Josep Marí Ribas, Premi Formigó 2020
Poques coses poden donar més satisfacció que treballar pel bé comú i la dignitat d’un poble. Pocs reptes poden ser més engrescadors que tenir l’oportunitat de canviar un model caciquil i destructor que durant dècades ha devorat el paisatge i ha malmès els limitats i preuats recursos naturals que tenim.
Poques coses poden donar més sentit a una vida de feina que tenir l’ocasió de canviar un model depredador fet a mida d’especuladors sense escrúpols. Poques coses poden buidar una existència de sentit que tenir ocasió de fer tot això i no fer res.
D’altre banda, poques coses poden degradar més una vida pública que tenir ocasió, i l’obligació de fer tot això, i no fer res. Pitjor encara, treballar activament per seguir igual. …per seguir destruint territori i esgotant recursos naturals.
Es nostre premi Formigó d’enguany és un vell conegut de sa política eivissenca i un exemple de sa vella i enquistada política insular.
Tots recordem amb tristesa i ràbia es anys (massa anys) en què José Serra Escandell va ser alcalde de Sant Josep. Tots veim els resultats que va tenir la seua gestió damunt el territori. El caos urbanístic que va crear no només va desfer el paisatge de Sant Josep, sinó que va anar molt més enllà: falta d’equipaments públics, falta de serveis socials, especulació amb s’aigua, saturació viària, cales ofegades per aigües residuals, massificació, etc.
Els habitants del municipi seguiran patint per sempre les conseqüències d’aquella protecció institucional a l’especulació implantada per en Serra Escandell.
Però des de 2007, i llevat d’un parèntesis conservador, el nostre premi Formigó d’enguany ha governat el municipi de Sant Josep. Eren moltes les esperances que tots aquells que estimem Eivissa havíem posat amb nou alcalde d’un municipi tan malmès.
Ja sabíem que no es podien demanar resultats immediats, perquè aturar la inèrcia de tants anys de destrucció sistemàtica del territori no es pot fer en un any. Ara bé, a dia d’avui ja ha passat temps suficient com per valorar es resultats i la veritat és que no es veu aquest canvi de rumb per enlloc. A nivell municipal, no ha canviat res.
l’Ajuntament de Sant Josep, amb Josep Marí Ribas, Agustinet, com a alcalde, ha continuat donant llicències il·legals en llocs tan emblemàtics des municipi com cala d’Hort. Allà va autoritzar una “reforma” d’una casa pagesa que consistia en enderrocar aquesta casa, autèntic bé patrimonial, i substituir-la per set bungalows. Després de les denúncies des GEN, va haver de ser el Consell Insular i els tribunals qui li feren veure la barbaritat que havia comès i el varen obligar a anular la llicència. Més de 7 anys després, la il·legalitat continua al seu lloc, sense enderrocar, i s’Ajuntament continua tramitant un projecte de mansió a la finca.
Fa ben poc, el seu equip de govern no va tenir inconvenient en informar favorablement un nou establiment turístic a sa mateixa zona de cala d’Hort, malgrat que incomplia la normativa i era manifestament il·legal. Si per ell fos, tindríem un nou hotel esguerrant un nou paratge del municipi i incrementant una pressió ja insostenible sobre el territori. Sort que no tot està a les seues mans i en ocasions tenim la sort que hagi de passar el control d’altres administracions.
Estam parlant també del mateix alcalde que en tots es anys que porta en es càrrec ha estat incapaç d’aprovar unes normes subsidiàries de planejament que substitueixin les vergonyoses normes de 1986. Si que ha provat de fer-ho, i sí que sembla que té pressa per aconseguir-ho, però només per donar cobertura a ses aberracions comeses al municipi. De protegir i cuidar es poc que queda, ni una paraula. Mai.
Al nostre premiat amb es Formigó pateix en haver de desclassificar sòl i lluita per mantenir urbanitzables i falsos urbans. Així s’ha vist recentment a cala Vedella, on no va tenir inconvenient en signar un conveni amb una promotora per salvar un sol urbà que en realitat li toca desclassificar amb la llei a la mà.
La seua actuació a Mallorca ja és també coneguda. Quan el Govern balear prepara alguna petita mesura que millori la situació, sabem que ell no quedarà inactiu.
La mà negra rere la discriminació que pateix Eivissa en matèria de protecció territorial és ell. Igual s’encarrega de que s’afegeixi alguna transitòria a un text legal per emparar centenars de milers de metres d’urbanitzacions il·legalment edificades en primeria línia de costa, com impedeix amb puny de ferro que a Eivissa se sostreguin les àrees de protecció de risc de la possibilitat de ser edificades. Què més dona si és perillós edificar a algun lloc si el que compta, per sobre de tot, és que es pugui fer de tot arreu?
No es coneix ni un sol cas de vivenda construïda il·legalment a Sant Josep que hagi set demolida per iniciativa directa de s’Ajuntament (i això que n’hi ha unes quantes). Es municipi segueix sent el paradís d’especuladors, que edifiquen mansions il·legals com qui fa coques, com ho demostra, per exemple, es cas Casa Lola. Es posa alguna multa de tant en quant, i prou. És a dir, com sempre.
En resum, qui havia de protagonitzar un canvi de model ha resultat ser digne successor de José Serra Escandell. Ben segur que n’estaria orgullós de com ha continuat la seua obra.
Per tot l’exposat tampoc ens ha d’estranyar que a les propostes a Premi Formigó fetes pels socis, aquest personatge hagi obtingut 5 vegades més vots que cap altre.
Per tots aquests motius, es Grup d’Estudis de sa Naturalesa (GEN), atorga es Premi Formigó 2020 de destrucció des medi ambient a:
Josep Marí Ribas, Agustinet, Alcalde de Sant Josep de Sa Talaia
Eivissa, 29 de desembre de 2020
Lliurament dels premis Savina
i Formigó 2020, del GEN-GOB