El GEN-GOB presenta al·legacions a la proposta de modificació del PTI del Consell d’Eivissa

El Consell d’Eivissa vol aprovar una modificació de l’actual Pla Territorial Insular. Els canvis previstos impliquen un increment de les possibilitats de creixement a aòl rústic. En aquest moments la tramitació es troba a la Comissió Balear de Mediambient, davant la qual hem presentat al·legacions en contra de la reforma. En relació a aquest assumpte hem fet públic el següent comunicat:

El GEN considera una involució inacceptable i inassumible l’increment d’edificabilitat en sòl rústic que es preveu a la modificació del Pla Territorial Insular

En una illa de les dimensions de la nostra,  Pla Territorial ha de ser una ferramenta al servei de la sostenibilitat dels usos del sòl  que garanteixi l’equilibri entre els recursos disponibles  i lús que d’ells es faci com a única via de garantir la conservació del medi natural i la biodiversitat i la qualitat de vida dels habitants.

Malauradament , durant dècades, s’han posat els interessos econòmics immediats i d’una minoria d’habitants per davant de l’interès general i de la sostenibilitat, com si en realitat el territori no tingués cap limitació i les activitats sobre ell poguessin créixer infinitament. Aquesta manca de gestió i previsió, aquesta, podríem dir prostitució de les administracions públiques davant dels interessos particulars per sobre del benestar col.lectiu, ha portat a l’illa a una situació que es pot afirmar que és de col.lapse ambiental, que incideix directament sobre la qualitat de vida dels seus habitants, cada vegada més empobrits i amb menys marge per a la revisió necessària del model.

Les problemàtiques que ha comportat la manca de planificació territorial adequada son tan evidents que fins i tot  han hagut de ser reconegudes per les pròpies institucions responsables, que han anat rebaixant paulatinament les previsions de creixement. Això, però, s’ha fet una vegada que la problemàtica creada per aquest excés urbanístic és irreversible i cada vegada de més difícil i costosa solució i amb una incidència clara sobre la qualitat de vida dels Així, entre els efectes admesos del model urbanístic seguit a l’illa, s’admeten:

• Problemes generats per una mobilitat basada en l’ús del  transport privat motoritzat (especialment per la dispersió d’habitatges en sòl rústic, no vinculats a cap activitat agrària)I
• Problemes en la distribució d’aigua
• Problemes de depuració d’aigua i tractament de fangs
• Problemes de potabilització per fer front a la demanda (actualment amb dessaladores, a un cost molt elevat i que previsiblement s’encarirà encara més de cara al futur per la minva de producció de combustibles fòssils.
• Explotació dels recursos hídrics subterranis molt per sobre de la capacitat de regeneració, la qual cosa suposa que l’illa va camí de quedar-se sense aigua, literalment.
• Problemes amb la capacitat de gestió dels residus generats per la població. Actualment  l’abocador es troba ja al límit de la seva capacitat.
• Impossibilitat de generació de l’energia necessària amb la insostenible dependència de l’exterior. S’ha de tenir clar que la implantació de les energies renovables ha d’anar encaminada a substituir les energies provinents de combustibles fòssils que s’empren avui dia, no a afegir.se a elles per aconseguir una major capacitat energètica per fer front a noves demandes.
• Sistema sanitari  ineficient i incapaç de fer front als diferents escenaris estacionals, amb una saturació a l’estiu que compromet seriosament l’assistència sanitària suficient i de qualitat per la població .
• Dèficits en el sistema educatiu
• Prèrdua d’identitat local. Cultura, llengua i tradicions i impossibilitat d’integració dels nouvinguts
• Dèficits en serveis públics i seguretat ciutadana

Davant d’aquestes evidències s’inicià la tramitació d’una modificació del Pla Territorial aprovat al 2005, amb una retallada de les possibilitats edificatòries  a sòl rústic. Malgrat el fre, la urbanització no atura i els problemes derivats de la mateixa no paren d’incrementar-se, per la qual cosa urgeix que l’ús urbanístic del sòl rústic de l’illa d’Eivissa passi d’estar restringit a prohibit de forma urgent.

Incomprensiblement el que es pretén amb la modificació num 2 del PTI, ara en tramitació, no és avançar amb normes de salvaguarda del medi rural i natural, molt malmès per usos aliens a la seva funció, sinó relaxar les insuficients mesures preses al 2019 per la seva protecció, permetent un increment de la edificabilitat que en cap cas  està justificat i que comportarà un agreujament de problemes que ara mateix estan assolint un grau de complexitat i gravetat que fan molt difícil la seva ressolució. considerar que obligar a les noves edificacions a ser energèticament eficients i prohibir l,’ús d’enjardinament amb gran demanda d’aigua tindrà un efecte ambientalment positiu resulta absurd: simplement incrementaran els problemes existents en menor o major mesura, però en cap cas els reduiran, això sense tenir en compte la nul.la capacitat de control que existeix sobre les despeses energètiques i hídriques.

La prohibició de l’ús turístic dels habitatges,( que segons sembla no afectarà als que ja estan operant com allotjament turístic ni s’ha establert suspensió de noves llicències mentre es tramita la norma), és una mesura absolutament imprescindible. Aquest ús indegut i aliè a la funció d’habitatge ha provocat una greu problemàtica d’accès a l’habitatge per residents malgrat el greu excés d’edificacions existents.  Ara bé, considerar que això serà una mesura dissuasòria a l’hora de construir nous habitatges és absurd: simplement, el Consell Insular, com a responsable , no té capacitat de control sobre aquest tema com ha quedat sobradament demostrat. De fet el propi Consell ha manifestat recentment que s’estima que a Eivissa pot haver-hi 100.000 places turístiques il.legals. És a dir, la oferta turística il.legal supera a la regulada, la qual cosa dona una idea de l’absoluta ineficiència de l’administració a l’hora de controlar l’ús que es dona als immobles una vegada construïts. Que es pugui plantejar de nou un increment de l’edificabilitat amb aquest desolador panorama, resulta, com a mínim, una irresponsabilitat  colossal.

La reforma plantejada també inclou una norma que sembla encaminada a acabar amb l’arquitectura tradicional, permetent afegits a cases pageses fins assolir les dimensions màximes permeses per sobre d’altres edificacions, justificant que l’ample de les parets resta superfície aprofitable. Idò bé, les cases pageses han de ser objecte d’una protecció efectiva, que mai han tingut per deixadesa  de les administracions responsables de la seva protecció. Resulta per tant fora de lloc que directament es faci una norma que facilita la seva desvirtuació.

La implantació de nous parcs d’energies renovables només s’ha de permetre a les zones de transició territorial de sòls urbans. Això permet un menor cost a l’hora de subministrar energia a les zones adjacents a l’hora que es dona un ús més escaient a zones periurbanes que la seva futura urbanització. El sòl rústic, agrícola i forestal ha de quedar al marge d’aquests projectes.

Deixem al marge la possibilitat de soterranis a habitatges sense que aquest computin. En aquest moment existeixen expedient d’infracció urbanística al mateix consell insular per mor de l’execució d’obres a habitatges per tal de dotar.los de dependències soterrades. Seria possible concloure que mitjançant aquesta disposició el que es pretén sigui una “amnistia” encoberta pels infractors, i en aquest cas ens trobaríem davant d’un frau de llei. A més a més, l’ús dels soterranis a l’illa sol estar vinculat, tal i com el Consell Insular coneix sobradament, a la creació de discoteques privades on sovint es porten a terme festes il.legals. En tot cas, la limitació dels soterrats a la petjada de l’hjabitatge en superfície, tampoc es controlable ni comprovable, donada la picaresca existent a l’hora de camuflar la vertadera dimensió d’aquestes dependències.

Totes aquestes consideracions han estat remeses a la Comissió Balear de Medi Ambient per a que siguin preses en consideració a l’hora d’emetre informe sobre la modificació del PTI pretesa pel Consell Insular.

Eivissa, 16 de març de 2022
Junta Directiva del GEN-GOB

A continuació teniu accés al document d’al·legacions presentat: