GEN-GOB defensa les actuacions iniciades a Sant Josep de sa Talaia per controlar els gats assilvestrats del municipi
Els darrers dies s’ha reobert la polèmica entorn a les actuacions per controlar les poblacions de gats assilvestrats a l’illa d’Eivissa, denunciades per algunes associacions i partits polítics. El resultat, pel que sembla, ha estat la suspensió temporal de la iniciativa en la qual estaven treballant l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia i una associació de caçadors del mateix municipi.
Malauradament els denunciants han obviat una realitat molt important: els gats assilvestrats (i fins i tot les anomenades colònies –on hi ha aportació d’aliments per part dels humans– i part dels gats domèstics) representen un autèntic problema ambiental i provoquen un impacte negatiu sobre els ecosistemes, de forma molt particular a les illes.
Existeix molta bibliografia científica sobre l’impacte de les poblacions de gats a sistemes naturals, així que qualsevol persona sensibilitzada, o simplement interessada, té les ferramentes necessàries al seu abast per comprova-ho.
Efectivament, hi ha evidencies de la problemàtica en ecosistemes arreu del món, de forma especial a Amèrica, Austràlia i Àfrica, si bé també existeixen estudis realitzats a Europa i, fins i tot, a l’Estat espanyol, especialment a Canàries. A tots aquests treballs es manifesta un impacte important, més accentuat sobre les poblacions d’ocells i lacèrtids, que s’agreuja considerablement als ecosistemes insulars. Cal remarcar, per exemple, que a Balears es té constància de l’impacte directe dels gats sobre colònies de cria de virot, espècie endèmica de les Balears i actualment en perill d’extinció, així com sobre altres procel·lariformes.
Malgrat les evidències, a Balears són escasses les iniciatives desenvolupades per reduir, o controlar, la pressió de les poblacions de gats sobre els nostres malmesos ecosistemes. Això és així, tot i existir normativa que obliga a garantir el seu control i on es preveu la caça (article 29 de la Llei 1/1992 LI.EJ 1/1992, de 8 d’abril, de protecció dels animals que viuen a l’entorn humà -BOIB 58 de 14 de maig de 1992), que ha de ser de forma incruenta (Resolució de la directora general de Medi Natural, Educació Ambiental i Canvi Climàtic de 3 de Gener de 2012, per la qual s’autoritza la captura incruenta d’espècies invasores, introduïdes i ferals o assilvestrades –BOIB 6 de 14 de gener de 2012).
Però és més, tal i com es recull a la normativa mencionada, els animals assilvestrats capturats poden ser sacrificats, això sí, de forma incruenta. El fet de no existir una alternativa pública ni privada per tal de donar una sortida diferent als exemplars problemàtics no justifica obviar el problema. El control d’aquesta situació no és una opció, és una obligació establerta a la legislació. El problema de les espècies exòtiques i assilvestrades no es solucionarà sense la intervenció humana. Per això, demanam que es reprengui la campanya iniciada per l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia.
D’altre banda, animem a les entitats preocupades pel benestar animal, a mantenir la vigilància sobre aquesta i altres iniciatives, però sempre, sense abandonar la perspectiva de la problemàtica i la imperativa necessitat de trobar solucions que rebaixin l’impacte de les poblacions assilvestrades i exòtiques sobre els ecosistemes. També, si ho consideren necessari, treballar per la creació de les infraestructures i instal·lacions, públiques o privades, que facilitin una solució al problema dels gats assilvestrats. Tot plegat, però, sense ajornar l’inici d’aquesta o d’altres iniciatives.
Per tot l’esmentat, entenem necessària i recolzam la iniciativa de l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia de controlar, tal i com està regulat i seguint les indicacions de la normativa vigent, els gats assilvestrats mitjançant la captura incruenta i el control diari de les trampes.
És més, des del GEN-GOB animam a la resta d’administracions a actuar per controlar aquest impacte ambiental que està produint-se de forma silenciosa i que amenaça, entre d’altres, a espècies tan emblemàtiques com el virot i la sargantana pitiüsa.
La Junta Directiva
Eivissa, 16 de març de 2021