El GOB surt del “Pacte per a la sostenibilitat” per les polítiques regressives del Govern

Les mesures incorporades via Llei de Simplificació Administrativa provoquen que aquest suposat procés de participació ciutadana es converteixi en una simple operació de blanqueig.

El GOB exigeix al Govern Prohens que elimini aspectes com la regularització de construccions il.legals en rústic o la possibilidad de construir en zones de risc.
El GOB surt del Pacte per a la Sostenibilitat. L’aposta del Govern per les polítiques
regressives que estem veient fa que els debats que promou l’executiu de Prohens
siguin estèrils i converteixin la participació ciutadana i de les entitats socials i
ecologistes en una simple operació de blanqueig.
Fins ara, el GOB ha participat a les taules on l’entitat ha estat convocada i s’han
aportat propostes, però les decisions de les últimes setmanes per part del PP, amb
l’aprovació de mesures que ens fan retrocedir 40 anys en desprotecció ambiental,
ens obliguen a dir ‘prou’.
Alguns continguts que el Govern Balear ha introduït a la mal anomenada Llei de
simplificació administrativa, hipotequen els possibles resultats del Pacte per a la
Sostenibilitat.
En concret, el GOB, a nivell de les quatre illes, exigeix al Govern Prohens que
s’eliminin de la Llei tres preceptes concrets:


● La legalització d’edificis il·legals en rústic, perquè implica la major operació
especulativa feta mai: premia als infractors en detriment de la gent que ha fet les
coses bé.
● La possibilitat de construir en zones de risc. Permetre construir i legalitzar edificis
d’ús habitual a zones que es troben identificades com de perill d’inundació,
d’incendi, d’erosió o d’esllavissament, és posar els negocis per davant la vida de les
persones.
● La possibilitat de construir en zones protegides per la Llei d’Espais Naturals, que
fins ara estaven sostretes al creixement urbanístic. ANEIs i ARIPs son figures
aplicades a terrenys que ho van merèixer després d’elaborar diferents estudis de
valors naturals. En unes illes tan pressionades pel turisme, amb recursos que
s’esgoten -com l’aigua potable- o espais que es troben saturats durant molts de
mesos -com determinades platges-, al manco les zones més reconegudes pel seu
valor natural han de quedar restringides de més operacions urbanístiques.

5 de desembre de 2024
Junta Interinsular del GOB