El GOB interinsular demana al Govern Central que porti la Llei Omnibus al Tribunal Constitucional.

PETICIÓ D’INCONSITUCIONALITAT DEL DECRET LLEI ÒMNIBUS

Tornar a deixar construir en zones de risc d’inundació o d’incendi, legalitzar construccions en rústic sense haver de complir els mínims paràmetres que marca l’ordenació territorial, contradir normatives superiors i fer-ho tot per via d’un Decret Llei basat en una “extraordinària i urgent necessitat”, representa una modificació molt substancial de les condicions legals del territori de les Illes Balears i una enorme arbitrarietat que genera elevades discriminacions entre la ciutadania.

El Decret Llei òmnibus del Govern Balear, anomenat de simplificació administrativa,
ha retocat dotzenes de textos legals. En opinió del GOB, aquesta iniciativa inclou diverses causes de potencial inconstitucionalitat.
Per aquests motius, s’ha enviat un estudi de consideracions jurídiques a la Presidència del Govern Central i a diversos grups parlamentaris de Madrid, per demanar que el nou text sigui recorregut davant el Tribunal Constitucional.
La iniciativa ha estat presentada aquest matí a Palma en roda de premsa conjunta del GOB a nivell interinsular, amb presència de representants de Mallorca, Menorca i
Eivissa.

Un Decret Llei que només obeeix a interessos particulars.

Quan s’intenten cercar arguments per a justificar que es torni a permetre la construcció dins zones de risc, com ara inundació o incendi, costa trobar explicacions
que responguin a un interès general.
La regulació per a impedir nous assentaments dins zones que poden acabar en tragèdia, va sorgir després de molts de cassos que havien acabat en tragèdia.
Pretendre ara oblidar aquestes precaucions, només es pot explicar per a satisfer determinats casos amb interessos particulars, però mai com una ordenació amb una
mínima racionalitat.
Potser per aquests motius, el Decret Llei també ha modificat el concepte d’allò que
s’ha d’entendre per “interès general”. A partir d’ara, ja no cal que els beneficis dels
projectes transcendeixin els mers interessos individuals, com es venia exigint a la
legislació fins ara vigent.

Greuges comparatius i competència deslleial.

La disposició que permet legalitzar construccions en rústic representa també una
norma arbitrària, per quan genera greuges comparatius entre la ciutadania.
A qualsevol persona que vulgui fer una construcció en sòl rústic se li demana una
parcel·la mínima, unes alçades màximes, no superar determinades volumetries, o
d’altres paràmetres urbanístics, a més de contractar tècnics qualificats i pagar les
oportunes llicències.
Ara, es pretén legalitzar milers de construccions sense demanar el compliment dels
paràmetres urbanístics que regeixen per als que fan les coses bé.
Especialment greu pot resultar en el cas de negocis. Permetre legalitzar negocis en
rústic sense exigir-los els mateixos paràmetres que han hagut d’observar els que han
posat negocis similars en marxa, esdevé en competència deslleial.
D’aquesta manera, les empreses que tramiten les coses legalment acaben tenint més
càrregues i això impedeix que l’activitat econòmica posterior no parteixi amb les
mateixos oportunitats.
Per aquests motius, des del GOB es considera que el Decret Llei pot representar
l’operació especulativa més gran de la història de la democràcia a les illes.

Regressió ambiental en l’avaluació de projectes.

El Decret Llei també modifica la Llei d’Avaluació Ambiental, que veu com determinats
paràmetres augmenten substancialment el paràmetre que fins ara marcava
l’obligació de fer avaluació ambiental.
Per exemple, havien de passar la declaració els embassaments d’aigua superiors a
500.000 m3 i ara es canvien per 2.000.000 m3, és a dir, quatre vegades més, sense
cap explicació.
Tampoc es troba explicat el canvi que pot evitar declaració d’impacte ambiental als
projectes de regeneració de platges. Fins ara, ho havíen de fer tots els projectes
d’aquest estil i ara només aquells que superin els 500.000 m3.

Un Decret Llei que no justifica la urgència.

La fórmula del Decret Llei es pot usar només per situacions de necessitat
extraordinària i urgent. Però res sembla que encaixi en una premissa d’aquest estil.
No és urgent deixar construir a zones amb protecció de risc. No hi ha cap urgència en
legalitzar construccions en rústic que responen a estrictes interessos particulars. No
és cap necessitat extraordinària provocar competència deslleial a les activitats
econòmiques en rústic…
Cal recordar que, malgrat que estigui previst la tramitació del Decret Llei com a Llei
ordinària, la realitat és que tres Consells Insulars ja han pres l’acord de posar en
marxa la possibilitat de legalitzar edificis. Amb la qual cosa, s’ha fet efectiva la via de
la urgència, malgrat que no estigui justificada.

Presidència del Govern Central o grups parlamentaris.

La via de la presentació d’un recurs de potencial inconstitucionalitat d’una norma
aprovada a un parlament autonòmic correspon a la Presidència del Govern Central,
o a la iniciativa d’un mínim de 50 parlamentaris que dirigeixin una petició en aquest
sentit al Tribunal Constitucional.
El GOB ha treballat un text amb abundant argumentació jurídic i dirigeix la petició a
les dues possibilitats existents.
Confiam que el desgavell provocat per aquest Decret Llei tan irresponsable pugui ser
finalment reconduït per altres instàncies.

23 de juliol de 2024
Junta Interinsular del GOB