Les tres seccions del GOB ( GOB Menorca, GOB Mallorca i GEN-GOB ) diuen prou al creixement aeroportuari: les Illes no poden convertir-se en una pista d’aterratge per al turisme massiu.

El grup ecologista exigeix aturar els projectes d’ampliació dels aeroports de Mallorca, Menorca i Eivissa i reclama apostar pel decreixement turístic.

El GOB manifesta el seu rebuig rotund als projectes d’ampliació de Mallorca, Menorca i Eivissa i exigeix a les administracions que aturin una política d’infraestructures que només pot conduir a una major massificació turística i a incrementar la pressió sobre un territori que ja ha arribat al límit.

L’any 2025, Mallorca va registrar gairebé 250.000 operacions d’avions, mentre que Eivissa en va superar les 85.000 i Menorca les 37.000. Són xifres que preocupen especialment perquè es continua sense tenir en compte els impactes acumulatius sobre el territori i sobre la població, que veu com es redueix progressivament la seua qualitat de vida. En aquest sentit, ampliar els serveis aeroportuaris significa donar ales a un model de massificació turística que ja ha superat àmpliament els límits ambientals, territorials i socials de les illes. Incrementar la seua capacitat no respon a les necessitats de la població resident, sinó que facilita encara més l’arribada de visitants i, per tant, augmenta la pressió sobre un territori finit. No necessitam més aeroports ni més capacitat per fer arribar més turistes, necessitam posar límits al creixement i recuperar unes illes habitables. No podem ampliar la porta d’entrada mentre ignoram tot el que passa una vegada els visitants han entrat a les illes, perquè la massificació no es manifesta només dins les terminals aeroportuàries, sinó que es tradueix en més congestió a les carreteres, més pressió sobre l’habitatge, més consum d’aigua i energia, més residus i una intensificació de la urbanització i de la transformació del territori..

A totes les illes, AENA i el Ministeri preveuen augmentar de manera significativa el nombre de passatgers i turistes. Aquesta aposta tampoc no és gratuïta: el DORA III preveu una inversió d’uns 1.000 milions d’euros per ampliar els aeroports de les Balears, amb uns 600 milions destinats a Mallorca, 267 milions a Eivissa i 170 milions a Menorca. El GOB considera que aquests recursos haurien de servir per millorar els serveis necessaris per a la població i per avançar cap a un model més sostenible, i no per augmentar la capacitat de seguir atraient turisme. Mallorca ha arribat enguany gairebé als 34 milions de visitants i es preveu superar els 35 milions el 2031. A Menorca ja s’han superat els quatre milions de visitants, que són desmesurats per a un territori que és Reserva de Biosfera i que els valors naturals i territorials de l’illa haurien de ser incompatibles amb una política d’increment continuat de la pressió turística.

A Eivissa, la situació és especialment greu. L’illa, amb només 572 km² i uns 160.000 residents, pateix una pressió creixent sobre el territori, l’aigua, els recursos naturals, les infraestructures i l’habitatge, especialment durant els mesos de temporada alta. Malgrat aquesta situació, enguanys’han superat els nou milions de visitants i les previsions apunten que es podria arribar als deu milions el 2031. Per al GOB, Eivissa és un exemple clar del que passa quan el creixement turístic supera la capacitat del territori: la solució no és fer més gran la porta d’entrada, sinó reduir la pressió que suporta l’illa. L’aeroport hauria de ser una infraestructura al servei de la societat i de les necessitats de l’illa, però el seu creixement s’ha convertit en un dels principals instruments d’expansió d’un model turístic que ja genera greus problemes socials i ambientals. La xifra de visitants no es tradueix automàticament en benestar per a la població resident. Al contrari, el creixement desmesurat ha anat acompanyat d’una forta pressió sobre el mercat immobiliari, d’un augment del cost de la vida, de precarietat laboral i d’una dificultat cada vegada més gran perquè els joves i les famílies puguin viure i emancipar-se a la seva pròpia illa.

El mercat de l’habitatge és un dels exemples més clars d’aquesta situació. La pressió de la demanda turística i de les segones residències ha contribuït a disparar els preus fins a nivells que fan cada vegada més difícil garantir el dret a un habitatge digne. Mentre es continuen destinant grans quantitats de recursos a infraestructures que permeten l’arribada de més visitants, moltes persones residents no poden assumir els preus dels lloguers ni accedir a un habitatge a la seua pròpia illa. Per aquest motiu, entre altres, no té sentit parlar de creixement i prosperitat quan una part creixent de la població no pot permetre’s viure al lloc on ha nascut.

La pressió sobre els recursos naturals també ha arribat a un punt crític. Els aqüífers d’Eivissa pateixen una situació de sobreexplotació i deteriorament, mentre les dessaladores s’han convertit en una peça cada vegada més important per garantir el subministrament d’aigua. Per al GOB, aquesta situació evidencia els límits d’un model que consumeix cada vegada més recursos i que obliga a multiplicar les solucions tècniques per poder mantenir un creixement que el territori no pot assumir. No és sostenible continuar incrementant el nombre de visitants mentre augmenten també les necessitats d’aigua, energia, mobilitat i infraestructures.

La pressió no és només terrestre. Mallorca i Eivissa continuen sent els aeroports de l’Estat espanyol amb més operacions de jets privats. A Eivissa, enguany s’ha registrat una dada especialment preocupant: mentre durant tot el 2025 hi varen operar 8.441 jets privats, només fins a l’agost de 2026 ja se n’havien registrat 8.127, gairebé el mateix nombre que durant tot l’any anterior. Aquesta dada és especialment significativa perquè mostra fins a quin punt el creixement de la connectivitat aèria també està relacionat amb un model de turisme d’alt impacte ambiental i territorial. No debades, continuar ampliant la capacitat aeroportuària és, a més, incompatible amb una política climàtica coherent. L’aviació és un element central de la petjada climàtica del model turístic de les Balears. Per això, el GOB reclama que les administracions deixin de planificar l’increment del trànsit aeri i comencin a plantejar objectius de reducció de la pressió turística i de les emissions associades. No es pot parlar d’emergència climàtica i, al mateix temps, planificar més capacitat per a més avions. Més avions impliquen més emissions i més contaminació, i aprofundeixen en un model que ja està generant impactes insostenibles.

Un informe científic de l’ONG Transport & Environment que s’ha fet públic aquesta mateixa setmana assenyala, en aquest sentit, que les ampliacions aeroportuàries previstes a l’Estat espanyol triplicaran el límit d’emissions compatible amb l’objectiu de frenar l’escalfament global. Aquesta contradicció posa de manifest la necessitat de revisar de manera urgent les polítiques d’infraestructures i de mobilitat aèria.

El GOB considera que parlar de decreixement no significa parlar d’empobriment ni de tancar els aeroports. Significa reequilibrar el model, posar límits a la pressió turística i prioritzar la qualitat de vida de les persones que viuen a les illes. Significa apostar per un turisme de proximitat, per estades més llargues i per una activitat que aporti valor sense posar en risc els recursos naturals, l’habitatge, el territori i els serveis públics.

Les Illes no poden continuar funcionant com si la seva capacitat fos infinita. No podem acceptar que cada problema provocat pel creixement es resolgui amb una nova infraestructura que permeti continuar creixent. L’aigua, el territori, l’habitatge, les carreteres i els espais naturals tenen límits, i també en té la capacitat de les illes per acollir visitants sense perjudicar la vida de les persones que hi resideixen.

Davant aquesta situació, el GOB reclama:

-Aturar els projectes d’ampliació de la capacitat aeroportuària de Mallorca, Menorca i Eivissa.
-Garantir que qualsevol actuació aeroportuària no respongui a les expectatives de creixement turístic.
-Establir límits efectius al nombre de vols i passatgers que poden assumir les Illes.
-Prioritzar la inversió pública en el manteniment de serveis i infraestructures que millorin la qualitat de vida de la població resident, en lloc de continuar ampliant la capacitat per atreure més turisme.

No ens conformam amb ser una destinació turística. Volem poder viure a les nostres illes i decidir quin futur volem per a elles. El debat no és si hi caben més avions, sinó si volem continuar fent créixer un model que expulsa les persones residents i consumeix els recursos que necessitam per viure. Per al GOB, la resposta és clara: cal dir prou a l’ampliació aeroportuària i apostar per un pla de decreixement turístic pactat, just i necessari. Perquè una illa que només sap rebre visitants acaba oblidant que el més important és cuidar les persones que hi viuen i el territori que les sosté.

La Junta Directiva del GEN-GOB, GOB Mallorca i GOB Menorca.

16 de setembre de 2026