraposar agricultura i medi ambient, sinó d’exigir que la primera es desenvolupi sense comprometre la preservació dels valors naturals, tal com exigeix el principi de desenvolupament sostenible i de no regressió en matèria ambiental.
2- Afebliment dels controls ambientals mitjançant declaracions responsables. El Projecte de Llei substitueix, en determinats supòsits, les autoritzacions ambientals per simples declaracions responsables, la qual cosa redueix les garanties de control previ sobre l’impacte de les activitats agràries i de les edificacions associades. Aquesta mesura és especialment greu en un territori insular amb recursos limitats i ecosistemes fràgils, on l’avaluació ambiental prèvia és un instrument essencial per a la protecció del territori. Les illes d’Eivissa i Formentera son especialment vulnerables a aquesta desregulació.

3- Risc per als aqüífers i la gestió de l’aigua.
Les disposicions de la llei agrària no poden entrar en conflicte amb la normativa ambiental i de protecció dels recursos naturals, especialment en un context de sequera recurrent i de contaminació per clorurs i nitrats en diverses zones de les illes. La prioritat ha de ser sempre la protecció dels recursos hídrics i en cap cas es pot supeditar aquesta protecció a interessos sectorials, siguin urbanístics, turístics o agraris.
4- Legalització de construccions en espais naturals protegits. La disposició addicional primera, que permet regularitzar edificacions i instal·lacions agràries construïdes abans de 1991 en zones d’especial protecció, afecta el règim de protecció establert per la Llei 1/1991 d’Espais Naturals de les Illes Balears. Això debilita el règim de protecció dels espais naturals i contradiu la legislació bàsica de l’Estat i en principi de no regressió en matèria de protecció del sòl rústic. A més, aquestes edificacions podran passa a tenir usos turístics.

III. MANCA DE MESURES I VINCULACIÓ NORMATIVA A LA LLUITA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC I AFECTACIÓ A LA BIODIVERSITAT, ESPECIALMENT ALS BOSCOS MADURS
1.- Gestió forestal sense garanties ambientals: amenaça per als boscos madurs. El Projecte de Llei, en impulsar l’aprofitament forestal i la gestió de biomassa, no estableix les garanties ambientals necessàries per protegir els boscos madurs. la norma permet incrementar l’antropització dels espais forestals i l’obertura de nou viari, que augmentarà la freqüentació humana, amb la qual cosa incrementarà el risc d’incendi forestal i l’aparició de nous impactes. Els boscos madurs, com a ecosistemes clau per la seua alta capacitat d’embornal de carboni i la seua riquesa en biodiversitat, queden exposats a una explotació excessiva o a la fragmentació en absència de garanties ambientals. El text esmenta “promoure l’aprofitament de la biomassa i la gestió forestal activa”, però no estableix estàndards específics de protecció per als boscos madurs o d’alt valor de conservació.
2- Marginació de la protecció de la biodiversitat.
Amb l’excusa de “simplificar l’administració”, substitueix les autoritzacions ambientals per declaracions responsables, fet que redueix el control previ sobre projectes que poden afectar la biodiversitat. En boscos madurs i en zones d’alt valor per a la biodiversitat, l’absència d’avaluació ambiental prèvia augmenta significativament el risc de fragmentació d’hàbitats, d’alteració d’espècies i de pèrdua de connectivitat ecològica, precisament els riscos que la Directiva d’Hàbitats de la UE i la Llei estatal de patrimoni natural i biodiversitat exigeixen prevenir.

Per tot l’exposat, sol·licitem:
1. La retirada del Projecte de Llei en els aspectes que envaeixen competències turístiques i urbanístiques que puguin suposar un afebliment de la protecció ambiental del sòl rústic i dels espais de rellevància ambiental i un augment indesitjat de la transformació dels ecosistemes, i que supediten la normativa ambiental a les seues determinacions.
2. La supressió de la disposició addicional primera relativa a la legalització de construccions anteriors a 1991 en sòl rústic i espais protegits.
3. La recuperació de l’exigència d’autorització ambiental per a les activitats i edificacions que puguin afectar de manera significativa el medi ambient, eliminant la substitució per declaracions responsables.
4. El respecte a l’autonomia insular i municipal en matèria de planejament territorial i urbanístic, quan sigui més restrictiu, així com a la normativa ambiental vigent.
5. . Introduir clàusules explícites de garantia climàtica i de biodiversitat, exigint que els projectes d’aprofitament forestal i de biomassa se sotmetin a avaluació d’impacte ambiental, i establint estàndards específics de protecció per als boscos madurs existents a SRC-F i els boscos d’alt valor de conservació.
6. Eliminar les clàusules que obliguen la planificació ambiental a supeditar-se a la llei agrària, garantint que la legislació ambiental i la planificació territorial mantinguin una força vinculant independent sobre l’activitat agrària.

Eivissa, 21 d’octubre de 2026

La Junta Directiva del GEN-GOB Eivissa