EL GEN PRESENTA AL.LEGACIONS A LA MODIFICACIÓ DEL PLA TERRITORIAL INSULAR.

El Consell permet augmentar l’edificabilitat, mentre el 70% dels aqüífers estan en un estat crític.

Mentre l’illa d’Eivissa no té garantit el subministrament d’aigua pels habitatges existents, el Consell ha aprovat un increment de l’edificabilitat en rústic que suposarà la construcció de centenars de nous habitatges, afegits a aquells que es
poden autoritzar amb el Pla Territorial actual.
Segons les darreres dades que s’han pogut consultar, el 70% dels aqüífers d’Eivissa es troben en estat CRÍTIC. Els pocs que es trobaven en bon estat, a la darrera actualització que s’ha trobat (durant el termini d’exposició pública no ha funcionat
l’enllaç a les dades actualitzades de la Direcció General de Recursos Hídrics), s’estan emprant ara per subministrar camions a les àrees on ja no és possible carregar dels pous d’abastiment, amb la qual cosa, en cas de mantenir-se el bon estat de
conservació, seria per poc temps.

El Consell Insular es converteix en allò que no ha de ser una institució que vetlli per l’interès públic: un exemple d’irresponsabilitat. La sequera cada vegada més extrema que pateix l’illa no és un fet aïllat, com no ho són les temperatures cada vegada més elevades. El canvi climàtic és real i el repte més important al que ens enfrontem. Es necessiten polítiques de contenció urbanística i de decreixement turístic, no passes enrere.

Els càlculs de consum d’aquests nous habitatges, a banda d’estar mal calculats a l’Avaluació Ambiental (per una banda calcula 10 habitatges més cada l’any, però en 10 anys continuen sent 10 en total), es troben completament allunyats de la realitat.
Es calcula partint del consum urbà de qui viu a un pis, sense cap enjardinament ni piscina (ni sala de festes al soterrani).

Alhora que s’incrementa, injustificadament, l’edificabilitat en sòl rústic, el mateix Consell Insular manifesta que s’està desincentivant perquè hi prohibeix el lloguer turístic, com si aquesta institució tingués cap control real sobre aquesta tema.
(Segons dades de 2019, a l’illa d’Eivissa hi havia una ocupació del 122% de la capacitat teòrica d’allotjament) Per altra banda, a la modificació proposada s’obre la porta a una nova modalitat de lloguer turístic a cases pageses, a la que es calcula
que es podran acollir fins a 1700 habitatges. La limitació a dos mesos de la temporada de lloguer turístic a aquests habitatges que s’estableix és, també, un brindis al Sol, impossible de controlar.

El fet que els beneficiaris de l’ampliació de les possibilitats edificatòries siguin els hereus en segon i tercer grau, també garanteix que qui podrà edificar serà qui més tingui i les famílies amb més propietats. La funció del camp com a sòl agrícola queda, una vegada més relegada i perjudicada i el Consell Insular demostra que eludeix la seva funció de protegir-la defensant interessos particulars contraris a l’interès general.
Una mostra més de l’absurd és que es pretengui exonerar els soterranis i semi soterranis dels habitatges de comptabilitzar-se com edificabilitat, per si es volen destinar a coses tan tradicionals com gimnàs o sales de cinema (una manera eufemística de permetre també sales festes encobertes, destinació cada vegada més tradicional al nostre camp). Es dona la circumstància que el Consell té diversos expedients d’infracció urbanística per construcció il.legal de soterranis a villes
situades a espais protegits, què passarà amb aquests expedients?

En definitiva, la modificació el Pla Territorial Insular suposa un retrocés en la protecció del territori de l’illa d’Eivissa. Les necessàries mesures com la prohibició del lloguer turístic als nous habitatges són insuficients i es “compensen” per
l’arribada de la nova modalitat de lloguer habitacional al camp. No té sentit la justificació que es dona d’aconseguir rendes per al manteniment de les propietats.
Aquestes rendes també es poden aconseguir llogant les estades a treballadors d’hivern com els professors (9 mesos) o treballadors de temporada d’estiu (6 mesos).

Des del GEN-GOB s’ha demanat el creixement urbanístic zero i el decreixement turístic com a únic camí per mitigar, que no ja evitar, les greus conseqüències que comporta l’excessiu creixement urbanístic de les darreres dècades.

Junta Directiva GEN-GOB.