Un nou informe del GEN-GOB alerta que la sargantana pitiüsa continuaen regressió al parc natural de Ses Salines i reclama més mesures contrales serps invasores.

La sargantana pitiüsa continua en una situació molt delicada al parc natural de ses Salines d’Eivissa.
Així ho conclou l’informe de seguiment de 2026 elaborat pel GEN-GOB, que constata una davallada important de les observacions d’aquesta espècie en tres de les quatre zones estudiades i alerta del risc que es puguin produir extincions locals a curt termini si no s’adopten mesures de conservació més contundents.
L’estudi, iniciat el 2023 amb el suport dels concessionaris de platges de Sant Josep de sa Talaia, analitza l’evolució de les poblacions de sargantana pitiüsa a quatre transsectes fixos: el carreró de can Blai, es Codolar, la Torre des Carregador i cap des Falcó. Els censos visuals es duen a terme mensualment durant els mesos d’estiu, cosa que permet comparar els resultats entre anys i detectar canvis en la presència de l’espècie.
Les dades confirmen clarament una evolució descendent des de 2023, especialment als transsectes d’es Codolar i la Torre des Carregador. De fet, en el mes de juliol de 2026, en aquests dos indrets només es va detectar un exemplar en tot el recorregut de cada zona de mostreig, quan el 2024 se’n van contar fins a quaranta-vuit. La situació de la Torre des Carregador és especialment alarmant.
Segons l’informe, aquesta zona concentra una de les densitats més elevades de captures de serps de tot el parc natural i, alhora, presenta els resultats més desfavorables pel que fa a la presència de sargantanes. L’índex quilomètric d’abundància (IKA), que relaciona el nombre màxim d’exemplars detectats amb la longitud del recorregut, se situa el 2026 en 6,57 exemplars per quilòmetre en
aquest transsecte, per davall dels 7,89 de 2025 i molt lluny dels valors registrats el 2024.

Dels quatre transsectes analitzats, només cap des Falcó presenta una evolució positiva respecte de 2025. En aquesta zona, l’IKA ha passat de 3,96 a 9,90 exemplars per quilòmetre. Aquesta millora és una dada esperançadora i mostra que encara hi ha possibilitats de recuperació. Per aquest motiu, l’informe planteja estudiar possibles actuacions per reforçar la resiliència de la població de sargantana pitiüsa.

En canvi, al carreró de can Blai, el seguiment de 2026 no ha detectat cap exemplar en el tram del carreró pròpiament dit, tot i que sí que se n’han observat en altres punts del recorregut, més allunyats. L’informe també destaca la presència reiterada de gats assilvestrats a les feixes properes, un altre factor que no afavoreix la conservació de les sargantanes.
Davant aquests resultats, el GEN-GOB considera que la conservació de la sargantana pitiüsa a ses Salines, com a la resta d’Eivissa, requereix actuacions més fermes i sostingudes. L’entitat recomana mantenir el seguiment científic de les poblacions per comprovar si les mesures de control de les serps permeten una recuperació o si, per contra, la presència de sargantanes esdevé testimonial. En aquest sentit, el seguiment posa de manifest la importància de disposar de dades continuades per orientar les decisions de conservació i avaluar l’efectivitat de les mesures adoptades. La sargantana pitiüsa és una espècie emblemàtica del patrimoni natural de les Pitiüses, i la seua conservació exigeix una resposta a l’altura de la gravetat de la situació.

Eivissa, 17 d’octubre de 2026

La Junta Directiva del GEN-GOB Eivissa